Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Anatomia i Fisiologia

Definicions

Anatomia: Ciència que tracta la morfologia i l'estructura dels éssers vius.

Anatomia funcional: Ciència que relaciona l'estructura de cada òrgan amb la seva activitat a cada nivell d'organització. El seu objectiu és conèixer com és cada element estructural i la raó de la seva existència.

Fisiologia: Ciència que estudia els processos i mecanismes a través dels quals l'organisme humà pot realitzar les seves funcions normals.

La Cèl·lula

Cèl·lula: Unitat mínima de vida. Realitza individualment totes les seves funcions essencials.

Parts de la cèl·lula:

• Membrana plasmàtica: Envolta la cèl·lula, la posa en contacte amb el medi extracel·lular i controla l'entrada i sortida de molècules i ions. Té

Orgànuls Cel·lulars i les seves Funcions

• 4. Nuclèol: Hi sintetitza l'ARNr i els ribosomes.
• 5. Mitocondri: Genera l'energia química en el procés de respiració cel·lular.
• 6. Vesícules i vacúols: Emmagatzemen substàncies en el seu interior i les transporten.
• 7. Membrana cel·lular: Coberta flexible que embolica la cèl·lula.
• 8. Citoesquelet: Manté la forma de la cèl·lula.
• 9. Lisosomes: Responsables de la digestió citoplasmàtica.
• 10. Hialoplasma: S'hi troben immersos els orgànuls.
• 11. Ribosomes: Sintetitzen les proteïnes.
• 12. Membrana nuclear: Embolica el nucli.
• 13. Reticle endoplasmàtic: Modifiquen, emmagatzemen i transporten proteïnes i lípids.

Teixits del Cos Humà

Teixits: Agrupacions de cèl·lules semblants, que cooperen per dur...

Anatomia dels Ossos i Articulacions

El sistema musculoesquelètic està format per la unió d’ossos, articulacions i músculs.

És un element clau de sosteniment, protecció i moviment del cos humà.

Els Ossos

Els ossos, juntament amb els cartílags, constitueixen l’armadura rígida que dona forma i sosteniment al cos. Les seves funcions principals són:

• Proporcionar sosteniment i estructura.
• Protegir òrgans interns vitals (cervell, cor, pulmons).
• Col·laborar en la formació de cèl·lules sanguínies.

Tipus d'Ossos Segons la Forma

Per la seva forma externa, els ossos es classifiquen en llargs, curts, plans i irregulars.

Ossos Llargs

Són aquells en què predomina la longitud sobre l’amplada i el gruix (Exemples: fèmur, húmer, tíbia).

Estructura

L'Esquelet Humà: Estructura i Funció

El sistema esquelètic forma part de l'aparell locomotor juntament amb el sistema muscular.

La seva funció principal és el moviment del cos, possible gràcies als ossos, que serveixen de sosteniment a la resta de l'organisme; els músculs, que aporten moviment; i les articulacions, que permeten la mobilitat dels ossos.

Components de l'Aparell Locomotor

El sistema muscular està format per tendons i músculs.

El sistema esquelètic està format per ossos, cartílag, articulacions i lligaments.

Els cartílags són estructures fortes i elàstiques.

Les articulacions formen el sistema articular, unint ossos i permetent la mobilitat entre ells.

Els lligaments són estructures amb forma de cordó o de banda que uneixen...

L'embaràs és un viatge extraordinari que comença amb la fecundació i culmina amb el naixement. A continuació, explorem les seves etapes clau.

1. La Fecundació i els Primers Dies

El procés s'inicia amb la fecundació, que consisteix en la penetració d'un espermatozou a l'òvul, seguida de la fusió dels seus nuclis i la creació del zigot. Aquest esdeveniment crucial es produeix a les trompes de Fal·lopi. Mentre l'òvul baixa per la trompa, un dels espermatozous aconseguirà entrar i trencar la capa vitel·lina (zona pel·lúcida), un procés facilitat pels enzims acrosomals dels espermatozous.

Un cop fecundat, l'òvul roman a les trompes de Fal·lopi durant aproximadament 6 dies. Després, arriba a l'úter, penetra la seva paret i s'implanta...

Circulació Limfàtica: Recorregut i Funcions Essencials

Recorregut de la Limfa

La circulació limfàtica s'inicia en els capil·lars limfàtics, que són estructures amb forma de fons de sac (o 'dits de guant') situades a prop de les cèl·lules, en els teixits.

Aquests capil·lars convergeixen progressivament en vasos de major calibre, coneguts com a venes limfàtiques. Les venes limfàtiques presenten un aspecte arrosariat o granulat a causa de la presència de ganglis limfàtics al llarg del seu trajecte i contenen vàlvules en el seu interior per assegurar el flux unidireccional de la limfa.

Posteriorment, les venes limfàtiques desemboquen en els col·lectors limfàtics.

Finalment, els col·lectors limfàtics principals arriben als dos col·lectors

Guia Pràctica de Microbiologia

Aquest document recull conceptes clau, característiques morfològiques i proves de laboratori per a la identificació de bacteris, virus, llevats i paràsits.

1. Bacteriologia i Tècniques de Tinció

• Bacils Gram negatius: Es tenyeixen de color vermell.
• Cocs Gram positius: Es tenyeixen de color blau.
• Disposició de cocs: Staphylococcus en cúmuls (apilonats) i Streptococcus en línia (cadenes).
• Flagels bacterians: Monotriquis, lofotriquis, amfitriquis i peritriquis.
• Mitjans de cultiu: Agar cromogen.
• Plaques de cultiu: Serratia (colònies vermelles) i Pseudomonas.
• Corba de creixement: corba de creixement bacterià.
• Tires reactives: Càlcul de la CMI (Concentració Mínima Inhibitòria).
• Vials d'hemocultiu: Sistema manual

Trombosi: formació d'un coàgul a l'interior d'un vas sanguini

Es denomina així al propi procés patològic, en el qual un agregat de plaquetes o fibrina tapona un vas sanguini. Quan un vas sanguini es lesiona, el cos utilitza la plaqueta (trombòcit) i la fibrina per formar un coàgul de sang per prevenir l'hemorràgia. Fins i tot sense lesionar-se el vas sanguini, en determinades condicions es poden formar coàguls.

Causes principals

• Alteració en els vasos sanguinis (aterosclerosi).
• Alteració en els factors de la coagulació (trombofílies).

Mecanismes que afavoreixen la formació d'un coàgul

• Alteracions del flux sanguini: poden deure's al repòs excessiu en llit (pacients postoperatoris).
• Components de la sang: quan la sang es fa més densa,

3. a) Processos metabòlics responsables i raonament
Fase diürna (llum): Predomina la fotosíntesi oxigènica. S'allibera O₂ per la fotòlisi de l'aigua a un ritme superior al que es consumeix en la respiració. Per tant, la concentració d'O₂ augmenta.
Fase nocturna (foscor): La fotosíntesi s'atura per manca de llum. Les plantes només fan la respiració cel·lular, procés que consumeix O₂ per obtenir ATP. Per tant, la concentració d'O₂ disminueix.
b) Creixement de les plantes de menta (increment de biomassa)
Increment net de biomassa: Es produeix quan la matèria orgànica sintetitzada en el Cicle de Calvin (fase fosca) supera la que es degrada durant la respiració cel·lular. L'oxigen s'ha generat durant la fase lluminosa de la fotosíntesi...