Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Força Magnètica i Camp Magnètic

Força magnètica: F = Q · (v × B) → F = Q · |i, j, k; vx, vy, vz; Bx, By, Bz| = Q · [(vy · Bz - vz · By) · i + (vz · Bx - vx · Bz) · j + (vx · By - vy · Bx) · k].

Energia cinètica: E = 1/2 · (Q · B · R)² / M.

Conductor Rectilini Infinit

Camp magnètic (B): B = (μ₀ · I) / (2π · r), on μ₀ = 4 · π · 10⁻⁷. S'aplica la regla de la mà dreta.

Camp Magnètic Creat per una Espira

Suposant 4 fils: B = 4 · (μ₀ · I) / (2π · l/2).

Casos particulars:

• Un sol conductor doblegat (forma quadrada): B < 4 · (μ₀ · I) / (2π · l/2).
• Un sol conductor doblegat (forma d'espira): B = π · (μ₀ · I) / (2π · l/2) → B = (μ₀ · I) / (2R).

Camp Magnètic Creat per una Bobina

Per a una...

L'Obra Poètica de Josep Carner: Un Recorregut

• 1918: Bella terra, Bella gent: Model d’idealització de la figura femenina i poetitza els instants efímers.
• 1920: “L’oreig entre les canyes”: Composicions breus que pretenen extreure la poeticitat de tot allò que envolta l’ull observador del poeta o el que afecta el seu estat anímic. Hi ha un treball literari i de llenguatge impressionant.
• 1921: Carner marxa de Catalunya (exili), que després amb les conseqüències de la guerra civil va ser forçós. Continua col·laborant amb premsa i publica llibres. Li preocupa la condició de l’home, les virtuts i les limitacions de la persona humana, parla de records i enyorances. Les seves reflexions morals l’apropen a la realitat i troba solucions

Villa Capra (La Rotonda)

Arquitecte: Andrea Palladio
Cronologia: Començada el 1551 i habitable el 1553
Localització: Vicenza (Itàlia)
Estil: Manierisme
Materials: Pedra i marbre
Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
Dimensions: 25 m (costats de l'edifici central)

Anàlisi formal

Elements de suport

Els grups de sis columnes jòniques que coronen les escalinates de cadascun dels quatre pòrtics de la Villa Capra sostenen els respectius quatre frontons triangulars. Sobre els murs de pedra hi ha una teulada damunt de la qual s'alça la cúpula.

Espais interiors i exteriors

Presenta una planta centralitzada de tipus quadrada, amb aspecte de creu grega, formada per les quatre escalinates orientades als quatre punts cardinals. És un edifici totalment...

Àcids Nucleics

Polímers de nucleòtids. Un nucleòtid està format per: H₃PO₄ + Glúcid (ribosa o desoxiribosa) + Base Nitrogenada (A, G, C, T, U). Tipus d'ARN: ARNm (missatger, transcripció de l'ADN), ARNr (ribosòmic, nucleol), ARNt (transferència, transcripció de l'ADN). Tots són monocatenaris. Un gen és un fragment d'ADN que conté informació genètica per a la síntesi de proteïnes. Parts d'un gen: P (zona promotora, inici), C (zona codificadora, informació que es transcriu), T (zona terminal, final del gen).

Duplicació de l'ADN

Experiment de Meselson i Stahl

Hipòtesis:

• Conservadora: Cada cèl·lula filla rep les dues cadenes originals d'ADN o les dues còpies noves.
• Semiconservadora: Cada cèl·lula filla rep una cadena original

El quadre de costums
Article o quadre de costums: peça breu, de to festiu, amb ambients i Personatges tipificats i lloc i època actual.
Exemples:
Emili Vilanova: retrat del món menestral i popular del barri de la Ribera.
Gabriel Maura: Aigoforts. Caricatura de la menestralia a les Illes. 
Característiques:

• Ús del català que ara es parla.
  
• Predomini de la descripció sobre la narració: sense argument.
  
• Intromissions reiterades del narrador.
  
• Descripció de tipus representatius de les classes populars: el Botiguer, el sereno, ..
  
• Valoració del tipisme i el pintoresquisme.
  
• Visió satírica i sentimental d’un món en vies de desaparició.
  
• Març físic és la ciutat, afectada pels canvis de la Revolució Industrial.
  

El Realisme
Tendència intemporal de...

Introducció a la Dialectologia Catalana

A quina tipologia dialectal pertanyen el parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava?

Pertanyen als dialectes socials.

Anàlisi de fragments dialectals

Fragment 1: Diàleg amb trets balears

«— No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
— Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
— Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
— Mentir és innecessari. Una moixeta.»

Aquest fragment correspon a la varietat balear.

Què són les varietats funcionals o registres?

Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació comunicativa requereix unes determinades formulacions...

El Cor: Anatomia i Funció

El cor és un òrgan contràctil, de forma més o menys cònica, de volum d’un puny, i de parets musculoses. La seva funció és bombejar la sang perquè arribi a totes les parts del cos. El cor està situat per sobre el diafragma, entre els pulmons. El cor està format per dues parts separades per un envà, el septe; així, la meitat dreta i la meitat esquerra del cor no es comuniquen. Cada meitat del cor consta de dues cavitats: una superior de parets més primes anomenada aurícula, i una de parets musculoses que impulsa la sang, el ventricle.

Cicle Cardíac

El període comprès entre el final d’una contracció i el final de la següent s’anomena cicle cardíac. Comprèn una fase de dilatació anomenada diàstole...

1. Teoria cel·lular: 4 postulats fonamentals

La teoria cel·lular es compon de quatre postulats clau:

• (1) La cèl·lula és la unitat morfològica de tots els éssers vius.
• (2) La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes.
• (3) Les cèl·lules només poden sorgir a partir d'altres cèl·lules preexistents.
• (4) La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.

La contribució clau de Virchow i Remak a la teoria cel·lular va ser establir que les cèl·lules només poden sorgir d'una altra cèl·lula preexistent. Això contradeia la idea anterior de Schwann, que suggeria que les cèl·lules es podien formar espontàniament mitjançant l'agregació d'orgànuls, la qual cosa no és correcta.

2. Diferències entre cèl·lula

Processos de Formació del Lèxic: Flexió i Derivació

La formació de noves paraules en català es basa principalment en dos processos morfològics clau: la flexió i la derivació. Aquests mecanismes permeten enriquir el vocabulari i adaptar els mots a diferents contextos gramaticals i semàntics.

Flexió

La flexió és el procés mitjançant el qual s'afegeixen un o més morfemes flexius al lexema d'un mot per indicar categories gramaticals sense canviar la seva classe de paraula ni el seu significat fonamental.

Tipus de Flexió

• Noms i adjectius: Afegeixen morfemes de gènere (masculí/femení) i de nombre (singular/plural).
• Formes verbals: Afegeixen morfemes de persona, nombre, temps, aspecte i mode.

Variació en el Lexema

En alguns casos, la...