Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Branques de la filosofia i el seu ús

La filosofia té dos usos principals:

• Ús teòric: utilitzar la raó per conèixer.
• Ús pràctic: emprar la raó per actuar.

Segons Kant, l'ús teòric de la raó es fa servir per conèixer. La raó és única; les persones només en tenim una.

Branques de la filosofia

Teòrica:

• Lògica
• Metafísica
• Epistemologia
• Antropologia filosòfica

Pràctica:

• Ètica
• Política
• Estètica

Filosofia del coneixement

Estudia com coneixem la realitat i es planteja com coneixem el que existeix.

• La gnoseologia (teòrica) planteja preguntes referents al coneixement: si és realitat o aparença.
• L'epistemologia (teòrica) tracta qüestions relacionades amb la ciència.

Només podem dir que coneixem alguna cosa de veritat quan som capaços d'anar...

Què és una Constitució?

Una Constitució és la llei fonamental d'un Estat, elaborada pels representants dels ciutadans i aprovada per aquests, que conté els drets i llibertats de les persones i la forma que s'organitza l'Estat.

Perquè un text que es denomini Constitució pugui considerar-se com a tal, ha d'incloure (PART DOGMÀTICA):

• Un catàleg de drets i llibertats fonamentals dels ciutadans.
• Un sistema de garanties que facin eficaces aquests drets i llibertats.
• Un sistema de separació o equilibri entre els diferents poders de l'Estat.

En la Constitució es determinen l'organització d'aquests poders i les institucions que els exerceixen:

• El poder legislatiu de fer les lleis (Parlament o Corts)
• El poder executiu de governar (Govern)
• El poder

Coneixement Ordinari

Coneixement Ordinari és un coneixement espontani, es constitueix a través de les dades dels sentits i de les opinions comunes de la societat, coneixement pràctic.

Filosofia és un coneixement crític, desconfia de les dades dels sentits i de les opinions argumentades.

Diferències

Coneixement científic

Planteja qüestions concretes, el mètode és d'observació i experimentació, informacions que poden ser provocades i/o demostrades.

Filosofia planteja qüestions abstractes, no disposen d'un mètode, no pot provocar ni demostrar res.

Religió

Acepta la fe i al revolució, no admet la crítica racional, resultats veritables i indiscutibles.

Filosofia vol trobar respostes en el raonament, no accepta res que previament hagi estat...

La Teoria de les Idees de Plató

Plató parteix de la idea d’Heràclit que, pel que ens mostren els sentits, tot canvia, però això és una simple aparença. De Parmènides pren la premissa que ha d’existir una realitat immutable i eterna. Plató s’oposa al que diuen els sofistes i afirma que ha d’existir el coneixement universal, la ciència o Episteme.

Segons Plató, hi ha dues realitats (dualisme metafísic) que se situen en dos mons (dualisme ontològic):

Els Dos Mons de la Realitat Platònica

• Món Intel·ligible

  És el món de les Idees, que són l’autèntica realitat i es poden conèixer amb la raó. Tenen existència fora de la nostra ment (són extramentals). Són úniques, universals, eternes, immutables i immaterials (com el

RISCOS INTERNS: VOLCANS I TERRATRÈMOLS

RISCOS VOLCÀNICS

Mètodes de Predicció Volcànica

La predicció es basa en l'estudi de diversos factors:

• Història del volcà.
• Freqüència i intensitat de les erupcions.
• Canvis en la topografia.
• Elaboració de mapes de risc o de perillositat.

Mètodes de Prevenció i Correcció Volcànica

• Desviar corrents de lava.
• Reducció del nivell de l'embassament (si n'hi ha).
• Habitatges amb una teulada molt inclinada (per evitar l'acumulació de cendra).
• Instal·lar sistemes d’alarma.
• Restringir les construccions en llocs d’alt risc.

RISCOS SÍSMICS O TERRATRÈMOLS

Causes dels Terratrèmols

• Tectòniques (moviment de plaques).
• Erupcions volcàniques.
• Impacte de meteorits.
• Explosions nuclears.
• Grans embassaments.

Terratrèmols

Producció Agrícola a Espanya: Factors i Tipus de Conreu

La producció agrícola depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu (secà o regadiu), de la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus. L'aportació d'aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra.

Conreus de Secà: Cereals, Vinyes i Oliveres

Els conreus de secà més estesos són els de cereals, vinyes i oliveres. Els cereals es conreen de manera extensiva, i actualment la feina està molt mecanitzada i es fa una selecció de llavors; el blat és el cereal predominant de la Península.

La vinya s'estén tant a les zones atlàntiques com a les mediterrànies. Al secà també es conreen arbres que proporcionen fruits secs, oleaginoses...

Narcís Oller: Realisme i Naturalisme en la Prosa Catalana

1. Introducció a l'obra de Narcís Oller

En 1879, Narcís Oller trenca el panorama literari català en el camp de la prosa amb la publicació de Croquis del natural. Realisme i Naturalisme són els corrents que dominaren el panorama literari de la segona meitat del segle XIX. Per tant, el 1879, Oller partia gairebé de zero per als seus propòsits de fer una novel·la moderna: la tradició catalana s’havia gairebé esborrat del tot i calia recomençar de nou segons les noves tendències europees.

2. L'Obra de Narcís Oller

Oller va entrar tard al món de la literatura i ho va fer com a aficionat. Això, sumat al fet que es va trobar una llengua que estava corrompuda, li van provocar...

Les cròniques medievals

Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en una lectura col·lectiva o a ser llegides individualment. Les primeres, anomenades cronicons, eren escrites en llatí i constituïen brevíssimes anotacions d'esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica ni relació causal. A partir del segle XIII, començaren a ser traduïdes.

Característiques comunes de les Quatre Grans Cròniques

• Gran valor literari i lingüístic.
• Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l'època de màxima plenitud de la Corona d'Aragó a l'edat mitjana.
• Els fets que relaten són contemporanis a l'autor o immediatament anteriors, i no fets

Aristòtil: La Naturalesa de l'Ànima (Psicologia)

Els éssers animats es diferencien dels inanimats perquè posseeixen un principi que els confereix la vida: l'ànima.

Totes les coses són un compost de matèria (potència) i forma (acte). Els cossos vivents tenen vida, però no són vida; són com un substrat material i potencial del qual l'ànima és en forma i acte.

L'ànima és l'acte perfecte d'un cos natural orgànic. L'ànima no és separable del cos, o com a mínim una part no ho és. L'acte perfecte d'algunes de les seves parts és l'acte perfecte de les corresponents parts del cos. Però res impedeix que algunes de les altres parts seves siguin separables, ja que no són acte perfecte de cos algun.

Les Tres Facultats de l'Ànima (Distinció,

El Teatre Elisabetià

Cap al 1565, actors itinerants acostumaven a fer representacions teatrals als patis de les fondes. Més endavant, van muntar l’escenari a les anomenades arenes. A finals del segle, van començar a edificar-se teatres mantenint la mateixa estructura i la planta hexagonal. Es van acabar construint als suburbis de Londres, teatres com The Globe.

La música era un element essencial de l’obra. La funció solia tenir lloc a primera hora de la tarda. La decoració no canviava d’un acte a un altre.

Perquè poguessin existir companyies teatrals, es va recórrer al truc de considerar els actors com a “criats” d’algun aristòcrata o de la reina mateixa. Els actors eren malvistos, considerats homes de mals costums, i també...