Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

1- Assenyala les diferents parts q formen el S. Endocrí:

• Hipofisi- hipotàlem.      -  Pancrees.
• tiroide.                           - Ovaris.
• Glandules Suprarenals.     - Testicles.

2- Quina és la funció del S. Endocrí?

3- Què són les hormones? Quines són les mes importants?

4- Quina glàndula produeix la tiroxina? Quina és la seva funció?

5- Defineix:

• Estròngers: Participen en el cicle ovàric i estimulen

Adaptacions dels Éssers Vius a l'Entorn

Adaptacions a l'Oxigen

Els éssers vius són majoritàriament aeròbics i necessiten dur a terme la respiració cel·lular.

Organismes Facultatius i Adquisició d'Oxigen

Un ésser facultatiu pot viure en condicions aeròbiques i anaeròbiques. Aquests organismes necessiten metabolitzar més nutrients quan es queden sense oxigen. L'oxigen és adquirit pels organismes mitjançant un procés de difusió.

• Els éssers molt xicotets poden incorporar directament l'oxigen de l'exterior a través de les membranes cel·lulars.
• Quan es fan més grans, necessiten que l'oxigen sigui transportat a través de l'aparell circulatori.

Sistemes Respiratoris

Els animals aquàtics típicament tenen brànquies, mentre que els terrestres...

Quina és la composició de l'orina?

L'orina és el líquid i les substàncies dissoltes que estan en excés en el nostre organisme o que són tòxiques, i que eliminem a través de la uretra.

Les substàncies dissoltes en l'orina són les següents:

• Ions inorgànics: Com ara sodi (Na+), potassi (K+), clor (Cl-), etc.
• Components orgànics: La bilirubina, hormones, components anormals, etc.

Quan és necessària una valoració de l'orina? Què cal vigilar?

És necessària quan la persona malalta no és autònoma en la seva excreció urinària.

Variacions en el color i l'olor de l'orina

• L'orina normal és transparent i d'un color entre groc pàl·lid i ambre fosc.
• Si aquest color es modifica, les causes poden ser les següents:
  • Orina d'color ambre fosc,

Diabetis i Insulina

La diabetis és una malaltia en la qual el nivell de glucosa es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos no la metabolitza bé.

La insulina és l'hormona que controla el nivell de glucosa en sang i es troba al pàncrees.

Tipus de diabetis

• Tipus 1: El cos no produeix o produeix molt poca insulina. Apareix abans dels 40 anys, durant la infància.
• Tipus 2: El cos no produeix prou insulina o no l'aprofita bé. És la més comuna i apareix després dels 40 anys. Es tracta amb dieta, exercici i, a vegades, medicació i injeccions d'insulina.

Insulina recombinant

És insulina humana produïda per bacteris que han estat modificats genèticament mitjançant la clonació del gen de la insulina en el genoma d'un bacteri.

Cèl·lules

Aplicacions en medicina

• Obtenció de fàrmacs: S’obtenen proteïnes mitjançant la tecnologia de l’ADN recombinant a partir d’organismes transgènics per al tractament de malalties (ex: insulina humana produïda per E. coli per a la diabetis, antígens, anticossos i vacunes).
• Medicina forense: La PCR permet amplificar mostres molt petites d’ADN.
• Diagnòstic de malalties:
  • Determinació de causes genètiques de malalties.
  • Identificació de mutacions de risc.
  • Seqüenciació d’ADN i elaboració de bases de dades (Projecte Genoma Humà i Projecte Proteoma Humà) per identificar gens causants de malalties i proteïnes marcadores tumorals.
• Teràpies amb cèl·lules mare: Les cèl·lules mare són cèl·lules indiferenciades amb capacitat de divisió

Primera llei de Mendel: Llei de la uniformitat dels híbrids

Aquesta llei estableix que quan es creuen dos individus de raça pura (homozigots) per a un determinat caràcter, tots els individus de la primera generació filial (F₁) són fenotípicament i genotípicament idèntics entre si.

En aquest creuament, un progenitor aporta un al·lel dominant (per exemple, A) i l’altre un al·lel recessiu (per exemple, a). Com a resultat, tots els descendents són heterozigots (Aa). En existir dominància, el fenotip de la F₁ és uniforme i mostra únicament el tret del progenitor que posseeix l’al·lel dominant, quedant el tret recessiu ocult en el codi genètic i sense manifestar-se físicament.

Segona llei de Mendel: Llei de la segregació dels

Mecanisme d'acció del sabó: l'estructura amfipàtica

El sabó renta perquè és una sal d’àcids grassos amb estructura amfipàtica. Aquesta estructura consta de:

• Un cap hidrofílic (–COO⁻), amb càrrega negativa.
• Una cua hidrofòbica (cadena alifàtica).

En contacte amb l’aigua, la part hidrofílica, que és polar, es dissocia i es dispersa en el medi aquós. Quan es frega una taca de greix, les cues hidrofòbiques s’orienten cap al greix, mentre que els caps hidrofílics romanen en contacte amb l’aigua, produint un efecte emulsionant.

Així, les molècules de sabó formen micel·les esfèriques que atrapen el greix al seu interior. Els grups –COO⁻ queden solvatats per les molècules d’aigua, cosa que estabilitza la micel·la....

Polisacàrids: funcions i enllaços

• Midó (vegetals). Reserva energètica de les plantes. Enllaços: α(1→4) (cadenes) i α(1→6) (ramificacions).
• Glicogen. Reserva energètica dels animals. Enllaços: α(1→4) amb ramificacions α(1→6) molt freqüents.
• Cel·lulosa. Funció estructural. Enllaç: β(1→4).
• Quitina. Funció estructural. Enllaç: β(1→4).
• Heteropolisacàrids:
  • Agar: mitjà de cultiu en microbiologia.
  • Pectina: té capacitat gelificant; s’utilitza en melmelades.
  • Proteoglicans.
  • Heparina: anticoagulant.
  • Àcid hialurònic: forma la matriu extracel·lular.
• Glicolípids i Glicoproteïnes.
• Peptidoglicans: formen la paret bacteriana.

Característiques i funcions de l'aigua

Característiques:

• Gran constant dielèctrica: excel·lent dissolvent

Desenvolupament Embrionari Humà: Etapes Clau

Període Pre-embrionari (Setmanes 1-3)

1. Fecundació: Es forma el zigot diploide gràcies a la unió de l'espermatozou haploide amb l'òvul haploide a l'ampolla de les trompes de Fal·lopi a les 24 hores, envoltat per la zona pel·lúcida.
2. Segmentació: El zigot experimenta diverses divisions mitòtiques ràpides que incrementen el nombre de cèl·lules. A les 30 hores després de la fecundació (h.d.f.), es divideix i les cèl·lules s'anomenen blastòmers. A les 40 h.d.f., la divisió dona lloc a 4 blastòmers. Posteriorment, es formen 8 blastòmers que constitueixen una esfera compacta, procés conegut com a compactació.
3. Les cèl·lules es tornen a dividir per formar una mòrula de 16 cèl·lules.

La pell és l'òrgan de major extensió del cos. Representa la primera barrera de defensa del nostre organisme i cobreix la totalitat de la superfície corporal.

Estructura de la Pell: Capes Principals

Està formada per tres capes:

• Epidermis
• Dermis
• Hipodermis

L'Epidermis: La Capa Externa de Protecció

L'epidermis és un epiteli pla, estratificat i queratinitzat, format per diversos tipus cel·lulars diferents.

• A la capa més interna o basal s'hi troben els melanòcits (productors de melanina).
• La capa més externa o còrnia està formada per cèl·lules que contenen queratina.

La Dermis: Teixit Conjuntiu de Suport

La dermis és la capa de teixit conjuntiu. El seu gruix varia, segons les zones del cos, entre 1-2 mm. Conté col·lagen i elastina.

La Hipodermis: