Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Jugadors de cartes

1. Documentació general

Títol: Els jugadors de cartes

Autor: Paul Cézanne

Cronologia: 1890 – 1895 (va fer 5 versions i es creu que aquesta és del període 1890 – 1892)

Estil: Postimpressionisme

Tècnica i Suport: Oli sobre tela

Dimensions: 47x57 cm

Localització original: El primer propietari fou Ambroise Vollard

Localització actual: Museu d’Orsay a París

Tema: Costumista o de fènere. Retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes.

Context històric i cultural:

La segona meitat del segle XIX va ser una època de grans canvis produïts per la segona revolució industrial, on les innovacions tecnològiques es van succeir. La burgesia francesa es consolida definitivament en el poder i prossegueix la transformació capitalista...

Barcino, una antiga colònia romana

Barcino en llengua llatina, va ser una colònia romana la qual ha donat lloc a l’actual ciutat de Barcelona. Els seus habitants eren coneguts com a “barcelonins” o “faventins”. Rep aquest nom degut a que es trobava sota mandat imperial dels Júlia Augusta. Sabem que Barcelona va ser una colònia perquè té més de 2.000 anys d’història.

Origen i Colonització

Els romans van arribar al territori actualment català al 218 a.C quan un exèrcit dirigit per Corneli Escipió va desembarcar a Empúries amb la intenció de convertir aquesta en una base de suport militar en la lluita que Roma i els cartaginesos tenien pel domini del Mediterrani. El procés colonitzador va anar avançant per molta part del...

Influència de Descartes en el Pensament Filosòfic Posterior

Descartes va tenir una gran influència en els filòsofs posteriors, sobretot en els filòsofs racionalistes, que consideren la raó com a principal font de coneixement.

Descartes i Leibniz: Substància i Mònades

Leibniz, un dels grans racionalistes, va estar molt influenciat per les idees cartesianes. A més, la teoria de les mònades de Leibniz comparteix certa relació amb la teoria de la substància de Descartes.

Descartes i Kant: Raó Única vs. Facultats del Coneixement

Kant va ser un altre dels filòsofs influenciats per Descartes, però hi ha certes diferències. Mentre que Descartes suposa una raó única que arriba a la veritat perquè intueix i dedueix amb els elements que...

Racionament i Mercat Negre (Context Previ)

• Control del mercat per l’Estat.
• Els productors lliuraven la producció a preu de taxa, i l’Administració venia els productes a un preu regulat.
• Manca d’abastament d’aliments i racionament: cartilles fins al 1952.
• Existència d'un important mercat negre (estraperlo).

1. El Canvi d'Orientació de l'Economia (1959-1975)

1.1. Els Governs del "Desarrollismo"

• Inici dels governs anomenats "tecnòcrates".
• Es busca el creixement econòmic com a garantia d’estabilitat social.
• Perfil tècnic dels ministres, amb criteris basats en la racionalitat i l'eficàcia econòmica.
• Reformisme tècnic però immobilisme polític.
• Causes del canvi: crisi econòmica del model autàrquic, pressió dels organismes internacionals

Els Heterolípids i la seva Estructura

Els heterolípids són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i una altra molècula. Són les principals molècules constitutives de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques (lípids de membrana). Tenen un comportament amfipàtic (dipolar): quan entren en contacte amb l'aigua, es forma una bicapa on la part hidròfila queda cap a l'exterior i la part hidròfoba cap a l'interior.

Fosfoglicèrids

Estan formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un aminoalcohol. Són molècules abundants a la membrana plasmàtica. Alguns exemples destacats són:

• Cefalina: abundant al cervell i al reticle endoplasmàtic (membranes).
• Lecitina: abundant al fetge, al cervell i al rovell

1. Text Predictiu

Objectiu: Anticipar fets.

• Estructura: Objectiu i instruccions.
• Funció lingüística: Apel·lativa.
• Registre: Estàndard.
• Trets lingüístics: Verbs en futur i imperatiu, perífrasis verbals d'obligació i probabilitat, oracions simples, lèxic denotatiu i precís, connectors temporals, adverbis i locucions de probabilitat.
• Exemples: Previsions meteorològiques, horòscops, pressupostos, programes electorals.

2. Text Instructiu

Objectiu: Donar instruccions.

• Estructura: Ordenació lògica de la informació.
• Característiques: Informació objectiva i precisa, marques tipogràfiques per destacar la informació, inclou imatges, gràfics i dibuixos.
• Funció lingüística: Apel·lativa.
• Registre: Estàndard.
• Trets lingüístics: Oracions exhortatives

Factors ambientals i adaptacions dels éssers vius

La pressió atmosfèrica

En els organismes que viuen a gran altitud, una adaptació pot ser la presència d'hemoglobines especials amb més afinitat per l'oxigen. També tenen la capacitat de detectar els canvis bruscos de pressió, la qual cosa els permet preveure l'arribada de tempestes i posar-se a cobert.

La pressió hidrostàtica

Augmenta una atmosfera per cada deu metres de profunditat. Una de les adaptacions principals és la bufeta natatòria, una cambra plena d'aire que permet als peixos regular la flotabilitat per ascendir i descendir amb facilitat.

La salinitat

És la concentració de sals minerals dissoltes en l'aigua. El medi intern dels organismes és menys salat que l'aigua de mar...

Reproducció Asexual

Coneixem diversos tipus de reproducció asexual:

• Bipartició: Només es dona en organismes unicel·lulars. La cèl·lula mare origina per divisió dues cèl·lules filles.
• Gemmació: En els organismes unicel·lulars, la mare es divideix per mitosi en dues cèl·lules filles. En els pluricel·lulars es forma una protuberància amb cèl·lules embrionàries que per divisions successives dona lloc a un organisme fill.
• Escissió: El progenitor es fragmenta en dos o més trossos, cadascun dels quals dona un nou individu.

Escissions en Plantes

En les plantes hi ha diverses escissions:

• Rizomes: Tiges especialitzades que creixen il·limitadament de manera horitzontal arran de terra i produeixen arrels i gemmes que originen plantes filles.

Les varietats socials de la llengua

La variació social està determinada per factors com l'edat, el nivell d'estudis, la residència en zones rurals o urbanes, la professió, etc.

Varietats castellanitzades

El xava

Aquesta varietat és adoptada tant per persones castellanoparlants que s'han anat incorporant a l'ús del català, com per persones de famílies bilingües o catalanoparlants en contacte constant amb les anteriors. Les seves característiques principals són:

• Obertura de la vocal neutra en [a].
• No distingeixen entre les e i les o obertes i tancades.
• Ensordiment de consonants sonores.
• Africació de consonants fricatives.
• Pronunciació com a [i] de la grafia ll (ieisme).
• Abundància de castellanismes.

El pijo

Està molt influïda pel castellà;...