Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Parts de l'aparell reproductor masculí

• Testicles: situats fora de la cavitat abdominal i recoberts per una pell protectora anomenada escrot. A dins hi ha els túbuls seminífers, on es formen els espermatozous.
• Epidídims: intervenen en la maduració dels espermatozous.
• Conductes deferents: són els conductes pels quals els espermatozous són conduïts a la uretra.
• Vesícules seminals: produeixen secrecions. Aquestes secrecions nodreixen els espermatozous i, tot junt, constitueix el semen.
• Pròstata: també segrega substàncies per a nodrir els espermatozous.
• Uretra: és el conducte que recorre l'interior del penis i per on els espermatozous surten a l'exterior.
• Penis: és l'òrgan extern que a l'extrem té un engrossiment anomenat gland. El prepuci

Les Tres Onades Revolucionàries

Les tres onades revolucionàries es divideixen en: 1. 1820: Procés d'independència de les colònies americanes d'Espanya. 2. 1830: Revolució liberal amb participació popular. 3. 1848: La Primavera dels Pobles.

Grans Transformacions del Segle XIX

Aquest període es caracteritza pel dinamisme demogràfic, socioeconòmic i polític. S'inicia la segona fase de la Revolució Industrial (basada en l'electricitat i el petroli), la implantació del capitalisme, el creixement del proletariat i un empitjorament inicial del nivell de vida.

Demografia i Migracions

Durant el segle XIX, augmenta la producció i la població europea. Això genera migracions del camp a la ciutat i moviments intercontinentals, amb un creixement...

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

• A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
• Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
• Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
• La geografia del llibre és precisa i coneguda.
• Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
• Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.

L'Objecte Directe (OD)

Definició

L'Objecte Directe (OD) és el resultat de l'acció del verb o bé qui rep directament l'acció del verb.

Estructura

L'estructura bàsica és: V > OD. Per exemple: Dibuixa un vaixell.

Elements que poden fer d'OD

• Sintagma Nominal (SN): Compra pa.
• Pronom tònic: Agafa aquestes.
• Pronom feble: La miraré ara.
• Infinitiu: Sap esquiar.
• Oració: Compraré el que t'ajudi.

Característiques de l'OD

• a) No porta mai preposició.
• b) L'OD es pot convertir en subjecte pacient en una oració passiva.

Pronoms febles de l'OD

• a) OD = SN determinat (el/lo, la, els/les): Va comprar les sabates. Les va comprar. Va comprar-les.
• b) OD = SN no determinat (en / n' / 'n / -ne): Va comprar sabates. En va comprar. Va comprar-ne.
• c) OD = pronom neutre

Els intercanvis i les desigualtats territorials al món

El grau de desenvolupament del món es pot dividir en:

• Territoris centrals: països de la Tríada (EUA, UE i Japó). Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen el nivell de productivitat i tenen ingressos elevats. Tenen una situació de domini i explotació sobre altres.
• Territoris perifèrics: economies poc complexes, baix nivell de productivitat i desenvolupament industrial escàs. Per exemple, els països de l’Àfrica subsahariana.
• Territoris semiperifèrics emergents: combinen característiques dels esmentats anteriorment. Això provoca desequilibris. Exemples: Argentina, Índia, Turquia...

El volum comercial als països menys desenvolupats és molt escàs. Molts països no arriben...

Dialecte valencià

El dialecte valencià presenta les característiques següents:

1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.
2. En l'aspecte fonètic, els parlars valencians presenten aquestes característiques:
   • Articulació de la r final: fuster, cantar.
   • Articulació labiodental de la v.
   • Tendència a emmudir la d intervocàlica en els sufixos -ador i -ada.
3. Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell.
4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
5. Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb: me canse, te canses...
6. La combinació de pronoms febles presenta les formes li'l...
7. La conjugació verbal presenta aquestes característiques:
   • La 1a persona del present d'indicatiu presenta

Estímul -> És tota energia física, mecànica, térmica, química o electromagnètica que excita o activa un receptor sensorial; per exemple, la llum visible a l'ull.

Sensació -> Consisteix en detectar les coses a travès dels sentits i dels receptors de sensació interns sense que encara hagi estat elaborat o tingui significat.

Percepció -> És un proces constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat.

• És un procès constructiu que depèn de les característiques de l'estímul i de l'experiéncia sociocultural i afectiva del subjecte perceptor.
• És es un proces d'informació-adaptació a l'ambient. L'objectiu de la percepció és dotar de sentit, la realitat que vivim, facilitar-nos

La Dièresi en les Formes Verbals

La dièresi s'aplica en verbs amb radical acabat en Vocal + IR (com -air, -eir, -uir), on la primera vocal i la i es troben en hiat. Aquest hiat es reflecteix de tres maneres ortogràfiques:

• Accent gràfic: Porta accent damunt la i seguint les normes d'accentuació generals.
• Cap signe ortogràfic: En l'Infinitiu, el Gerundi, el Futur i el Condicional.
• Dièresi: En la resta dels casos, destacant el Participi.

Altres casos d'ús de la dièresi

• Verbs amb radical acabat en Vocal + AR (com -ear, -iar, -oar, -uar) quan la terminació és -i, -is, -in del Present de Subjuntiu i Imperatiu. Excepció: En els casos que acabin en -guar o -quar, la dièresi va sobre la u, formant diftong creixent.
• Verbs amb radical acabat en

Aqüífers i Emmagatzematge Geològic

Un aqüífer és una formació geològica que emmagatzema i transmet aigua, permetent que pugui ser explotada en quantitats econòmicament viables. També s'utilitzen per a l'emmagatzematge de gas. Un aqüífer està format per una capa permeable de roca a la part inferior i una capa impermeable a la superior, amb una cavitat per emmagatzemar gas. Exemples a Mallorca: Almadrava i Na Burgesa.

Orografia de Mallorca: Relleu i Muntanyes

L'Orografia és la part de la geografia que descriu el relleu i estudia les muntanyes.

Serra de Tramuntana: El Nord-oest de Mallorca

Ocupa la part nord-occidental de l'illa. S'estén des de la Dragonera fins al Cap de Formentor, amb una longitud d'aproximadament 90 km.

Cims Principals

Oracions coordinades

• Copulatives: Suma. Nexes: i, ni
• Distributives: Alternança sense exclusió. Nexes: ara...ara, ni...ni, no solament...sinó, etc.
• Disjuntiva: Alternativa, tria obligada. Nexes: o, o bé
• Adversativa: Contrarietat, oposició. Nexes: però, sinó, tanmateix, no obstant això, altrament, etc.

Oracions subordinades

Subordinades substantives

Ocupen la posició d’un SN i fan les funcions del nom (subjecte, CD...). Nexe: conjunció. Segons el tipus de subordinada, el verb es conjuga en indicatiu o en subjuntiu.

• Subjecte: Verbs de sentiment (molestar, interessar...). Construccions amb: ser + Atr + Subj
• C.Directe: Verbs de dicció (dir, respondre, exposar...). Verbs de voluntat (voler, desitjar...). Es substitueixen per això o ho.
• CRV: Verbs