Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Índexs Eritrocitaris Tradicionals

• Volum Corpuscular Mitjà (VCM): Valor mitjà del volum dels hematies, calculat a partir de l'hematòcrit (HCT) i el recompte d'hematies (RBC).
  • < 80 fL: Microcitosi
  • > 100 fL: Macrocitosi
• Hemoglobina Corpuscular Mitjana (HCM): Contingut mitjà d'hemoglobina en els hematies. Càlcul: Hb / nº hematies.
  • < 27 pg: Hipocromia
  • > 31 pg: Hipercromia
• Concentració Hemoglobínica Corpuscular Mitjana (CHCM): Quantitat d'Hb en 1 dL d'hematies. Càlcul: quantitat d'Hb i hematòcrit.
  • > 36 g/dL: Hipercromia

Nous Índexs Eritrocitaris

• Índex de Distribució d'Hematies (IDH): Variació de la mida dels hematies.
  • > 15%: Anisocitosi
• Amplada de Distribució d'Hemoglobina (ADH): Desviació estàndard de l'Hb per hematia.

Alteracions

Anàlisi tècnica i compositiva

Pel que fa al dibuix, predomina sobre el color; les figures i els objectes estan perfilats amb línia, la qual cosa aporta volum i un efecte escultòric. Els colors són foscos, amb una presència destacada de verd, marró i vermell. La profunditat s’aconsegueix mitjançant les bigues del sostre, les línies del terra i l’obertura del pla pictòric cap a l’espectador a través del mirall del fons.

Significat i funció

Significat: El tema de l’obra és una escena costumista amb un doble retrat de cos sencer: Giovanni Arnolfini, comerciant italià resident a Bruges, i la seva esposa, Giovanna Cenami. La simbologia és rica i complexa:

• Interpretacions històriques: Segons l’historiador E. Panofsky, seria un

Què són les Cròniques Medievals Catalanes?

Les Quatre Grans Cròniques són quatre llibres històrics que expliquen fets dels segles XIII i XIV a la Corona d'Aragó. Dues d’aquestes cròniques (les dues més antigues) van ser escrites a finals del segle XIII, i les altres dues, al segle XIV.

Finalitat de les Cròniques

Aquests documents històrics i literaris tenien diversos objectius:

1. Deixar constància: Documentar per escrit les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Els monarques volien que la seva memòria no s'esborrés.
2. Donar exemple: Les cròniques són llibres de literatura exemplar, un gènere molt popular a l'Europa medieval. Moltes vegades, sobretot la crònica de Ramon Muntaner, busquen fer una exaltació nacionalista, promovent

L'Epistemologia Kantiana: Superant Empirisme i Racionalisme

Amb la intenció de superar l'antagonisme entre l'empirisme i el racionalisme, Kant va fer una explicació del procés del coneixement que recollís els aspectes més vàlids d'ambdues corrents filosòfiques.

Les Tres Facultats del Coneixement Segons Kant

Les teories epistemològiques que es van formular posteriorment van entrar en discussió. Segons Kant, en el procés de coneixement intervenen tres tipus de facultats humanes:

• Sensibilitat
• L'Enteniment
• La Raó

1. Sensibilitat: La Recepció de Dades Externes

Per poder adquirir coneixement, necessitem rebre dades externes; sense aquestes, no descobrim res nou i, per tant, no adquirim coneixement. El coneixement, en aquest sentit, és aconseguir...

Tipus i Funcions dels Pèptids i Proteïnes

Tipus de Pèptids

• Dipèptids: Formats per 2 aminoàcids.
• Oligopèptids: Contenen entre 2 i 10 aminoàcids.
• Polipèptids: Contenen entre 11 i 100 aminoàcids.
• Proteïnes: Formades per més de 100 aminoàcids i amb masses moleculars entre 6.000 i més d'1.000.000.

Funcions dels Pèptids i Proteïnes

• Hormones: Pèptids amb funció reguladora.
  • Oxitocina: Nonapèptid sintetitzat a l'hipotàlem i secretat per la neurohipòfisi.
  • Vasopresina: Nonapèptid que controla la reabsorció d'aigua al ronyó i s'emmagatzema a la neurohipòfisi.
  • Glucagó: Compost per 29 aminoàcids; efectes contraris a la insulina.
  • Somatostatina: Tetradecapèptid que regula l'alliberament de l'hormona del creixement.
  • Insulina: Sintetitzada al

Història del Teatre Català: Segles XVI al XIX

Les primeres manifestacions teatrals es caracteritzaven per voler fer de la representació un espectacle. Per tant, els elements escènics eren tan importants o més que l'element literari. Tenien un caràcter educatiu i d'esbarjo, i s'utilitzaven sovint com a instrument de propaganda.

El Teatre Popular entre els Segles XVI i XVIII

Teatre Religiós

L'Església utilitzava les formes dramàtiques per divulgar les idees als fidels i la paraula de Déu, com ara "El Cant de la Sibil·la". Amb el temps, aquestes representacions es van adaptar al públic popular i es van començar a fer en català. Així, al final del segle XIII, van néixer els misteris, obres d'episodis religiosos concrets que s'agrupaven...

El Naixement de Venus, de Sandro Botticelli

a) Situeu l’obra en el seu context cronològic, històric i cultural corresponent.

Cronologia: 1485

Context històric i cultural:

Poder dels Medici com a polítics i mecenes. Llorenç el Magnífic signa la pau amb el rei de Nàpols. Els artistes florentins reben encàrrecs del papat per a la Capella Sixtina. Savonarola inicia la seva croada purificadora. Set anys més tard, Colom descobreix Amèrica. A Espanya, regnat de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. Triomf de l’Humanisme en el camp artístic i literari.

b) Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu QUATRE característiques formals de l’escultura d’aquest estil.

Estil: Renaixement

Característiques de l’escultura:

• Antropomorfisme
• Cànon

L'origen i l'evolució de l'art barroc

El terme barroc es va començar a utilitzar per a l’art del segle XVII. El barroc es revaloritza i, més endavant, es considerarà una etapa posterior al Renaixement. Primer apareix a Itàlia i més tard s’estén per Europa i Amèrica Llatina. Durant el segle XVIII, el barroc entra en l’etapa del tardobarroc i el rococó; és un estil molt decoratiu que trencarà amb l’estructura del barroc.

L'escultura barroca: expressivitat i moviment

En el barroc es continuen utilitzant els mateixos materials: la pedra, el marbre, etc. També es començarà a utilitzar la fusta policromada, que permetrà donar-li més expressió a les escultures. Les tipologies del moment eren:

• Escultures funeràries
• Estàtues equestres

En...

Modalització Lingüística

L'emissor valora o matisa allò que diu.

Marques de Modalització

• Asseverativa: per dir o informar.
• Interrogativa: per preguntar.
• Exhortativa: per ordenar (manar, prohibir).
• Exclamativa: per expressar l'estat d'ànim de l'emissor.
• Dubitativa: per expressar incertesa de l'emissor.
• Desiderativa: per expressar un desig de l'emissor.

Modalitzadors Valoratius

• Lèxic: noms, adjectius, verbs...

Exemples: alegria, magnífic, merèixer...

Verbs Performatius (Actes de Parla)

Exemples: lamentar, jurar, desitjar.

La Negació en Català

Tipus de Negació

• Morfològica: amb prefix negatiu (p. ex., il·lès).
• Sintàctica: amb mots negatius (p. ex., no, ni, sense).
• Semàntica: amb paraules de sentit negatiu (p. ex., ignorar).
• Pragmàtica: mitjançant

La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.)

Guerra arquidàmica

• El rei d’Esparta, Arquidam, va atacar l’Àtica (la capital de la qual era Atenes). Les grans muralles de la ciutat d’Atenes van protegir la població, però al moment hi va haver una pesta mortífera en la qual va morir Pèricles.
• Hi va haver un parell d'episodis bèl·lics, com la victòria atenesa a una illa i la pèrdua d'una ciutat, Amfípolis. Ocupada per un espartà, l’any 421 a.C. Esparta va signar la pau amb Atenes: la Pau de Nícies. Aquest període havia de durar 50 anys, però en realitat va ser una treva de 6 anys.

Expedició a Sicília

• Va ser portada a terme pel partit radical i bel·licista d'un general anomenat Alcibíades, que va animar el poble a conquerir l’illa