Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Orígens

El shiatsu té el seu origen a la Xina, però és considerat una tècnica japonesa. El seu nom significa «pressió amb els dits» (shi: dit; atsu: pressió). La base del shiatsu es troba en fricció i pressions aplicades sobre el cos.

Tokujiro Namikoshi va obrir el primer institut de teràpia, Hokido, l'any 1940, i va obrir el primer centre per ensenyar-lo l'any 1957. El seu precursor va ser el seu fill, Toru Namikoshi, que va continuar amb la seva obra després de la mort del seu pare. Aquest va ser continuat per la seva altra filla.

Sistema energètic del cos

Els meridians són el camí on circula l'energia vital (ki) que nodreix la nostra força vital. Aquesta energia s'estructura en meridians que recorren el nostre cos en un gran...

Matriu extracel·lular, paret cel·lular i centrosoma

Les estructures que es descriuen a continuació són capes compostes per substàncies produïdes per la cèl·lula que, quan són secretades, es disposen a la superfície externa de la membrana plasmàtica.

1. Matriu extracel·lular

(cèl·lules d'animals): és un producte de secreció cel·lular que acumula molècules sintetitzades per aquesta. Es troba entre les cèl·lules dels teixits animals i actua com a nexe d'unió, omple espais intercel·lulars, dóna consistència a teixits i òrgans, i condiciona la forma, el desenvolupament i la proliferació de les cèl·lules que engloba la matriu.

Estructura

Composta per una fina xarxa de fibres proteiques:

• Col·lagen: proteïna fibrosa formada

Funcions de la boca:

També anomenat APARELL CARDIOVASCULAR, és un circuit tancat ple de sang I format per un sistema de conductes, els vasos circulatoris, i un motor Central, el cor.

1. Que es la pell y les seves funcions:
És una capa prima q recobreix tot el nostre cos. Es una superfície prima, molt extensible i poc permeable a l'aigua.
FUNCIONS:

• Protecció: Preserva de les lesions mecàniques, termiques i químiques.
• Regular la temperatura: Mitjançant la vasoconstribució, quan fa fred i la vasodilatació quant fa calor dels seus vasos sanguinis.
• Òrgans sensorials: Conté els rceptors q ens permeten les sensacions del tacte fi, pressió, dolor, temperatura.
• Participar a la relació social: Té molt a veure amb la imatge de la persona i ajuda a la relació amb els altres.
• Mucosa: Membrana humida q protegeix una cavitat fisiológica.
• Epiteli: Grup de cèl.Lules q formen una capa continua q cobreixen la superfície de tot el

L'aparell digestiu

Definició i funcionament general

L’aparell digestiu transforma els aliments en nutrients simples que el cos pot absorbir i utilitzar. Aquest procés s’anomena digestió.

L’aparell digestiu es divideix en:

• a) Tub digestiu: conducte d’uns 10 m format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
• b) Glàndules digestives/annexos: glàndules salivals, fetge i pàncrees. Elaboren sucs digestius que ajuden a descompondre els aliments.

Principals òrgans i funcions

• Boca: Entrada dels aliments. Intervé en la masticació i salivació. La saliva (amilasa) inicia la digestió dels hidrats de carboni. Els aliments es transformen en bol alimentari i es produeix la deglució.
• Faringe: Zona de pas entre boca, esòfag

1. El procés de relació

Perquè el nostre cos pugui respondre al que passa al nostre voltant, segueix tres passos principals:

1. Captació de l’estímul: els receptors detecten un canvi (intern o extern).

2. Interpretació: els sistemes de coordinació processen la informació.

3. Execució: els òrgans efectors (músculs o glàndules) fan la resposta.

Tipus de receptors 📡

• Interoceptors: controlen el que passa dins del cos.
• Exteroceptors: capten el que passa a l’exterior (els cinc sentits).
• Propioceptors: informen de la posició i el moviment del cos (orella interna i aparell locomotor).

2. Els sistemes de coordinació

El cos té dos sistemes principals que coordinen les respostes:

Radioprotecció

1. Efectes biològics de les radiacions ionitzants

Quan s'irradia un organisme, no tota la radiació emesa arriba a la pel·lícula, ja que una part és absorbida per l'organisme. Aquesta radiació absorbida és la que té certs efectes biològics sobre la matèria viva.

Els efectes de la radiació no són visibles immediatament, sinó que presenten un període de latència després de l'exposició. Després d'aquest període, apareix un període de lesió que es manifesta clínicament. Finalment, trobem el període de recuperació, encara que alguns teixits no es poden recuperar i generen lesions permanents.

Els efectes biològics de les radiacions ionitzants afecten principalment:

• Cèl·lules indiferenciades i en divisió (cèl·lules