Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

La teoria de l'educació de Plató: formació de les classes socials i dels governants-filòsofs

Filosofia i èticaActualitzat el 2,63 KB

La Teoria Educativa de Plató: Formació Integral per a la Justícia

La teoria de l'educació de Plató, desenvolupada principalment a La República i altres diàlegs, emergeix com una peça fonamental en la seva visió filosòfica per a la creació d'una societat justa. Per a Plató, l'educació no només és una transmissió de coneixements, sinó una formació integral destinada a modelar les ànimes i fomentar les virtuts essencials per al benestar comú.

L'Estructura Social Jerarquitzada i l'Educació per Classes

En la seva ciutat ideal, Plató proposa una estructura social jerarquitzada amb tres classes. L'educació s'adapta a les necessitats de cada classe, amb l'objectiu de garantir que cadascuna compleixi eficientment el seu rol en la...

Continua llegint "La teoria de l'educació de Plató: formació de les classes socials i dels governants-filòsofs" »

Fonts històriques del segle XIX a Espanya: Manifest dels Perses, Constitució de 1837 i Guàrdia Civil

HistòriaActualitzat el 3,91 KB

MANIFEST DELS PERSES (1814)

Tipus de font

Aquesta font és un extracte del Manifest dels Perses. És una font primària, textual i oficial, ja que està adreçada directament a la monarquia.

Context històric de la font

Aquest text és del segle XIX a Espanya, creat durant la crisi de l'Antic Règim, posterior a la Guerra del Francès. Està redactat durant el regnat de Ferran VII, just després de les Corts de Cadis i la promulgació de la Constitució de 1812.

Després de la implantació de la Constitució de 1812, es van produir reformes liberals a favor dels ciutadans no privilegiats. Aquests canvis socials incloïen:

  • L'abolició de les classes socials (estaments), influenciada per la Revolució Francesa.
  • La definició dels drets del ciutadà
...
Continua llegint "Fonts històriques del segle XIX a Espanya: Manifest dels Perses, Constitució de 1837 i Guàrdia Civil" »

La Constitució de 1876 i el sistema de la Restauració Borbònica

HistòriaActualitzat el 3,12 KB

Anàlisi de la Constitució de 1876

Aquesta font és un fragment de la Constitució Espanyola elaborada per les Corts i sancionada pel rei Alfons XII el 30 de juny de 1876. Es tracta d'una font textual, primària i contemporània als fets, de caire jurídic i caràcter públic.

Articles principals del document

Aquesta font tracta d’un fragment el qual ens mostra quatre articles de la Constitució de 1876, elaborada per Cánovas amb l’acceptació del Partit Liberal de Sagasta:

  • L'article 11 estableix que el cristianisme és la religió oficial de l’Estat i que aquesta s’haurà de manifestar, tot i que també es tindrà tolerància cap a altres religions sense manifestacions públiques d’aquestes.
  • L'article 13 parla sobre la declaració dels
...
Continua llegint "La Constitució de 1876 i el sistema de la Restauració Borbònica" »

Branques de la filosofia: lògica, metafísica, coneixement, ètica i estètica

Filosofia i èticaActualitzat el 9,6 KB

Branques de la filosofia

  1. Lògica

    Lògica → branca de la filosofia que estudia els raonaments. Donat que la filosofia és una activitat racional, l’estudi de com funciona la raó i l’anàlisi dels raonaments és força important. La lògica s’ocupa d’establir si un raonament està ben construït o no (s’ocupa de la forma, no del contingut). El fundador d’aquesta branca va ser Aristòtil al s.IV a.C de la mà d’autors com Frege o Bertrand Russell es desenvolupa la lògica simbòlica o matemàtica. Preguntes bàsiques de la lògica: Quan un argument està ben construït?, És possible construir un llenguatge simbòlic?

  1. Metafísica

    Metafísica: branca de la filosofia que estudia la realitat. La metafísica va ser concebuda com la ciència

...

Continua llegint "Branques de la filosofia: lògica, metafísica, coneixement, ètica i estètica" »

Fonètica i lèxic dels dialectes del català: guia dels blocs occidental, valencià, rossellonès i central

Llengua i literaturaActualitzat el 4,85 KB

Característiques dels Principals Blocs Dialectals

Català Bloc Occidental

  • Fonètica: Paraules començades per es-/en- es pronuncien as-/an- (exemples: askola/escola, antendre/entendre).
  • Morfologia:
    • Primera persona del present d'indicatiu: jo canto.
    • Plural amb la desinència -ns.
    • Sufix incoatiu en -ix: jo patixo, ell patix.
  • Lèxic:
    • Moixo (ocell), fraga (maduixa), corder (xai), voler (estimar), espill (mirall).
    • Mots compartits amb el balear (ex: granera).

Català Valencià

  • Fonètica:
    • Absència de d intervocàlica (exemples: caira/cadira, mocaor/mocador).
    • Paraules començades per es-/en- es pronuncien as-/an- (exemples: askola/escola, antendre/entendre).
    • Diftongació d'algunes o inicials (exemples: awbri/obrir, awlo/olor).
    • Les e i o obertes sonen més que en
...
Continua llegint "Fonètica i lèxic dels dialectes del català: guia dels blocs occidental, valencià, rossellonès i central" »

Teoria de les Idees de Plató: Metafísica, Coneixement i República

Filosofia i èticaActualitzat el 4,76 KB

Teoria de les Idees de Plató

Idees

Idea: Objecte ideal i estable que perdura. No està sotmesa al canvi, moviment, temps ni espai. Per això, les idees són invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència. Si nosaltres no existíssim, les idees seguirien existint. Per això, Plató afirma que són veritats necessàries i absolutes, no poden no ser. Són més reals que les coses sensibles.

Idea de Bé: Suprema, mare de la resta. No especifica el significat complet de la idea de Bé. No es pot explicar posant exemples pràctics. No es descobreix què fa el filòsof i que pugui compartir. Es coneix per privilegi, fruit de molts anys d'estudi.

Mons

La teoria postula l'existència de dos mons: d'una banda, el món excels...

Continua llegint "Teoria de les Idees de Plató: Metafísica, Coneixement i República" »

Decret de Ferran VII: abolició de la Constitució de 1812 i regnat absolutista

HistòriaActualitzat el 2,59 KB

Decret de Ferran VII i el seu Impacte Polític

Aquest text és una font directa i primària de caràcter polític. L’autor és el propi rei, Ferran VII, i es dirigeix a la seva nació. El monarca havia abandonat el país com a rei absolutista i retornava, després del tractat de Valençay. Els absolutistes sabien que amb el retorn del monarca disposaven d’una oportunitat pel retorn a l’Antic Règim. Demanaven a Ferran VII que suspengués la Constitució de 1812 i anul·lés les lleis promulgades a les Corts de Cadis.

El Decret del 4 de Maig de 1814

Ferran VII va signar el Decret del 4 de maig de 1814, pel qual abolia la Constitució de 1812 i tota l’obra legislativa de les Corts de Cadis.

Conseqüències del Regnat de Ferran VII

Al llarg...

Continua llegint "Decret de Ferran VII: abolició de la Constitució de 1812 i regnat absolutista" »

Memòria i personalitat: processos, tipus, amnèsies i trastorns de la personalitat

Psicologia i sociologiaActualitzat el 9,6 KB

La memòria: definició i etapes

Memòria: Procés gràcies al qual som capaços de recuperar la informació prèviament registrada al nostre cervell. Consta de tres operacions bàsiques, és a dir, tres etapes:

  • Codificació: Procés de transformar la informació rebuda dels estímuls sensorials en un codi, és a dir, una informació que la nostra memòria sàpiga assimilar. D’aquesta manera, la codificació és la forma en què la informació sensorial es representa en la memòria. Per a codificar i reconèixer la informació solem usar bàsicament codis verbals (paraules, nombres, lletres) i codis visuals (imatges i figures).
  • Emmagatzematge: Retenció de la informació amb la finalitat de conservar-la i recuperar-la quan sigui necessari. Depenent
...
Continua llegint "Memòria i personalitat: processos, tipus, amnèsies i trastorns de la personalitat" »

El Misteri d'Elx: origen, argument i context històric

Art i humanitatsActualitzat el 4,79 KB

El Misteri d'Elx: Una Tradició Medieval

El Misteri d'Elx és una representació dramàtica d’origen medieval. Es representa a la ciutat d’Elx, a la Basílica de Santa Maria d’Elx, entre els dies 14 i 15 d’agost. Cada dia es representa un dels 2 actes: la Vespra i la Festa o Dia de la Mare de Déu. Només hi poden actuar homes i xiquets, com en el teatre medieval. Al text i la representació s’afig el component de la música i del cant.

Origen i Conservació

L’origen del Misteri d’Elx, l’inici de la festa, se situa a mitjan segle XV. Ha perviscut gràcies al Papa Urbà, que va permetre la continuïtat després que el Concili de Trento del segle XVI prohibira les representacions teatrals dins de les esglésies.

Argument Central

Argument.

...
Continua llegint "El Misteri d'Elx: origen, argument i context històric" »

Materialisme històric de Marx: la lluita de classes com a motor de la història

Filosofia i èticaActualitzat el 2 KB

1. L'extermini de les classes bel·ligerants

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes.

2. Burgesia i proletariat

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes, i més concretament, les classes antagòniques que lluiten entre si en la societat capitalista són la burgesia i el proletariat.

3. Lluita de classes encoberta

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes, i més concretament, la lluita històrica...

Continua llegint "Materialisme històric de Marx: la lluita de classes com a motor de la història" »