Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Connectors Copulatius

• i
• ni
• que

Connectors Disjuntius

• o
• o sigui
• és a dir

Connectors Distributius

• no solament... sinó
• tant... com
• el mateix... que
• així... com
• l'una... l'altra
• ara... ara...
• adés... adés
• ni... ni

Connectors Adversatius d'Oposició

• però
• mentre que
• tanmateix
• altrament
• no obstant això
• ara bé
• ara
• nogensmenys
• encara
• tot i això
• més aviat
• i això que

Connectors de Conseqüència o Deducció

• doncs
• per tant
• per consegüent
• de manera que
• així
• és que

Connectors Causals (Explicatius)

• perquè
• ja que
• car (literari)
• a causa de
• per raó de
• que
• vist que
• per tal com
• per tal que
• sempre que
• atenent que
• donat que
• considerant que

Connectors Continuatius de Successió

• i també
• encara més
• ni tan sols
• ni tan solament
• d'altra banda
• a més
• a més a més
• fins i tot

Connectors Temporals

• quan
• sempre que
• cada

La Literatura Catalana dels Anys 70

Durant els anys setanta, els escriptors van viure una situació diferent a la de la immediata postguerra: la fi del franquisme, la creació d'editorials (Tres i Quatre, Saó, etc.), que van facilitar el coneixement d'obres d'arreu del domini lingüístic, nous premis literaris, el relaxament de la censura i, amb la restauració democràtica, el reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia.

És aleshores quan va irrompre una sèrie de joves escriptors nascuts en la immediata postguerra (1940-1955), batejats per Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells el 1971 com a «generació literària dels 70» perquè tenien una sèrie de trets comuns que permetien parlar d'ells com...

Avaluació de la Qualitat de l'Aigua

Paràmetres de Qualitat de l'Aigua

Els paràmetres són indicadors de les característiques i de les propietats que els diferents contaminants poden proporcionar a l'aigua. Són d'utilitat per a determinar el grau i l'origen de les alteracions de la seva qualitat.

Paràmetres Físics

Inclouen:

• La transparència o la terbolesa, en funció de la presència de partícules sòlides o microorganismes.
• El color, el gust i l'olor, generats per l'existència de matèria orgànica i inorgànica.
• La conductivitat elèctrica.

Paràmetres Químics

Aquests paràmetres són fonamentals per avaluar la composició química de l'aigua:

• Oxigen dissolt (OD): La seva presència és fonamental per al desenvolupament de la vida aquàtica.

La Renaixença: Un Impuls a la Cultura Catalana

La Renaixença és el títol que la història va donar al període comprès entre 1833 i 1877, durant el qual es va impulsar la producció literària culta en llengua catalana després d'un període de decadència. Aquest impuls es va deure a una conscienciació nacionalista portada a terme per la burgesia, motivada pels canvis provocats per la revolució industrial. El terme Renaixença prové de la publicació de la revista La Renaixensa al 1871, i emmarca dates simbòliques: 1833, publicació al Vapor de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau; 1877, premi dels Jocs Florals a L'Atlàntida de Verdaguer i Guimerà, i Guimerà va ser proclamat mestre en gai saber.

Causes del Moviment de

Les figures retòriques són els recursos lingüístics que es fan servir en les obres literàries per embellir el text, donar-li més expressivitat o persuadir el lector.

Figures Retòriques Essencials

• Al·literació: Repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic. (Exemple: pinxo i panxo)
• Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici d'un seguit d'oracions o de versos.
• Asíndeton: Omissió de la conjunció de coordinació (sovint en enumeracions).
• Encavallament: Trencament sintàctic d'una oració entre dos versos.
• Enumeració: Relació continuada d'una sèrie d'idees o elements.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic o gramatical de les paraules en una frase.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals mitjançant paraules.
• Paral·lelisme:

Sons Consonàntics Catalans: Classificació i Articulació

Modes i Punts d'Articulació dels Sons Consonàntics

Els sons consonàntics es classifiquen segons el mode d'articulació (com s'obstrueix el pas de l'aire) i el punt d'articulació (on es produeix l'obstrucció).

Africats

• [ts], [tʃ], [dz], [dʒ] (formats per una oclusiva i una fricativa).

Alveolars

• [s], [z], [n], [r], [rr] (com el so de les serps).

Oclusius

• Sords: [p], [t], [k] (com a petaca).
• Sonors: [b], [d], [g] (com a bodega).

Velars

• [k], [g] (articulats a la gola).

Aproximants

• [j], [w], [β], [ð].

Fricatius

• [f], [v], [s], [z], [ʃ] (altres fricatives).

Nasals

• [m], [n], [ɲ] (i les seves variants al·lofòniques).

Laterals

• [l], [ʎ].

Vibrants

• [r] (simple), [rr] (múltiple).

Sons Sords i Sonors

Els...

Volta de la Capella Sixtina i Judici Final

Miquel Àngel (Caprese, 1475 - Roma, 1564)

Anys: 1508-1512 (volta), 1536-1541 (Judici Final)

Tècnica: Pintura al fresc

Mides: 13 x 36 m (volta), 13 x 12 m (absis)

Estil: Renaixement

Tema: Bíblic

Localització: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà)

Pintor, escultor, arquitecte i dibuixant. Durant la seva infància i joventut va estar sota la protecció de la família Mèdici, mentre era aprenent al taller del pintor Ghirlandaio i a l'escola d'escultura dels jardins Mèdici amb Bertoldo di Giovanni. Després de la mort del seu mecenes, va viatjar a Bolonya. El 1496 es va traslladar a Roma, on va rebre encàrrecs papals, compaginats amb treballs a Florència.

El sostre de la volta està dividit en...

ARQUITECTURA GÒTICA: L'ART GÒTIC COM A EXPRESSIÓ DE LA CULTURA URBANA DE LA BAIXA Edat Mitjana. L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL. EXTERIOR: VOLUMETRIA DE LA CATEDRAL. LA PLANTA I LES SEVES DIVERSES TIPOLOGIES. ALÇAT I SECCIÓ D'UNA CATEDRAL GÒTICA. L'INTERIOR DE LA CATEDRAL GÒTICA. LA COBERTA: LA VOLTA DE CREUERIA. COMPOSICIÓ DE LA FAÇANA: LA PORTALADA GÒTICA. VIDRIERES I ROSETONS. ELEMENTS CONSTRUCTIUS: ARCS GÒTICS. ARQUITECTURA CIVIL: L'AJUNTAMENT, LA LLOTJA I EL PALAU. EN EL GÒTIC, EL SENTIT ASCENSIONAL DE LES FORMES I

LA INTENSA LLUMINOSITAT DE L'INTERIOR DELS EDIFICIS RECREEN L'ESPAI IDEAL PER APROPAR-SE A UN DÉU MÉS HUMÀ.

PLANTA DE LA CATEDRAL GÒTICA: PÒRTICS, TRANCEPTE, CAPILLA RADIAL, DEAMBULATORI, ÀBSIS, CREUER,...

Natalitat: Indica els naixements que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (generalment un any).

La taxa de natalitat és un indicador demogràfic que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Mortalitat: Indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (sol ser un any).

La taxa de mortalitat expressa el nombre de morts en un any en relació amb la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Taxa de fecunditat: Relaciona la quantitat de naixements d’un any amb la quantitat de dones fèrtils existents en aquell any. Aquesta taxa serveix per fer càlculs estimats...

La Novel·la Cavalleresca: Definició i Característiques

Distinció entre Novel·la Cavalleresca i Llibres de Cavalleries

Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels llibres de cavalleries, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.

Característiques de la Novel·la Cavalleresca

Les característiques de la novel·la cavalleresca són les següents:

• No conté elements meravellosos ni increïbles.
• Els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d'uns límits humans.
• El marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat.
• L'acció se situa en un temps pròxim al de l'autor.

Aquestes característiques es poden observar en les nostres...