Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

España Resucita: Anàlisi d'un Cartell de Propaganda Franquista

España Resucita: Tipus de font i de què tracta. Cartell de propaganda política franquista que representa la victòria a la Guerra Civil.

Context Històric de la Font (1939)

Contextualització històrica de la font: 1939, any de la victòria franquista a la Guerra Civil espanyola. Cal situar-lo en el context de la celebració d’aquesta victòria militar, durant la postguerra i el primer període del franquisme.

Anàlisi de la Consigna i les Imatges

Comentari de la consigna i les imatges: El comentari hauria de fer referència a la consigna “España resucita”, com a mostra d’un suposat renaixement de la nació després d’haver estat a punt de desaparèixer a mans dels enemics...

El marxisme sanarà els malalts

Títol original: Pau en la terra perquè la ciència marxista pugui salvar els malalts i aquells oprimits pel capitalisme criminal yanqui.

Frida Kahlo, 1954, oli sobre taula, 76 x 61 cm.

Materials: oli sobre taula, predomini dels colors foscos, marrons, verds, negres… Frida pinta el quadre poc abans de morir; la medicació i els dolors van provocar unes pincellades soltes, ràpides i carregades de matèria pictòrica i poc detallisme.

Composició: divisió vertical en dos espais amb un eix vertical format pel retrat d'ella mateixa. La figura de Frida té una composició triangular per culpa de la faldilla típica mexicana. A la mà porta un llibre de color vermell. Horitzontalment es pot dividir en tres parts:...

Els sofistes i Sòcrates

Després de la guerra, els filòsofs passen a interessar-se per l'home i no tant per la naturalesa. Amb la democràcia es busca l'educació dels ciutadans. L'objectiu dels sofistes és ensenyar a canvi d'uns honoraris. Van desenvolupar un pensament relativista i escèptic, prenent el canvi i el problema del llenguatge com a punts de partida. També prenen en consideració la física de l'esdevenir d'Heràclit i la convicció que només els sentits serien font de coneixement, mentre que la racionalitat en el llenguatge es considera sovint ficció.

Gòrgies de Leontí (nihilista)

Fa tres afirmacions:

1. Res no existeix.
2. Encara que alguna cosa existís, mai no la podríem conèixer. (coneixement i realitat són de naturalesa diferent)

El sòl com a recurs

4.1 Ús agrícola del sòl

El medi natural queda humanitzat. Les modificacions provenen de la llaurada, que modifica els horitzons dels sòls agrícoles; de les aportacions de fertilitzants; de la instal·lació de sistemes de reg; i de la instal·lació de mesures d'antierosió.

Diferència entre medi natural i agrícola: l'agrícola està sotmès als impactes de l'ésser humà amb adobs, llaurades, etc.

Fertilitat: capacitat que té un sòl per donar a les plantes els nutrients que necessiten per créixer. Els vegetals més importants són: cereals, tubercles, arbres fruiters i hortalisses. A Catalunya, hi ha un abandó de conreus.

4.2 Ús ramader del sòl

Pastures o prats d'herba: extensions de terreny amb herba tendra, sense...

Majestat Batlló, s. XII, autor desconegut

Tècnica: talla Material: fusta de noguera (cap i cos), salze (braç dret), om (pal de la creu) i alzina (travessser de la creu) Forma: exempta Tipologia: d'impunt Dimensions: 156 x 119,5 x 20,5 cm

Cromatisme: policrom Localització original: probablement procedent d'alguna església de la comarca de la Garrotxa o dels voltants d'Olot Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

> Composició: simètrica, truncada per la lleugera inclinació del cap.

> Ritme: en repòs i sense sensació de moviment. Clarobscur: els plecs del vestit intenten donar sensació de llum i ombra, encara que no s'aconsegueix del tot.

> Temps: voluntat d'eternitat.

> Estil: romànic català

> Contingut

Els orígens de la llengua catalana

La llengua catalana es va originar en el llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés, segurament, va tenir lloc en la llengua oral els segles VII i VIII, de manera gradual i insensible per als parlants que protagonitzaven el canvi. La presència del català en documents escrits no passa dels vestigis als segles XI i XII.

L'amor cortès

La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l'amor cortès, és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l'ambient de la cort. Els personatges que protagonitzen aquesta fin'amors són: el trobador (anomenat hom, que significa vassall), la dama noble (anomenada midons, que vol dir senyora) i el seu marit (gilos, gelós),...

TMA 3: Organització

Organització formal: estructura internacional definida i identificada en què l'empresa situa cada un dels seus elements en el lloc que creu més adient. Aquests elements han de cooperar entre si per assolir els objectius predeterminats.

Organització informal: conjunt de relacions personals i socials que no estan prestablertes per la direcció de l'empresa, sinó que sorgeixen espontàniament.

Organigrama

Representació gràfica, sintètica i simplificada de l'estructura de l'organització empresarial, representada a través d'un gràfic vertical, horitzontal o radial.

Motivació

Empenta que tenen les diferents persones per satisfer necessitats i aconseguir uns objectius. Pot provenir de l'exterior o de l'interior.

Teoria de

Examen de Filosofia: Plató

1. Idees Principals del Text de Plató (40-80 paraules)

Plató defensa que aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, la més noble de totes les disciplines, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat.

2. Significat de Termes Clau (5-15 paraules)

• «El bé en si»: Idea suprema que il·lumina i dóna sentit a la resta d’idees.
• «Opinió»: Fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o ciència.

3. La Dialèctica com a Mètode Suprem en Plató

Plató parteix de la base que només...

L'expansió de la Corona d'Aragó

Jaume I, fill de Pere I, va dur a terme una política expansionista: el 1229 va ocupar Mallorca, el 1238 València i el 1266 Múrcia. Els successors de Jaume I van continuar l'expansió pel Mediterrani: Pere II va vèncer els francesos i va ocupar Sicília. Més tard, altres reis van ocupar Sardenya, Còrsega, Nàpols i, al segle XIV, els almogàvers van ocupar Atenes i part de l'Imperi bizantí.

Institucions fonamentals

• Les Corts: Eren assemblees amb representants de la noblesa, l'Església i la burgesia de les ciutats. Sense la seva autorització, el rei no podia promulgar lleis ni augmentar els impostos.
• La Generalitat: Era una assemblea que promulgava les lleis i normes que s'havien aprovat.
• El Consell de Cent:

Diftongs

diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta →  i, u + a, e, o.

1.  en els grups qua, qüe, qüi, quo / gúa, güe, güi, guo (observa que la dièresi només s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i)

Exemples: qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües

2.  quan ens trobem la vocal dèbil entre dues vocals. En aquest cas el diftong el produeixen les dues últimes vocals.

Exemples:  cauen, joia, noies, iaió

3.  en el cas que trobem una vocal dèbil + una forta però únicament a principi absolut de paraula.

Exemples: iógurt, ióde, ióga, iarda, iaia, iót, hiat, hieràtic, hiena (com la h no sona és com si no hi fos)

Diftongs decreixents:...