Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Registres lingüístics i tipologia textual: guia completa

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,32 KB

Els Registres Lingüístics Cultes

Els registres cultes es caracteritzen principalment pel to objectiu, impersonal de la informació que transmeten i per la precisió lèxica.

Registre Científic i Tècnic

Es caracteritzen pel *to objectiu* i *impersonal* de la informació que transmeten i per la *precisió lèxica*.

Registre Literari

Es caracteritza pel *caràcter connotatiu* de les paraules, per un elevat grau de *subjectivitat*, per l'ús de recursos creatius o poètics, i per la creació fantàstica.

Registre Jurídic i Administratiu

Lèxic especialitzat, ús de *fórmules estereotipades*, un to impersonal i l'ús d'oracions llargues, sovint amb molta subordinació.

Factors Determinants dels Registres

Els registres lingüístics estan condicionats...

Continua llegint "Registres lingüístics i tipologia textual: guia completa" »

Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística de l'Escola de Rodes

Art i humanitatsActualitzat el 2,59 KB

Laocoont i els seus fills: Escultura Hel·lenística

Laocoont i els seus fills és l'escultura més important de l'Escola de Rodes, que va destacar durant el període hel·lenístic.

Fitxa Tècnica

  • Material: Marbre
  • Tècnica: Talla i trepant
  • Mides: 2.42 m d'altura

Composició i Estructura Geomètrica

La composició d'aquesta obra es defineix a partir d'una *piràmide* i una *diagonal* que travessa tota l'escultura. Aquesta estructura es manifesta de dues maneres:

  • La piràmide que formen les tres figures, amb el cap de Laocoont al vèrtex.
  • La diagonal que generen el braç dret i la cama esquerra de Laocoont.

Les tres figures queden unides per les serps que estrenyen els cossos musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nens...

Continua llegint "Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística de l'Escola de Rodes" »

Evolució humana: cronologia i característiques dels homínids

Ciències socialsActualitzat el 3,93 KB

Evolució Humana

Cronologia i Característiques dels Homínids

Ardipithecus Ramidus

  • Lloc: Àfrica Oriental
  • Anys: -5.8 / -5.2 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 400-500 cc
  • Locomoció: Quadrúpeda
  • Estatura: 105-120 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Anamensis

  • Lloc: Àfrica Oriental
  • Anys: -4.2 / -3.9 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: -
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 152 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Afarensis

  • Lloc: Etiòpia i Àfrica Oriental
  • Anys: -4 / -2.9 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 400-500 cc
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 105-135 cm
  • Eines: Pedres

Australopithecus Africanus

  • Lloc: Sud-àfrica
  • Anys: -3 / -2.5 milions d'anys
  • Capacitat Cranial: 460-500 cc
  • Locomoció: Bípede
  • Estatura: 130-135 cm
  • Eines: Pedres i pals

Homo Habilis

  • Lloc: Etiòpia, Kenya, Tanzània i Àfrica
...
Continua llegint "Evolució humana: cronologia i característiques dels homínids" »

L'obra de Maria-Mercè Marçal: feminisme i simbologia

Llengua i literaturaActualitzat el 5,65 KB

L'univers literari de Maria-Mercè Marçal

L'obra de Maria-Mercè Marçal tracta l'amor i el desamor amb gran intensitat, tant en relacions heterosexuals com entre dones, mostrant des de la plenitud fins a la soledat i la pèrdua. La maternitat i la relació mare-filla es presenten com a eixos d'identitat i continuïtat. El feminisme travessa tota l'obra, amb una clara voluntat de ruptura amb els models patriarcals i de recerca de llibertat personal i col·lectiva. És especialment coneguda per la visibilització de l'amor lèsbic.

Tres obres destacades de l'autora

  • Bruixa de dol (1978): clau en la seva consolidació poètica, amb una veu íntima que tracta l'amor heterosexual i el desig amb un estil simbòlic i reivindicatiu.
  • Terra de mai (1982)
...
Continua llegint "L'obra de Maria-Mercè Marçal: feminisme i simbologia" »

Oques de Meidum: anàlisi de la pintura de la Dinastia IV

Art i humanitatsActualitzat el 3,55 KB

Context Històric: Dinastia IV i Tomba de Nefermaat

Aquesta obra pertany a la Dinastia IV (2613-2498 aC), un període de gran esplendor faraònic a Egipte.

  • La pintura formava part de les decoracions de la tomba de Nefermaat, a Meidum, dins d'un complex que va fer construir Snefru, el primer faraó de la dinastia.
  • En aquest moment, Egipte estava en una etapa de gran poder faraònic i es van construir moltes tombes i piràmides.
  • Els egipcis creien fermament en la vida després de la mort i per això decoraven les tombes amb escenes que havien d'ajudar el difunt en el seu viatge al Més Enllà.
  • L’art se centrava sobretot a mostrar abundància i vida, especialment amb pintures i escultures funeràries.

Estil i Característiques Tècniques

Estil: Egipci

...
Continua llegint "Oques de Meidum: anàlisi de la pintura de la Dinastia IV" »

Escultura grega: materials, evolució i la Kore del Pèplum

Art i humanitatsActualitzat el 2,87 KB

Introducció a l'Escultura Grega: Característiques Clau

Materials i Tècniques

Les escultures gregues es realitzaven principalment en marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també s’utilitzaven pedra calcària, fusta, or i ivori. Cal destacar que la majoria de les obres que coneixem són còpies romanes, ja que els originals grecs s’han perdut.

Tipologies i Funció

  • Tipologies principals: El relleu (decoració d’altars i mètopes en temples) i l’escultura exempta.
  • Funció: Les escultures estaven originalment policromades i tenien una funció religiosa o civil: decoraven temples, tombes o representaven atletes i oferents.

Evolució i Estil

  • Antropomorfisme: L’escultura grega es caracteritza per representar figures humanes, fins
...
Continua llegint "Escultura grega: materials, evolució i la Kore del Pèplum" »

Fonètica i ortografia catalana: diftongs, sons i fenòmens

Llengua i literaturaActualitzat el 6,4 KB

Els Fenòmens Vocàlics

Diftong

El diftong es forma quan les vocals i o u esdevenen semiconsonants [j] o [w].

Diftongs Decreixents

Són aquells on la vocal forta precedeix la feble (i/u): ai, ei, ui, oi, au, eu, iu, ou, uu.

Diftongs Creixents

Són aquells on la vocal feble (i/u) precedeix la forta, sovint amb q o g: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

Posició del Diftong
  • Inici de mot: iogurt, hiena.
  • Entre vocals: ca|uen (la segona vocal forma el diftong).

Triftong, Sinalefa, Elisió i Hiat

  • Triftong: Tres vocals en una síl·laba. Ex: cie|ueu.
  • Sinalefa: Unió de dues vocals de mots diferents en una sola síl·laba. Ex: fa un dia.
  • Elisió: Supressió d'una vocal, generalment la feble, en contacte amb una altra. Ex: si et veu.
  • Hiat: Dues vocals consecutives
...
Continua llegint "Fonètica i ortografia catalana: diftongs, sons i fenòmens" »

Plató vs. Aristòtil: diferències en la filosofia política

Filosofia i èticaActualitzat el 4,35 KB

Plató vs. Aristòtil: Filosofia Política Comparada

Aristòtil

Plató

O

Cercar el bé comú i assegurar la felicitat dels ciutadans dins la polis.

Construir una ciutat ideal governada per filòsofs-reis, amb ordre i harmonia entre les classes.

M

Govern mixt amb elements de monarquia, aristocràcia i democràcia, evitant els extrems.

Aristocràcia governada per la raó i la justícia, on els filòsofs governen i les altres classes segueixen els seus rols.

N

Aristòtil creu que la política és una activitat natural de l'ésser humà, ja que l'home és un "animal polític" (zoon politikon) per naturalesa.

Els individus no són tots iguals, però tots tenen la capacitat de participar en la vida política en algun grau.

Plató creu que la majoria de les persones

...

Continua llegint "Plató vs. Aristòtil: diferències en la filosofia política" »

Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: temes, conflicte ètic i estructura

GrecActualitzat el 14,52 KB

Anàlisi del Primer Fragment d'Antígona de Salvador Espriu

A continuació, es comenta un fragment d'Antígona, de Salvador Espriu, tenint en compte els aspectes següents:

La situació del fragment en l'argument de l'obra

Ens trobem en un moment crític d'Antígona, on Creont ha de prendre una decisió vital sobre Antígona. La trama s'ha desenvolupat fins a aquest punt, amb l'acció centrada en la desobediència d'Antígona a les ordres de Creont, que prohibeixen l'enterrament del cos de Polinices. Creont, com a líder de Tebes, es veu confrontat a Tirèsias i pressionat pels consellers, i la situació és tensa i carregada d'expectatives sobre el destí d'Antígona.

El valor i el sentit del sacrifici d’Antígona i el context històric

L'acció...

Continua llegint "Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: temes, conflicte ètic i estructura" »

Àrees de l'empresa, procés administratiu i funcions de gestió

EconomiaActualitzat el 5,86 KB

Les principals àrees funcionals de l'empresa

Les principals funcions internes o àrees de l’empresa són:

  • Àrea comercial: té dues funcions principals: l'anàlisi del mercat (detectar canvis en les preferències dels consumidors i l'entorn) i l'estratègia de màrqueting (establir la millor estratègia per incrementar les vendes i satisfer les necessitats del consumidor).
  • Àrea de producció: controla l’aprovisionament de les matèries primeres (selecciona i adquireix els materials necessaris) i gestiona la producció (processos necessaris per obtenir béns i serveis).
  • Àrea de recursos humans: organitza tot el personal, realitza la selecció de personal (els més adequats en funció del perfil establert) i la gestió de personal (contractes,
...
Continua llegint "Àrees de l'empresa, procés administratiu i funcions de gestió" »