Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Fitxa Tècnica de l'Obra

Autor

Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874)

Obra

La Vicaria

Cronologia

1867-1870

Tècnica

Oli

Suport

Fusta

Exposició inicial

Va ser exposada a la Galeria Goupil de París

Ubicació actual

MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Context Artístic i Evolució de Fortuny

El pintor va iniciar l’aprenentatge en els ambients del moviment romàntic dels Natzarens, moviment que abandonà arran de la seva estada a Roma i del viatge pel Marroc, on la llum i l’exotisme van influir profundament la seva temàtica. Arran d’això, va situar-se dins el marc d’un realisme preciosista en què el detall i les escenes costumistes van ser els elements determinants. Aquesta vessant li va donar la fama internacional.

Descripció i Estètica

VILLA CAPRA LA ROTONDA

Andrea di Pietro Palladio, 1551-1553. Arquitectura civil.

Materials: pedra, maó, estuc i marbre. Estil: Renaixentista / Classicista.

Localització: Vicenza (Itàlia).

Context Històric i Biografia de l’Autor

La Itàlia renaixentista era un grup polític format per petites ciutats dominades per algunes famílies d’aristòcrates o de banquers.

Al segle XVI, els enfrontaments entre Francesc I de França i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir gran repercussió a Itàlia perquè el suport del papat a França va provocar l’assalt al Vaticà de tropes imperials, fet que va provocar la decadència del papat i la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

En...

Descripció formal

El grup escultòric s’organitza a l’entorn de la figura principal d’un home jove que, amb la força dels seus braços, subjecta fortament una dona; als seus peus, ajupit, hi ha un home madur amb barba. El dinamisme i l’expressivitat són les dues característiques formals principals. A més, aquesta obra és un dels millors exemples del període del manierisme.

Les tres figures es relacionen formalment entre elles per la unió dels cossos, però alhora hi ha també un joc dinàmic de mirades que permet a l’espectador anar seguint tot el desenvolupament de l’acció. També cal destacar l’ús de l’estructura serpentinata i helicoïdal, que fa que l’escultura tingui un punt de vista múltiple i obligui l’espectador...

Estil i Característiques de l'Art Romà Imperial

El Colosseu de Roma (o Amfiteatre Flavi) és d’estil Romà Imperial. Els elements més importants d’aquest estil que podem observar en aquesta obra són:

Grandiositat i Monumentalitat

Mentre que l’art grec es basava en l’antropocentrisme (en l’home com a eix central de la cultura), els romans abandonen aquesta característica i el seu objectiu és impressionar i demostrar la seva grandesa.

Nova Concepció Espacial: La Creació d'Espais

A Roma l’espai és quelcom intern, en el qual l’individu se sent submergit.

Nova Concepció de l'Arquitectura

Si els grecs eren artistes que feien arquitectura, els romans (que són eminentment pràctics i admiren profundament l’art grec) són enginyers...

El Jurament dels Horacis (1784) - Jacques-Louis David

Dades Bàsiques de l'Obra

• Títol: El Jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David (París, 1748 - Brussel·les, 1825)
• Material i Suport: Oli sobre tela
• Mides: 330 x 425 cm
• Ubicació: Musée du Louvre, París

Biografia de Jacques-Louis David

La vida de David és paral·lela a la Revolució Francesa. Després de formar-se al costat de les figures del Rococó, com Boucher i Greuze, va ser becat per estudiar a Roma, on va rebre la influència de l’estètica clàssica. Al tornar, es va impregnar del sentiment revolucionari i va participar en la política com a diputat i amb quadres compromesos, fins que Napoleó el va nomenar pintor imperial. Amb la caiguda de Napoleó, es va exiliar a Bèlgica...

Anàlisi de la Villa Capra (La Rotonda)

1. Classificació de l'obra

• Títol: Villa Capra (La Rotonda)
• Autor: Andrea di Pietro Palladio
• Cronologia: 1551-1553
• Localització: Vicenza, Itàlia
• Estil: Renaixentista / Classicista

2. Descripció de l'obra

a) Elements tècnics i estructurals

• Materials: pedra, maó, estuc i marbre.
• Elements sostenidors: murs, 24 columnes d'ordre jònic (4 a cada façana).
• Elements sostinguts: entaulaments (amb una inscripció gravada), frontons triangulars.

b) Elements decoratius

Entaulaments, frontons triangulars rematats amb una estàtua a cada vèrtex, finestres, cúpula rematada amb un òcul i decorada amb frescos realitzats per diversos pintors italians de l'època.

c) Espais interiors

• Tipus de planta: Planta de creu grega.
• Parts:

Mare de Déu dels Consellers (Gòtic flamenc, 1443–1445, MNAC)

Anàlisi formal

• Estructura arquitectònica: L’escena està emmarcada per una luxosa estructura d’estil flamíger, organitzada en grups de figures distribuïdes en tres franges verticals.
• Profunditat i perspectiva: L’autor utilitza la superposició de plans per crear una sensació de profunditat: la Mare de Déu, els consellers i els sants ocupen el primer pla; els àngels cantors, el segon; i un paisatge de fons (d’estil nòrdic) s’observa a través d’una traceria gòtica. Aquesta il·lusió es reforça amb el mosaic del paviment.
• Tècnica pictòrica: La combinació d'oli i tremp permet un treball minuciós en detalls com el paisatge, les lletres dels cantorals, les filigranes

Laocoont i els seus fills

• Autor: Atribuïda a Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor de Rodes.
• Cronologia: Original (s. III-II a.C.?), còpia (s. I d.C.).
• Tipologia: Grup escultòric.
• Forma: Escultura exempta (volum rodó).
• Material: Original en bronze; còpia en marbre.
• Tècnica: Original a la cera perduda; còpia mitjançant talla.
• Cromatisme: Monocroma.
• Dimensions: 2,42 m.
• Estil: Grec hel·lenístic.
• Tema: Mitològic.
• Localització original: Descoberta entre les ruïnes del palau de Neró (Domus Aurea), a Roma, l'any 1506.
• Localització actual: Roma, al pati del Belvedere dels Museus Vaticans.

a) Context cronològic, històric i cultural

El grup escultòric del Laocoont i els seus fills va ser trobat l'any 1506 entre les restes de la Domus Aurea...

Expansió Cultural i Mestissatge en l'Època Hel·lenística

L'increment dels intercanvis comercials, el paper dominant de la llengua grega i la seva difusió, van afavorir el mestissatge de les diferents cultures.

Els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, a Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria.

La multiplicació dels regnes hel·lenístics, i d’una nova classe social basada en el comerç i amb un alt nivell econòmic, va permetre la difusió de pràctiques i tècniques artístiques que tendien al gigantisme i tractaven més temes.

Anàlisi de l'Obra: La Victòria de Samotràcia

Estil i Context

L'obra La Victòria de Samotràcia, realitzada al voltant de l'any 190 aC, s'ha d'emmarcar en l'estil grec hel·lenístic (323...

Els Cartrons de Goya

Són un conjunt d'obres realitzades des de 1775 fins a 1792. En aquesta època, Goya tenia 30 anys. Cal destacar que el 1746 va entrar a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara.

Retrats de Cort de Goya

En el període dels retrats de cort, Goya va viure esdeveniments importants. El 1784 va néixer el seu fill Francesc, i el 1785 va realitzar un retrat dels Ducs d'Osuna. El 1784 va ser nomenat pintor de la cort, però el 1792 va patir una greu malaltia que el va deixar sord. L'any 1800 va pintar un retrat de Carles IV.

La Família de Carles IV (1800)

• Encarregat per: El Príncep de la Pau.
• Tècnica: Oli sobre llenç.
• Ubicació actual: Museu del Prado.
• Descripció: Al costat del rei Carles IV es situen els seus germans i els