Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

...

El Cultiu del Blat

BLAT

Cicle Vegetatiu

Planta herbàcea monocotiledònia. El cicle vegetatiu consta de tres fases:

• Període vegetatiu: des de la sembra fins a la formació de la tija.
• Període de reproducció: des de la formació de la tija fins a la formació de l'espiga.
• Període de maduració: maduració del gra (acumulació de midó) fins a la recol·lecció.

Conservat en silos amb una humitat no superior a 11%, conserva capacitat germinativa 10 anys.

Tª òptima de germinació: 20-25ºC, tot i que les varietats d'hivern les primeres arrels apareixen als 3-4ºC.

Germina en uns 15 dies.

Varietats

Estan en funció del període de cultiu:

• Varietats de tardor o de cicle llarg: necessiten un període de temps més o menys llarg per a formar l'espiga. Es

...

Mecanismes d'Acció dels Antibiòtics

Inhibidors de la Paret Cel·lular

Betalactàmics (β-lactàmics)

Grup d’antibiòtics amb una estructura comuna: l’anell β-lactam.

Mecanisme d’acció: Interfereixen en la síntesi de la paret cel·lular bacteriana impedint les unions entre cadenes de peptidoglicà. Inhibeixen les PBP (penicillin-binding proteins), bloquejant la formació de la paret i causant la lisi bacteriana.

Mecanisme d'Acció Detallat

S’uneixen a les PBP (penicillin-binding proteins), inhibint la seva funció. Les PBP catalitzen la transpeptidació, procés que estabilitza la paret cel·lular unint cadenes de peptidoglicà. Bloqueig de la transpeptidació → Debilitament de la paret cel·lular, fent-la vulnerable als canvis de pressió...

Obtenció de la Llet

Recepció

Comprovació de la qualitat de la llet (Q-micro/nutri/fisicoqim/química).

Emmagatzematge i Refrigeració

4ºC. Possible filtració per eliminar brutícia i impureses.

Pasteurització

Escalfament a 72º/78ºC mín. 15 seg. Assegura destrucció de microorganismes patògens. Es comercialitza com a llet fresca i s'ha de conservar refrigerada.

Centrifugació

• Rebuig
• Nata
• Llet desnatada

Barreja

Llet desnatada + nata = sencera / semi desnatada.

Homogeneïtzació

Obtenció d'un aspecte homogeni per tal que no se separin els globus de greix i hi hagi una emulsió estable.

UHT/Esterilització

Escalfament de la llet una vegada envasada per assegurar la destrucció de microorganismes a 110º-120ºC durant 20 min. en autoclau.

Refredament

4ºC....

Què és la pell?

Capa prima que recobreix tot el cos. Superfície prima, extensible i poc permeable a l’aigua. És l’òrgan més gran, amb una superfície d’1,5 a 2 m².

Funcions de la pell

• Regula la temperatura corporal.
• Emmagatzema aigua i greix.
• És un òrgan sensorial.
• Evita la pèrdua d’aigua.
• Prevé l’entrada de bacteris.
• Participa en la relació sensorial.

L’EPIDERMIS

L’epidermis és la capa externa i prima de la pell.

És més gruixuda en determinades àrees com al palmell de les mans i les plantes dels peus.

Les cèl·lules de l’epidermis muden constantment entre 12 i 14 dies.

Capa basal

És una fila de cèl·lules vives que estan en continu moviment.

• Conté melanòcits que produeixen la melanina.
• Conté cèl·lules de Langerhans que

...

Funcions del fetge i del pàncrees

• Fetge:
  • Produeix i excreta bilis.
  • Intervé en el metabolisme dels carbohidrats:
    • Gliconeogènesi.
    • Glicogenòlisi.
  • Degradació de la insulina.
  • Responsable de les principals vies metabòliques de les proteïnes.
• Pàncrees: És un component important del sistema digestiu. Fabrica i secreta enzims digestius com l'amilasa, que digereix l'amidó.

Diferències entre bol, quim, quil i femta

• Bol: Resultat de la trituració pels molars mitjançant el procés de masticació.
• Quim: Barreja alimentària convertida en una pasta semilíquida.
• Quil: Fluid format per bilis, suc pancreàtic i lípids emulsionats que es produeix en el duodè.
• Femta: Conjunt de productes de rebuig que s'excreten per l'anus (excrements o deposicions).

Què és

...

Els virus, viroides i prions

Els virus són estructures molt senzilles formades per un àcid nucleic (només un tipus) envoltat d'una càpsula proteica; a vegades tenen un embolcall membranós.

Viroide: Qualsevol dels agents infecciosos formats per molècules d'ARN de baix pes molecular que, al penetrar a la cèl·lula hoste, interfereix en la síntesi d'ARNm i ARNn, causant la desorganització funcional d'aquesta; només s'ha observat en plantes.

Prió: Partícula infecciosa proteica que causa l'expressió d'alguns gens que normalment estan reprimits.

Composició química i estructura dels virus

Els virus estan formats per:

• Àcid nucleic: Només un tipus, és l'únic material genètic i codifica proteïnes estructurals. Hi ha 4 tipus de material

...

Aliments.
energètics-serveixen com a font d'E perque l'org. pugui realtzar les f(x) vitals.Són aliments rics en glúcids i lípits(pa,sucre..)Plàstics-necessaris per formar lescel·lules,teixits i organ.del cos són aliments imprescindibles en la nutrició tant durant el creixement com l'edat adulta..(iogurns,carn,ou,peix..)Reguladors-imprescindible perquè l'org. pugui utilitzar correctament altres aliments i desenvolupar les f(x) de forma adequada(fruites,hortalises)


APARELL DIGESTIU
Boca-es la cavitat d'entrada dels aliments.Produeix saliva(glàndules salivals)Fetge-glandula productora de la bilis,la qual emmagatzema a la seva vesícula biliar i s'aboca al duodèPàncrees-completa la digestió dels aliments(suc pancreàtic)Intesti prim-es...

Els Éssers Vius: Classificació i Funcions

Els éssers vius són éssers complexos que es classifiquen en cinc regnes. Estan formats per una o vàries cèl·lules, que realitzen les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

La Cèl·lula: Unitat Bàsica de la Vida

La cèl·lula és la unitat morfològica i fisiològica dels éssers vius. Està formada per la membrana cel·lular, el citoplasma i el material genètic. Hi ha dos tipus de cèl·lules:

• Procariotes: sense nucli definit.
• Eucariotes: amb nucli definit.

Les Tres Funcions Vitals

1. Nutrició: Intercanviar matèria i energia amb l'entorn, processar-la i transformar-la mitjançant processos que s'anomenen metabolisme. Aquesta funció és necessària per mantenir la vida.
2. Reproducció:

...

Àcid Ribonucleic (ARN): Definició i Estructura

L'Àcid Ribonucleic (ARN) és un polímer no ramificat compost per una sèrie de nucleòtids units per enllaços èsters fosfòrics.

Característiques Generals de l'ARN

• Quant a les bases nitrogenades, apareix l’uracil en lloc de la timina. L’uracil pot emparellar-se amb l’adenina.
• Té bases especials.
• Les cadenes d’ARN són més curtes que les d’ADN i poden aparèixer tant en el nucli com en el citoplasma.
• Excepte en els reovirus, l’ARN està constituït per una única cadena (monocatenària).
• Tot i ser monocatenari, l’ARN de transferència presenta trams bicatenaris, originats pel plegament de la cadena sobre si mateixa.

L’ARN és l’encarregat de sintetitzar les proteïnes, transmetent...