Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Lorenç Villalonga: naixcut a la Ciutat de Mallorca, va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatría, li va permetre de posar-se en contacte directe amb la cultura francesa. Va descobrir el Proust i va consolidar la seua admiració pels clàsics del XVII i XVIII, sobretot de Voltaire, autor del qual procedeix una bona part de la seua ironia i del seu esperit crític.

L’esperit ROMànic ens fa renéixer

La pàtria, publicada 1833, un text tant Reproduït que ha esdevingut llegenda.

Es dóna pas a la generació dels jocs Florals, i als escriptors de la restauració: Jacint Verdaguer, Angel Guimerà. La restauració dels Jocs Florals medievals a Barcelona, és el primer gran èxit: El model literari catalanista al gran públic a partir de 1859, La Renaixença (1881).

Renaixença: Des de quan?

La Renaixença és el nom que li donen al Moviment de ressorgiment cultural. El Romanticisme, sens dubte, li dóna força i Cos, i tradicionalment s’ha considerat el poema La pàtria, com el seu punt de Partida. Però avui dia ningú discuteix que la Renaixença té unes arrels més Profundes, al Segle XVIII. El Romanticisme

Víctor Català (L'Escala, 1869-1966) Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Propietària rural. Primera etapa (1902-1907) La més important1902 Drames rurals (narracions breus, Temes de muntanya,boira,hambrivols,etc) 1905 Solitud 1907 Caires vius (narracions breus) Els drames rurals (consolidat com a gènere) són Narracions breus que descriuen els aspectes més negres i tràgics de la vida Rural, sense estalviar detalls macabres desagradables.

Solitud Abans de Solitud, ja havia escrit “Prames Rurals” (1902) i més tard “Caires vius”.Mila es veu encarada a les forces de la Natura. Mentre que el seu marit s'associa amb l'Ànima, ella s'associa amb el Pastor, respectivament les forces negatives i positives de la muntanya. Carregada...

sistema vocàlic: consta de 8 sons                                                         grau d'obertura de la boca a l'ora de pronunciar cada vocal (oberta mitjana tancada) // punt d'articulació, segons la posició de la llengua a l'hora de pronunciar cada vocal. (anterior, central i posterior.) // tonicitat de les vocals dins la paraula, l'accent d'intensitat es important a l'hora de classificar les vocals. //funcionalitat: funció propia de les vocals es fer de nucli silabic. // so consonantic:  procés pel qual ens surten els sons a través de l'aparell fonedor. 

Anàlisi de Poemes Catalans Clau: Maragall i Carner

Vaca Cega (Joan Maragall)

Estructura Externa i Mètrica

• 23 versos decasíl·labs d'art major.
• Sense rima regular ni estrofes definides.

Tema Central

La natura i el motiu de la ceguesa.

Estructura Interna (5 parts)

1. Versos 1-3: Presentació de la situació de la vaca i la seva condició.
2. Versos 4-6: Explicació del motiu pel qual està cega.
3. Versos 7-9: La vaca va sola a beure aigua.
4. Versos 10-13: Contrast entre el que fan les altres vaques i el que ella no pot fer.
5. Versos 14-23: Aconsegueix trobar aigua.

Observació: Desapareix el jo poètic. Utilitza un llenguatge senzill i paraules bàsiques.

Recursos Retòrics

• Personificació: Versos 14, 15 i 16.
• Símbol: L'aigua com a símbol de la vida.
• Enumeració: 4a

La bella dama del tramvia: Anàlisi i significat

'La bella dama del tramvia' és un poema del llibre Auques i ventalls de 1914. És un poemari plenament noucentista, que presenta l’evolució de la vida de la ciutat de Barcelona, amb un punt de visió mítica, durant tot un any. El poemari descriu poèticament els paisatges, els personatges, els ginys tecnològics de nova aparició, els aspectes més tradicionals i els tòpics de la ciutat, en una visió de conjunt al llarg d’un any, un cicle que sembla presentar-se com a infinitament repetitiu.

En aquest poema, el pretext que serveix com a desencadenant del poema és la visió d’una dama a l’interior d’un tramvia.

Estructura externa

El poema es presenta en set quartets (estrofes de quatre...

Modalitats Textuals: La Descripció

Mitjançant la descripció es proporciona informació i característiques de diferents objectes, espais o personatges, de manera que se'n concreten els trets i el receptor pot fer-se una idea més ajustada de l'element descrit.

Què és la Descripció?

La descripció és una representació amb paraules d'alguna cosa o d'algú (persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...). El to pot ser més subjectiu o més objectiu, segons la situació comunicativa i la intenció de l'autor.

Tipus de Descripció Segons l'Objectivitat

• Descripció Objectiva

  L’emissor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure, amb la major precisió possible, les característiques que

El Cafè de la Marina: Anàlisi de l'Obra de Josep Maria de Sagarra

L'Autor

julio cesar martinez

Josep Maria de Sagarra (1894-1961), nascut a Barcelona, fou un prolífic dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

Argument de l'Obra

L'acció de l'obra es situa al Port de la Selva, un poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner. La trama se centra en Caterina, una noia que ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva profunda tristor es fa evident quan la seva germana, Rosa, es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen constantment al cafè on treballa, un lloc on la intimitat pràcticament no existeix.

Els Personatges Principals

• Caterina:

Guia Completa de Preposicions i Locucions Prepositives en Català

Què són les Preposicions?

Les preposicions o locucions prepositives són partícules o locucions que ens serveixen per introduir un element sintàctic. Per exemple: Viatja amb avió.

Tipus de Preposicions

• Preposicions febles:
  • Simples: a, en, de, amb...
  • Compostes: per a...
• Preposicions fortes:
  • Simples: contra, entre, malgrat...
  • Compostes: cap a, des de, en lloc de...

Funcions de la Preposició "A"

La preposició "A" pot introduir diversos complements:

• Complement Indirecte (CI)
• Complement de Règim Verbal (CRV)
• Complement Circumstancial de Lloc (CCL)
• Complement Circumstancial de Manera (CCM)

"A" com a Introductor de Complement Directe (CD)

També pot introduir un Complement Directe (CD) en els...

Parells mínims i paraules confuses en català

1. Enlloc: significa en cap lloc (No el vaig trobar enlloc).
   En lloc: significa en comptes de (Vaig triar això en lloc d’aquell).
2. Perquè: resposta o causa (Ho faig perquè vull).
   Per què: pregunta o interrogativa indirecta (Per què ho fas? / No sé per què ho fa).
3. Perquè: indica causa (No hi vaig perquè estava malalt).
   Doncs: indica conseqüència o continuació (Si ho saps, digues-m'ho, doncs!).
4. Què: interrogatiu o exclamatiu (Què fas? / No sé què dir).
   Que: conjunció (Diu que vindrà).
5. Arrel: part subterrània d'una planta o causa (L’arrel del problema).
   Arran: a causa de, o molt a prop de (Arran de la crisi... / Arran de la finestra).
6. Tot i que: significa malgrat que (Tot i que plovia, vam