Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Glossari de conceptes filosòfics

• Compassió: Sentiment de pena o empatia davant el sofriment d’altres persones.
• Acostar les paraules: Acció de fer el llenguatge més proper o comprensible.
• Rellotge d'arena de l'existència: Imatge del temps que passa i es repeteix de manera cíclica.
• Ets una volva de pols de la pols: Indica la petitesa o insignificança de l’ésser humà.
• Esclaus: Persones sotmeses o dependents d’altres.
• Indemnitzats: Persones que han rebut una compensació per un dany o perjudici.
• Nihilisme: Doctrina que afirma la inexistència de valors, sentit o veritats absolutes.
• Homes bons: Persones considerades moralment correctes o virtuoses.
• Aristocràcia: Classe social alta amb poder i privilegis.
• Transvaloració: Canvi o transformació

Els personatges principals de Terra Baixa

Manelic

En Manelic és un pastor de la Terra Alta que representa la puresa, la innocència i la bondat. Ha viscut sempre aïllat, amb poca relació amb altres persones, per això no entén la malícia del món. És fort físicament i té un caràcter sincer i noble. Baixa a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta pensant que és un matrimoni d’amor, però en realitat és un engany preparat per en Sebastià. Quan descobreix la veritat, se sent traït i decideix marxar, tot i que continua mostrant bondat, fins i tot amb la Marta.

Marta

La Marta és la protagonista i el centre del conflicte amorós entre en Manelic i en Sebastià. Té un passat difícil i prové d’un ambient pobre. En Sebastià l’ha...

Història i origen de Santa Maria del Mar

Símbol de l'Imperi català dels segles XIV-XV, situada al barri barceloní de la Ribera. Mercaders i nobles van ordenar la seva construcció com a mostra d'ostentació de la nova classe social. L'obra fou dirigida pel mestre Berenguer de Montagut. El 1384, el bisbe Pere Planella va dedicar el temple a la Mare de Déu, on també fou enterrada Santa Eulàlia. Després de l'incendi de 1378, l'edificació representa l'expansió de Barcelona al segle XIV, construïda sobre un antic temple conegut com a Santa Maria de les Arenes.

Característiques arquitectòniques

Presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals. L'exterior es divideix en tres nivells que es corresponen amb les capelles, les...

Característiques de l'estil de Fuster en aquest fragment

Aquest text, titulat "Covardia", forma part del llibre Diccionari per a ociosos, publicat l'any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa. El text és un assaig d'àmbit literari, escrit en prosa, on predomina la tipologia textual argumentativa.

Les característiques de l'estil que podem trobar en aquesta entrada són:

• Modalització intensa: amb diversos exemples d'ús.
• Lèxic valoratiu: nombrosos termes que fan explícit el punt de vista de l'autor i l'allunyen d'un text merament explicatiu.
• Verbs performatius: ús estratègic

1. El Mercat de Treball

Des d’un punt de vista econòmic, el salari és el preu del treball, i es determina per l’acció conjunta de l’oferta i la demanda en el mercat de treball.

El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè.

Però a la pràctica, el salari és molt més. És la font d’ingrés principal de les famílies, i condiciona, entre altres, les circumstàncies particulars següents:

• La realització personal i professional dels treballadors.
• El nivell de vida de les famílies.

El salari condiciona la qualitat de vida de les famílies i aquesta condiciona, al seu torn, la qualitat de vida del país, raó per la qual el mercat de treball és sempre matèria d’actualitat econòmica. En el mercat de treball, a diferència...

Introducció al Modernisme

El Modernisme, moviment cultural, literari i artístic europeu, va iniciar-se a Catalunya el 1892 amb la revista L'Avenç i es considera que va finalitzar el 1911, any en què moren Joan Maragall i Isidre Nonell. L'objectiu era modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, creant una identitat nacional pròpia. Des del principi, L'Avenç va emfasitzar la importància d'una llengua moderna i depurada.

Etapes del Modernisme

El moviment es divideix en dues etapes: la primera (1892-1900), de difusió a través de les festes de Sitges i la premsa, especialment L'Avenç; i la segona, de consolidació dels principis artístics i literaris, amb la cerca del suport de les classes dirigents i un augment de la producció narrativa...

Figures retòriques

• Al·legoria: Conjunt d’imatges que representen una sola cosa.
• Al·literació: Repetició de sons o lletres.
• Anàfora: Repetició d’una paraula o frase al principi de cada vers per donar sentit.
• Antítesi: Unió de dues paraules o conceptes de sentit contrari.
• Aposició: La segona part exerceix una funció explicativa.
• Apòstrofe: Dirigir la paraula a algú en un to emocionant.
• Asíndeton: Supressió de conjuncions (i, o, però, doncs, quan, ja que, a més…).
• Comparació: El primer terme és real i el segon imaginari, units per: com, com si, més que…
• Encavalcament: Ruptura sintàctica al final d'un vers.
• Enumeració: Sèrie d’idees referides a una mateixa cosa.
• Epítet: Substantiu acompanyat d'un adjectiu.
• Hipèrbaton: Alteració

Legislació Franquista (Dècada dels 40)

De la legislació franquista de la dècada dels 40 destaca:

• Llei d'Unitat Sindical (1940): El ministre del govern de Franco que manava en el sindicat (CNS) controlava el funcionament dels sindicats verticals, establint quins empresaris i treballadors s’integraven en un sindicat per branques de producció.
• Llei de les Bases del Règim Local (1945): Es va establir un sistema de formació dels ajuntaments, partint de la població addicta al règim. Els regidors dels ajuntaments eren elegits dins de cada municipi pels representants de 3 grups socials: famílies benestants franquistes, el sindicat vertical i entitats econòmiques o culturals.

1.2 Política Internacional del Franquisme

La primera etapa de la...

Descripció: Característiques i Gèneres

Intenció: Dir com és una persona, objecte o lloc

Dir com és una persona (psíquica o física), un objecte, un lloc, un ambient, etc.

Estructura: Ordenació espacial i jeràrquica

Ordenació en l'espai (general a concret; de dalt a baix; d'esquerra a dreta, etc.).

Trets lingüístics: Verbs, noms i adjectius clau

Verbs en present o imperfet; verbs ser, estar, tenir; noms; adjectius, etc.

Gèneres textuals de descripció

• Retrat
• Guia turística
• Inventari
• Testament
• Avís de desaparició

Narració: Relat de Fets i Accions

Intenció: Relatar fets i accions

Dir què fa o què passa: relatar fets i accions.

Estructura: Plantejament, nus i desenllaç

Ordenació en el temps: plantejament, nus i desenllaç.

Trets lingüístics:

L'Hèl·lade

Què va ser?

Significa "país dels hel·lens" i va ser el territori ocupat pels grecs durant l'Antiguitat.

Què unia els seus habitants?

1. Una mateixa història
2. Una mateixa llengua i cultura
3. Una mateixa religió
4. Unes mateixes formes de vida

Les Polis

Què eren?

Eren ciutats Estat independents. Podien adoptar diferents formes de govern:

• Monarquia
• Tirania
• Oligarquia
• Democràcia

Les polis més importants van ser:

Atenes

• Democràcia
• Ciutadans participen en l'Assemblea

Esparta

• Oligarquia
• Governada per una aristocràcia

Classes Socials

Ciutadans, Metecs, Esclaus, Dones

Les Colonitzacions

A partir del segle VIII aC, els grecs van començar a navegar per la Mediterrània i a fundar colònies en les seues costes.

Metròpolis

Ciutat d'origen dels colonitzadors que han...