Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Desinfecció i infeccions comunes: guia i definicions

Biologia4,1 KB

Desinfecció i terminologia bàsica

  • Desinfecció: tècnica de sanejament que elimina els microorganismes mitjançant procediments físics i químics.
  • Esterilització: procés pel qual es destrueix qualsevol forma de vida, incloses les formes de resistència bacteriana (espores).
  • Desinfectant: substància química que s'aplica sobre material inert (no viu) i que elimina els microorganismes (per exemple, lleixiu).
  • Antisèptic: substància química que s'aplica sobre teixits vius i és capaç de destruir o inhibir el creixement dels microorganismes (per exemple, povidona).
  • Bactericida: substància que mata les bactèries.
  • Bacteriostàtic: substància que impedeix la multiplicació i el creixement de les bactèries.
  • Fungicida: substància que destrueix
...
Continua llegint "Desinfecció i infeccions comunes: guia i definicions" »

Guia de Patologies: Toxicologia, Hipertensió i Funció Motora

Biologia2,91 KB

Efectes nocius d'un tòxic

Els efectes nocius d'un tòxic depenen de diversos factors:

  • Tòxic: quantitat, concentració, via d'entrada i velocitat.
  • Subjecte: edat, sexe, gestació, estat nutritiu i malalties concomitants.
  • Factors ambientals: dieta o altres substàncies.

Efectes nocius principals:

  • LD50 (Dosi letal 50): quantitat de substància que provocaria la mort del 50% dels éssers vius exposats.
  • Lesió d'estructures cel·lulars: producció de radicals lliures d'O2, necrosi tissular i resposta immune excessiva.
  • Mutagènesi i carcinogènesi: resposta directa o indirecta sobre el genoma.
  • Alteració de la funció enzimàtica.
  • Trastorn de la comunicació intercel·lular: afecta la comunicació entre neurones.
  • Teratogènesi: malformacions congènites.

Conseqüències

...
Continua llegint "Guia de Patologies: Toxicologia, Hipertensió i Funció Motora" »

Problemes digestius: úlceres, vòmits, aerofàgia i càncer gàstric

Biologia3,66 KB

Prevenció i tractament

Prevenció i tractament: Prendre protector gàstric, Àpats copiosos, Tenir una bona alimentació.

Úlceres

Úlceres: Són lesions que trobem a l'aparell digestiu: estómac, intestinal i esòfag. Poden acabar en perforació estomacal o càncer gàstric. En tenim 3 tipus:

  • Úlcera gàstrica (estómac).
  • Úlcera duodenal (duodè).
  • Úlcera esofàgica (esòfag).

Símptomes

Símptomes: Donen dolor a l'hora de menjar. Si és gàstrica: just d'haver menjat; si és duodenal: 2 o 3 hores després d'haver menjat; i si és esofàgica: sovint associat a reflux o sensació d'àcid.

Causes

Causes: Alimentació inadequada, càncer, quimioteràpia, Helicobacter pylori.

Diagnòstic

Diagnòstic: Endoscòpia, anàlisis sanguínies (buscar anticossos)...

Continua llegint "Problemes digestius: úlceres, vòmits, aerofàgia i càncer gàstric" »

Farmacocinètica: Distribució i Metabolisme dels Fàrmacs

Biologia2,73 KB

Distribució dels fàrmacs

És el procés que segueix el fàrmac quan ja ha arribat a la sang. El fàrmac pot fer dues coses:

  • Unir-se a les proteïnes plasmàtiques.
  • Distribuir-se pels teixits.

Unió a proteïnes plasmàtiques

Hi ha algunes proteïnes del plasma que estan especialitzades a transportar substàncies mentre aquestes es trobin en el plasma. Aquesta unió és reversible i irreversible.

La fracció unida a proteïnes és inactiva i actua com a reserva; en canvi, la fracció lliure és la que exerceix l'acció farmacològica quan arriba als teixits.

  • Albúmina: fixa fàrmacs àcids.
  • Alfa-glicoproteïnes: fixa fàrmacs bàsics.
  • Lipoproteïnes: fixa fàrmacs liposolubles.

Distribució als teixits

Una vegada els fàrmacs entren a la sang, aquesta...

Continua llegint "Farmacocinètica: Distribució i Metabolisme dels Fàrmacs" »

La Cèl·lula: Guia Completa d'Estructura, Tipus i Funcions

Biologia3,56 KB

La Cèl·lula: Fonaments Essencials de la Vida

La Teoria Cel·lular: Pilars Fonamentals

  • Tot ésser viu està format per una o més cèl·lules.
  • La cèl·lula és l'element més petit amb vida pròpia; és la unitat anatòmica i fisiològica de l'ésser viu.
  • Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent.
  • El material hereditari passa de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles.

Estructura Bàsica de la Cèl·lula

L'estructura de la cèl·lula consta de:

  • Membrana plasmàtica: Una membrana que la separa del medi extern, però que permet l'intercanvi de matèria.
  • Citoplasma: Una solució aquosa en la qual es duen a terme les reaccions metabòliques.
  • ADN: Material genètic, format per àcids nucleics.
  • Orgànuls subcel·lulars: Estructures
...
Continua llegint "La Cèl·lula: Guia Completa d'Estructura, Tipus i Funcions" »

Guia completa de cultiu cel·lular i enginyeria de teixits

Biologia4,13 KB

Fonaments del cultiu cel·lular

Reptes en cultius cel·lulars

  • Creació i millora de models de cultiu cel·lular 3D.
  • Automatització i cribratge d'alt rendiment (HTS).
  • Desenvolupament de cultius de cèl·lules mare i edició genètica.
  • Transició cap a medis lliures de components animals (ACF) i químicament definits.

Limitacions

  • Expertesa necessària.
  • Control ambiental.
  • Quantitat i cost.
  • Inestabilitat genètica i fenotípica.
  • Identificació del tipus cel·lular.

Potència cel·lular

  • Totipotents: Cèl·lula i teixits extraembrionaris.
  • Pluripotents: No formen placenta.
  • Multipotents: Mateix teixit o òrgan.
  • Oligopotents: Unes quantes cèl·lules.
  • Unipotents: Cèl·lules mare hematopoètiques (diverses cèl·lules sanguínies multipotents).

Condicions i fases del

...
Continua llegint "Guia completa de cultiu cel·lular i enginyeria de teixits" »

L'aparell urinari i digestiu: anatomia i funcions

Biologia266,49 KB

Aparell urinari

Funció de l'aparell urinari

L'aparell urinari elimina substàncies de rebuig i regula l'equilibri de l'aigua i les sals del cos.

Anatomia de l'aparell urinari

  • Ronyons: filtren la sang i formen l'orina.
  • Urèters: porten l'orina fins a la bufeta.
  • Bufeta urinària: emmagatzema l'orina.
  • Uretra: expulsa l'orina a l'exterior.

El nefró: la unitat funcional del ronyó

El nefró és la unitat funcional del ronyó i l'encarregat de realitzar la filtració de la sang.

Procés de formació de l'orina

  1. Filtració: la sang passa pels glomèruls i es filtra el líquid amb residus, aigua i sals.
  2. Reabsorció: el cos recupera l'aigua i els nutrients necessaris.
  3. Secreció: el tub elimina les substàncies sobrants de la sang cap a l'orina.

L'hormona antidiürètica

...
Continua llegint "L'aparell urinari i digestiu: anatomia i funcions" »

Guia de Nutrició: Nutrients, Dietes i Hàbits Saludables

Biologia7,81 KB

Conceptes Fonamentals d'Alimentació i Nutrició

Alimentació: Inclou tots els processos voluntaris i conscients mitjançant els quals l’ésser humà es proporciona les substàncies que necessita per alimentar-se.

Nutrició: És el conjunt de processos que tenen lloc en l’organisme gràcies als quals es reben, transformen i utilitzen les substàncies que contenen els aliments.

Dieta: És la quantitat d’aliments que consumeix una persona i la combinació entre ells.

Dietètica: Disciplina que permet conèixer les propietats nutritives dels aliments per elaborar dietes equilibrades i adaptades a cada persona.

Ració: Quantitat d’aliment que hi ha en un plat.

Els Nutrients i les seves Funcions

Nutrients: Compostos dels aliments que l'organisme...

Continua llegint "Guia de Nutrició: Nutrients, Dietes i Hàbits Saludables" »

Sistema Nerviós, Endocrí i Locomotor: Funció de Relació i Sentits

Biologia4,76 KB

🧠 1. Funció de Relació i Sistema Endocrí

Els Tres Passos de la Relació

  • Estímul: Captat pels receptors.
  • Coordinació: Processat pel sistema nerviós o endocrí.
  • Resposta: Executada pels efectors (músculs o glàndules).

Sistema Endocrí

Coordina respostes lentes però amb efectes de llarga durada.

Funcionament

Una glàndula secreta hormones al torrent sanguini, les quals viatgen fins a actuar sobre cèl·lules o òrgans diana.

Eix de Comandament

L'hipotàlem controla la hipòfisi (o glàndula pituïtària), i aquesta regula gairebé tota la resta de glàndules del sistema endocrí.

Exemple Clau

Si hi ha nivells elevats de glucosa en sang, el pàncrees secreta insulina per fer que els teixits utilitzin aquesta glucosa i en baixin els nivells.

👁️👂

...
Continua llegint "Sistema Nerviós, Endocrí i Locomotor: Funció de Relació i Sentits" »

Guia de Malalties Gastrointestinals i Prevenció d'Accidents

Biologia3,37 KB

UNITAT 7: Malalties gastrointestinals i infeccions

Les malalties gastrointestinals poden afectar l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gros, el fetge o el pàncrees.

  • Gastroenteritis: Inflamació de l’estómac i de l’intestí prim, causada per una infecció bacteriana o vírica.
  • Hepatitis A: Inflamació aguda del fetge produïda pel virus de l’hepatitis A, que es transmet a través de l’aigua.
  • Paràsits: Cucs intestinals, petits cucs d’uns mil·límetres de longitud que viuen a l’interior de l’intestí gros.
  • Apendicitis: Inflamació de l’apèndix que es troba a l’inici de l’intestí gros; la causa es desconeix.

Altres afeccions comunes

  • Herpes: Infecció causada pel virus herpes simple, que es transmet per contacte a través
...
Continua llegint "Guia de Malalties Gastrointestinals i Prevenció d'Accidents" »