Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

L'Aqüeducte de Segòvia: Una joia de l'enginyeria romana

1. Catalogació de l'obra

• Títol: Aqüeducte de Segòvia
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 90-105 d.C.
• Estil: Romà imperial
• Tipologia: Obra pública
• Materials: Granit
• Localització: Segòvia (Espanya)

2. Marc històric i cultural

L'obra s'emmarca en l'època de l'Imperi Romà. Encara que es desconeix el nom de l'arquitecte responsable d'aquesta construcció, segons sembla, el seu nom constava en la inscripció que amb prou feines pot llegir-se actualment sobre les tres arcades més altes. El que sí que se sap, amb major o menor exactitud a partir dels orificis de les grapes que en aquella època varen aguantar les lletres de bronze que formaven la inscripció commemorativa, és la llegenda "IMP(...

Elogi de l'Aigua: Fitxa Tècnica

• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Estil: Art abstracte
• Tècnica: Encofrat
• Material: Formigó armat i acer
• Forma: Escultura exempta
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 7,2 x 12 x 6,5 m
• Localització: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
• Tema: El mite de Narcís tractat des de la concepció abstracta pròpia de l'artista.

Anàlisi Formal i Composició

L'Elogi de l'Aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones, subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, hi ha un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l'...

Fitxa Tècnica de la Columna Trajana

• Autor: Apolodor de Damasc (c. 60, Damasc - c. 125, Roma)
• Cronologia: 107-113 d.C.
• Tipologia: Relleu històric i monument commemoratiu
• Material: Marbre
• Mides: 40 m d'alçada total; 4 m de diàmetre
• Estil: Romà Imperial
• Tema: Commemoratiu de les Guerres Dàcies
• Localització: Fòrum de Trajà (Roma)

Context i Autoria: Apolodor de Damasc

L'autor, Apolodor de Damasc, va ser un dels arquitectes i enginyers més importants del moment. Era amic personal de l'emperador Trajà i l'acompanyava en les seves expedicions militars. L'objectiu d'això era que Apolodor pogués fer la crònica gràfica de la campanya militar.

Descripció Formal i Estructura

Aquest monument commemoratiu té forma de columna, és a dir, consta de base,...

El matrimoni Arnolfini — Jan van Eyck, s. XV

El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck, s. XV. Tècnica: oli sobre fusta. Mides: 84 x 57 cm. Estil: gòtic flamenc. Tema: escena costumista. Es troba a Londres.

• Composició: Hi ha una parella a l'interior d'una habitació. El mirall del fons marca l'eix de simetria compositiu, juntament amb la llum del sostre i el gos.
• Espai i mirada: El mirall amplia l'espai pictòric i inclou l'àmbit del pintor.
• Expressió i traç: Gairebé no hi ha moviment; la imatge és rígida i poc espontània. Hi ha una línia que perfila els contorns de les figures i els objectes i els confereix corporeïtat i solidesa.
• Detall i tècnica: Això permet plasmar fins al detall més mínim molt escrupolosament, gràcies a l'oli

El mal del segle

Aquesta expressió designa la incertesa i la insatisfacció que provoquen en l'artista romàntic la realitat en la qual es veu obligat a viure. Aquestes inquietuds i malestars es manifesten en un estat de melancolia perpètua, amb tendència al somni, apatia, sensació de buidor i menyspreu de la vida. Els romàntics també mostren un especial interès per l'esoterisme i l'ocultisme.

La importància del jo

Els romàntics mostren tendència a expressar els seus estats d'ànim a través de l'anàlisi del pas del temps i dels records. Els seus paisatges predilectes són els feréstecs:

• Boscos misteriosos i ocults
• Tempestes
• Ruïnes
• Llocs arran de mar

Cerca de l'evasió

L'artista romàntic defuig del present en què viu, una realitat que...

Els Inicis i l'Evolució de Francisco de Goya

Els primers encàrrecs de Francisco de Goya són frescos de caràcter religiós. Aquests frescos eren d'influència barroca, i hi destaca el color i els efectes de perspectiva. En instal·lar-se a Madrid el 1774, el seu estil evoluciona cap a més lluminositat i color, retratant cartrons de tema popular i escenes de gènere (com El Quitasol).

Evolució en les Escenes de Gènere

La seva òptica de les escenes de gènere experimenta una evolució: als primers cartrons, reflexa una visió popular dels costums i diversions. En canvi, als últims anys del segle XVIII, apareix una visió més crítica del popular (El Pelele), amb fons més freds i l'aplicació d'ombres. Aquestes últimes obres van forjant...

Fitxa tècnica: La Pietat

• Autor: Miquel Àngel
• Cronologia: 1498-1499
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Mides: 1,74 x 1,95 m
• Estil: Renaixentista
• Tema: Religiós
• Localització: Basílica de Sant Pere del Vaticà

Context històric

L'Itàlia renaixentista era un mosaic format per petites ciutats dominades per algunes famílies d'aristòcrates i banquers. Cronològicament, el Renaixement comprèn dos períodes: Il Quattrocento (s. XV) i Il Cinquecento (s. XVI). El manierisme es desenvolupa juntament amb un classicisme que és deutor de les propostes quatrecentistes.

A Itàlia mai havia desaparegut el món clàssic, ja que va ser la seu d'una de les majors fonts arqueològiques. En aquesta evolució va tenir una influència decisiva l'Humanisme,...

Antoni Gaudí i Cornet: La Casa Milà (1907-1910)

Barcelona (Rambla de Catalunya)
Estil: Modernisme

Aproximació històrica al Modernisme català

Catalunya ha consolidat la Revolució Industrial a finals del segle XIX. La burgesia troba en el Modernisme l'estètica amb la qual identificar-se. Adopta les formes corbes de la naturalesa. Comença el 1888 amb l'Exposició Universal i acaba després de la Setmana Tràgica.

Gaudí: El màxim representant de l'arquitectura

Gaudí va ser el màxim representant del modernisme arquitectònic. El seu mecenes va ser Eusebi Güell. Darrere els seus edificis hi ha un pensament racional; els seus edificis havien de cridar l'atenció. Va ser un encàrrec de Roser Segimon i fou una vivenda burgesa. Volien mostrar...

Documentació general

• Arquitecte: Desconegut. Impulsat per Flavi Vespasià.
• Cronologia: 72-80 d.C.
• Localització: Vall del Colosseu a Roma.
• Estil: Romà imperial.
• Materials: Morter cobert d'estuc, marbre travertí i pedra.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
• Dimensions: 187 m de llarg per 155 m d'ample i 52,5 m d'alçada.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Construcció arquitravada i amb arc. Hi ha arcs que compleixen una funció estructural (sota les grades) i d'altres decoratius (a la façana), al costat de columnes també decoratives. Presentava un subsòl —sota la sorra on es desenvolupaven els espectacles— amb galeries i cel·les. En la seva configuració s'hi va usar la volta de canó i la volta d'aresta.

Espai exterior i

L'Erectèon

Dades Generals

• Nom: Erectèon
• Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)
• Estil: Grec clàssic
• Materials utilitzats: Marbre pentèlic
• Sistema constructiu: Arquitravat

Anàlisi Formal

Elements de Suport i Suportats

Els elements de suport principals són els murs, les columnes jòniques i les cariàtides.

• La columna jònica té base, un fust més esvelt i el seu capitell consta de dues volutes.
• A causa del desnivell del terreny, la distribució dels elements suportats també és complexa.

L’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris i cornisa. Damunt s’alçava el frontó, amb el timpà i els acroteris respectius.

Espai Exterior i Interior

L'Erectèon està situat al penyasegat que limita l’Acròpolis d’Atenes pel Nord.

La seva...