Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Nivells d'organització biològica

• Teixit: Conjunt de cèl·lules que fan una mateixa funció amb morfologia similar.
• Òrgan: Estructura formada per diferents teixits que realitzen una mateixa funció.
• Sistema: Conjunt d'òrgans formats per teixits similars que realitzen funcions independents.
• Aparells: Conjunt d'òrgans formats per teixits diferents que realitzen funcions coordinadament.

Sistemes del cos humà

Sistema nerviós

• Òrgans: Encèfal, medul·la espinal i nervis perifèrics.
• Funció: Rebre estímuls, organitzar la informació i donar una resposta adequada.

Sistema endocrí

• Òrgans: Hipòfisi, hipotàlem, tiroide, paratiroide, testicles, ovaris i glàndules suprarenals.
• Funció: Regular les funcions corporals mitjançant la secreció d'hormones.

Definicions bàsiques

Canal: Cos dels animals desproveït de vísceres toràciques, abdominals i pelvianes, excepte els ronyons, amb o sense pell, potes i cap.

Despulles: Parts no musculars utilitzades en l'alimentació i no incloses en el canal:

• Vermelles: Sang, fetge, llengua, cor, pulmons, melsa, etc.
• Blanques: Pàncrees, cervell, calls, intestí, ossos, etc.

Qualitat de la carn i rigor mortis

Rigidesa cadavèrica: Condicions pre-mortem. El valor final de pH és clau per a la qualitat.

Factors influents:

• pH i microorganismes: L'estrès provoca manca de glucogen, resultant en carn dura, baix contingut en H2O i pH alt.
• Temperatura alta: Una baixada de pH ràpida provoca la desnaturalització de les proteïnes.

Maduració: Procés que inclou proteòlisi...

El sistema radicular

• Distribució en superfície i en profunditat: en 1 any la superfície creix un màxim de 2,7 m i en profunditat uns 2 m; sempre creix més en superfície que en profunditat.
  • No creix en profunditat per la qüestió de l’oxigen:
    • Sòls argilosos: arrels superficials.
    • Sòls porosos: més profunditat.
• Superfície: la major part d'arrels es troben més enllà de la projecció de la copa.
• Profunditat: les arrels absorbents es troben en els primers 80-100 cm.
  • De 0-8 cm les condicions són extremes, no tenim arrels.
  • A més profunditat, les quantitats d’oxigen i elements assimilables són escasses.

Fenologia: cicle vital i anual del fruiter

Etapes del cicle vital

• Període juvenil: va des de l'inici de la vida de l'arbre fins a l'entrada

Difusió simple

És el pas de molècules petites a favor del gradient. Aquest transport és més ràpid com més petites siguin les molècules i com més gran sigui la diferència de gradient. La velocitat de difusió és proporcional al coeficient de partició —una mesura que relaciona la solubilitat en oli respecte de la solubilitat en aigua d’una substància— i a la mida de les molècules d’aquesta substància. La difusió simple es du a terme:

• A través de la bicapa: Hi entren molècules lipídiques (èter, cloroform, hormones esteroides), substàncies apolars (O₂, N₂) i molècules dèbilment polars i de baixa massa molecular (urea, CO₂, H₂O).
• Procés no selectiu: Obliga a considerar la polaritat del solut (sense càrrega).

Transport

Importància de la Mostra Representativa

Si una mostra no és representativa del material o substància que volem analitzar, què passarà amb els resultats de l'anàlisi?

Si la mostra no és representativa, els resultats tampoc ho seran i, per tant, només ens donaran alguna dada del material que hem analitzat, però no del lot d’on procedeix.

Diferència entre Anàlisi Quantitativa i Semiquantitativa

En què es diferencien un anàlisi quantitatiu i un semiquantitatiu?

Anàlisi Quantitativa

Els resultats obtinguts són numèrics i ens indiquen a quina concentració es troba la substància investigada.

Anàlisi Semiquantitativa

No és un resultat numèric; s’expressa mitjançant creus (per exemple, +, ++, +++). Com més creus, major quantitat de...

La cèl·lula: unitat estructural dels éssers vius

La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius. Es podria considerar la unitat més petita amb vida. Totes les parts del nostre cos estan constituïdes per cèl·lules: sang, pell, músculs...

Parts més importants de la cèl·lula

• Membrana exterior o membrana plasmàtica.
• El citoplasma: un espai entre la membrana plasmàtica i la nuclear. Té un citoesquelet i nombrosos orgànuls, entre els quals els ribosomes.
• El nucli: és l’estructura més destacada de la cèl·lula.

El nucli i el material genètic

El nucli conté l’ADN i és on es troba la informació necessària per al funcionament i la reproducció cel·lular. A l’ADN es contenen totes les característiques de cada ésser...

Substància blanca i substància grisa

Substància blanca: formada pels axons, les dendrites i les cèl·lules que els emboliquen. La coloració la produeix la mielina. Es troba en la profunditat de l'encèfal, a la superfície de la medul·la espinal i en els nervis.

Substància grisa: constituïda bàsicament per cossos neuronals i dendrites. Es troba en l'encèfal, en diferents nuclis nerviosos profunds, com l'interior de la medul·la i els ganglis nerviosos.

Diferència:

• Grisa: especialitzada en el processament de la informació neuronal i centres neuronals.
• Blanca: transmissió d'impulsos nerviosos.

Estructura del sistema nerviós

Encèfal

Comprèn el cervell (escorça cerebral i diencèfal), el cerebel i el tronc de l'encèfal (mesencèfal, protuberància...

Aspectes Clínics de la Insuficiència Hepàtica

Símptomes Comuns

La insuficiència hepàtica pot manifestar-se a través dels següents símptomes:

• Coloració groguenca de la pell i els ulls (icterícia)
• Dolor a la part superior dreta de l'abdomen
• Nàusees i vòmits
• Sensació general de malestar
• Dificultat per concentrar-se
• Desorientació o confusió
• Somnolència

Anatomia i Funció de la Circulació Portal

La Circulació Entero-Portal

La circulació entero-portal condueix la sang venosa des dels òrgans gastrointestinals i de la melsa cap al fetge. La vena porta hepàtica rep la sang dels capil·lars dels òrgans digestius i de la melsa i la transporta cap al fetge.

Funcions Hepàtiques Clau

El fetge emmagatzema alguns elements que transporta la sang i...

Fàrmacs Infecciosos

Classificació

Els fàrmacs infecciosos es poden classificar segons:

Acció

• Sistèmics: Passen a la circulació general i actuen a tot l'organisme (via oral).
• Locals: S'administren i actuen en una zona concreta (ex: pomada).

Nombre d'agents infecciosos sobre els quals actuen

• Espectre ampli: Actuen sobre diversos agents (ex: sobre diferents tipus de bacteris).
• Espectre reduït: Actuen sobre un sol o un nombre molt limitat de tipus d'agent (ex: sobre un grup determinat de bacteris).

L'agent que combaten

• Antibiòtics o antibacterians
• Antivirals
• Antiprotozoaris
• Antimicòtics

Antibiòtics o Antibacterians

Tracten infeccions bacterianes. L'estructura química i el mecanisme d'acció dels antibiòtics són diferents segons el tipus d'antibiòtic....

Insuficiència Renal Crònica (IRC)

És una síndrome caracteritzada per una pèrdua progressiva i, generalment, irreversible del filtrat glomerular.

Etiologia

• Causes principals: Diabetis, hipertensió arterial i malalties obstructives de les vies urinàries (com càlculs o tumors).
• Pot ser la complicació d'una gran quantitat de malalties del ronyó o malalties inflamatòries renals.
• L'ús de medicaments nefrotòxics (especialment mitjans de contrast i alguns antibiòtics).

Signes i símptomes

• Inicialment, no presenta símptomes específics.
• Acumulació d'urea.
• Sobrecàrrega de volum de líquid.
• Hiperpotassèmia (acumulació de potassi en sang), amb símptomes que van des de malestar general fins a alteracions del ritme cardíac.

Tractament

• L'objectiu