Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Òrgans limfàtics: funció, estructura i localització

Biologia2,61 KB

Òrgans limfàtics

Els òrgans limfàtics estan formats per teixit limfàtic i, en el seu interior, maduren cèl·lules defensives (limfòcits). Els òrgans limfàtics són els següents:

Amígdales palatines i adenoides

Òrgans limfàtics situats al voltant del coll, protegint l'entrada de bacteris a les vies respiratòries i digestives. Els limfòcits entren en contacte amb gèrmens patògens que entren per nas i boca, produint una ràpida resposta defensiva.

Timus

És una estructura formada per dos lòbuls i situada darrere de l'estèrnum. Aquest òrgan està envoltat per una càpsula col·làgena que s'estén cap a l'interior, formant envans que el subdivideixen en lòbuls més petits. L'escorça, rica en cèl·lules limfoides, envolta la medul·la,...

Continua llegint "Òrgans limfàtics: funció, estructura i localització" »

Respiració cel·lular: Cicle de Krebs i Fosforilació

Biologia3,95 KB

1. El Cicle de Krebs: Descarboxilació oxidativa

En una cèl·lula eucariota, l'àcid pirúvic produït en la glicòlisi, per poder ser oxidat mitjançant la respiració, ha d'entrar a l'interior dels mitocondris. Com que l'àcid pirúvic no pot travessar la membrana per difusió, ha de ser introduït per una proteïna mitjançant transport actiu.

Una vegada dins, per unir-se al cicle de Krebs, s'ha de transformar en acetil-S-coenzim A. Aquest procés el realitza un conjunt d'enzims i coenzims anomenat sistema piruvat-deshidrogenasa. En aquest procés es distingeixen els següents canvis químics:

  • Descarboxilació: Pèrdua del grup carboxil que s'allibera en forma de CO₂.
  • Deshidrogenació: Pèrdua de 2 hidrògens acceptats per un NAD⁺, que
...
Continua llegint "Respiració cel·lular: Cicle de Krebs i Fosforilació" »

El sistema digestiu dels vertebrats: procés i característiques

Biologia3,23 KB

1.2. Digestió dels vertebrats

La digestió dels vertebrats es realitza mitjançant el tub digestiu i les glàndules accessòries.

  • Tub digestiu complet: format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí i anus, amb capes de teixits diversos (epitelials, conjuntius i musculars).
  • Glàndules accessòries o annexes: fetge, pàncrees i glàndules salivals. També hi ha glàndules secretores a les parets de l'estómac i l'intestí.
  • Tots els vertebrats presenten boca amb mandíbula mòbil (excepte els àgnats, com les llampreses).
  • Dents: els peixos, amfibis i rèptils les renoven contínuament. Els ocells no en tenen.

La digestió als mamífers

El procés comença amb la ingestió d’aliment. A la boca es produeix la masticació, que fragmenta l’aliment....

Continua llegint "El sistema digestiu dels vertebrats: procés i característiques" »

Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal

Biologia6,12 KB

Anatomia de l'aparell reproductor masculí

Testicles

Als testicles es troben els túbuls seminífers, a les parets dels quals hi ha les cèl·lules seminals que formen els espermatozoides. També hi ha les cèl·lules de Leydig, que produeixen l'hormona testosterona.

Vies genitals

  • Epidídim: És un tub llarg on desemboquen els túbuls seminífers. Aquí té lloc la maduració i l'emmagatzematge dels espermatozoides.
  • Conductes deferents: Són els tubs que condueixen els espermatozoides fins a la uretra.
  • Uretra: És el conducte d'evacuació de la bufeta, on també desemboquen els conductes deferents, permetent la sortida del líquid seminal.
  • Gland: És l'extrem final del penis, on es troba el meat urinari.

Glàndules annexes

  • Vesícules seminals: Segreguen
...
Continua llegint "Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal" »

Guia Completa del Sistema Urinari: Orina, Urèters, Bufeta i Uretra

Biologia3,11 KB

Què són els Urèters?

Són dos conductes d'uns 25 cm de longitud. Quan arriben a la part posterior de la bufeta, estan separats aproximadament per uns 5 cm.

Els urèters estan formats per una membrana mucosa, recoberta amb epiteli i una àmplia capa muscular.

Què és la Bufeta Urinària?

És una mena de sac, amb les parets musculars molt elàstiques. La bufeta està formada per una membrana mucosa que es doblega quan la bufeta està buida. Rep l'orina dels urèters i l'expulsa a través de la uretra o a l'exterior del cos durant la micció.

Què és la Uretra?

És el conducte pel qual passa l'orina en la seva fase final del procés urinari, des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos durant la micció.

Tipus de Uretra

  • Uretra Femenina: És
...
Continua llegint "Guia Completa del Sistema Urinari: Orina, Urèters, Bufeta i Uretra" »

L'Aparell Respiratori: Funcions, Anatomia i Processos

Biologia2,54 KB

Què és la respiració?

La respiració és el procés pel qual l'oxigen de l'aire arriba a les cèl·lules, on s'utilitza en les reaccions químiques de producció d'energia, generant diòxid de carboni com a residu.

Tipus de respiració

  • Respiració externa (als pulmons): L'O₂ passa de l'aire a la sang i el CO₂ passa de la sang a l'aire.
  • Respiració interna (a través de la sang): L'O₂ arriba a totes les cèl·lules de l'organisme i el CO₂ arriba als pulmons des de les cèl·lules.

Relació entre l'aparell respiratori i el circulatori

Tots dos comparteixen l'acció del cor i, conjuntament, realitzen la circulació pulmonar.

L'Aparell Respiratori

És el conjunt d'òrgans encarregats de canalitzar l'aire des de l'exterior fins als alvèols pulmonars....

Continua llegint "L'Aparell Respiratori: Funcions, Anatomia i Processos" »

Tipus de reproducció: asexual i sexual en els éssers vius

Biologia4,15 KB

La reproducció asexual i els seus tipus

Reproducció asexual: En aquest tipus de reproducció, un sol progenitor genera descendents idèntics.

  • 1. Bipartició: Es duplica el material hereditari i la cèl·lula es divideix en dos. Exemple: bacteris.
  • 2. Gemmació: Creixen gemmes. Exemples: unicel·lulars (llevats) i pluricel·lulars (meduses, coralls).
  • 3. Fragmentació i escissió: A partir d'un fragment neix un organisme.
    • Vegetals: Rizomes (lliris), tubercles (patata), bulbs (ceba, all) i estolons (maduixots, maduixes).
    • Animals: Longitudinals (tènia, estrella de mar) i transversal (cuc de terra).
  • 4. Esporulació: Unicel·lulars (esporozous).
  • 5. Multiplicació vegetativa: Es realitza mitjançant esqueixos.

La reproducció sexual: gàmetes i gònades

Reproducció

...
Continua llegint "Tipus de reproducció: asexual i sexual en els éssers vius" »

Conceptes bàsics de nutrició i alimentació saludable

Biologia3,83 KB

Què és una dieta saludable?

Una dieta saludable ha de ser:

  • Completa: Inclou tots els nutrients (hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines, minerals i aigua).
  • Equilibrada: En les quantitats adequades.
  • Variada: Menjar diferents aliments cada dia.
  • Suficient: Adaptada a les necessitats de cada persona.

Classificació dels bioelements

  • Primaris: Són imprescindibles per a la vida.
  • Secundaris: Són elements presents en menys quantitat.
  • Oligoelements: Elements necessaris en quantitats petitíssimes.

Components dels aliments

Hidrats de carboni (4 kcal/g)

  1. Glúcids senzills: Es digereixen ràpidament.
  2. Glúcids complexos: Necessiten una digestió més llarga abans de ser absorbits.

La fibra

Retrasa el buidat de l’estómac, fet que:

  • Proporciona sensació de
...
Continua llegint "Conceptes bàsics de nutrició i alimentació saludable" »

Funcions del Sistema Endocrí i Locomotor: Guia d'Estudi

Biologia3,39 KB

1. Funció de les hormones

La funció general de totes les hormones és transmetre informació química entre diferents parts del cos per regular l’activitat dels òrgans i les cèl·lules diana.

3. Regulació de la tiroxina

L’organisme regula la tiroxina mitjançant retroalimentació negativa entre l'hipotàlem, la hipòfisi i la tiroide:

  • Si hi ha dèficit de tiroxina: l’hipotàlem estimula la hipòfisi, aquesta allibera TSH i la tiroide produeix més tiroxina.
  • Si hi ha excés de tiroxina: s’inhibeixen l’hipotàlem i la hipòfisi, no es produeix TSH i la tiroide redueix la secreció de tiroxina.

4. Funcions del sistema esquelètic

  • Sosteniment: Forma l'estructura rígida que manté la postura i serveix de suport als teixits tous.
  • Protecció:
...
Continua llegint "Funcions del Sistema Endocrí i Locomotor: Guia d'Estudi" »

L'Aparell Circulatori: Funcions, Tipus i Sistemes

Biologia3,61 KB

L'aparell circulatori

S'encarrega del transport de nutrients, gasos (O₂ i CO₂) i altres molècules com les hormones i els aminoàcids (A.A.).

Components principals

  • Líquids circulatoris:
    • Hidrolimfa: als equinoderms.
    • Hemolimfa: als artròpodes i mol·luscs.
    • Limfa: als vertebrats.
    • Sang: als anèl·lids i vertebrats.

La sang conté: glòbuls blancs (leucòcits), glòbuls vermells (eritròcits) i plaquetes.

Pigments respiratoris: Són cromoproteïnes que incrementen la capacitat de transportar gasos. Són l'hemoglobina, l'hemocianina, l'hemeritrina i la clorocruorina.

El cor: sistema de propulsió

  • Tubular: És un vas amb parets musculoses, envoltat per una cavitat pericàrdica. Líquid circulatori: hemolimfa o sang.
  • Amb cavitats o envans (septat): És
...
Continua llegint "L'Aparell Circulatori: Funcions, Tipus i Sistemes" »