Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

1. SN somàtic i SN autònom

SN somàtic: es relaciona amb la resposta voluntària. Porta impulsos des dels receptors sensitius al SNC i d'allà als òrgans efectors.

SN autònom (vegetatiu): controla les funcions dels òrgans interns fora de l'abast de la voluntat. Actua sobre la musculatura llisa, la musculatura cardíaca i les glàndules.

2. Estructures protectores del SNC

El SNC és molt delicat i necessita:

• Ossos: el crani i la columna vertebral.
• Les meninges: tres membranes — duramàter, aracnoide i piamàter — que actuen com a aïllants.
• Líquid cefalorraquidi: situat entre les meninges per protegir contra els cops.

3. Cèl·lules glials

Són cèl·lules de naturalesa conjuntiva que formen la neuròglia i tenen capacitat de dividir-se. Dos...

1. Components de la Funció de Relació

La funció de relació implica diversos passos clau:

• Funció de relació: Captar informació de l’interior i l’exterior, analitzar-la i generar una resposta adequada.
• Efector: Òrgan que executa la resposta (músculs o glàndules).
• Resposta: Reacció de l’organisme davant d’un estímul (moviment, secreció, etc.).
• Estímul: Canvi intern o extern que és detectat pels receptors.

2. Pas corresponent (Recepció / Coordinació / Execució)

Identificació de la fase del procés:

• Recepció = detectar l’estímul (receptors → SNC).
• Coordinació = analitzar i decidir (SNC/endocrí).
• Execució = actuació de l’efector (múscul/glàndula).

Mapeig de situacions:

• La freqüència cardíaca augmenta → Execució

Farmacologia i Tractament de les Patologies Digestives

El sistema digestiu ajuda a digerir els aliments i a assimilar els nutrients essencials.

Úlcera Pèptica: Causes, Agents i Tractament

L'úlcera pèptica és una àrea excoriada de la mucosa causada pel suc gàstric. La seva aparició és el resultat d’un desequilibri entre els agents irritants locals i els agents protectors.

Agents Irritants

Agents Endògens

• Secreció àcida del suc gàstric: Format per l'HCl (Àcid clorhídric) i pepsina.
• Enzims proteolítics.
• Àcids biliars.

Agents Exògens

• Helicobacter pylori.
• Productes químics com antiinflamatoris, alcohol, cafeïna.
• Hàbits de vida poc saludables.

Agents Protectors de la Mucosa Gàstrica

• Secreció de moc per part de les cèl·lules mucoses.
• Secreció

Glossari de Termes Mèdics

Ateroma → Tumor d’una placa grassa.

Aterosclerosi → Enduriment associat a una grassa.

Cardiomegàlia → Engrandiment del cor.

Arteriorrexi → Ruptura d’una artèria.

Venorràfia → Sutura d’una vena.

Pericardiectomia → Extirpació del pericardi.

Eritrocitosi → Augment d’eritròcits.

Limfocitosi → Augment de limfòcits.

Leucopènia → Disminució de leucòcits.

Limfopènia → Disminució de limfòcits.

Esplenomegàlia → Engrandiment de la melsa.

Esplenorrexi → Ruptura de la melsa.

Esplenectomia → Extirpació de la melsa.

Esplenorràfia → Sutura de la melsa.

Esofagodínia → Dolor a l’esòfag.

Gastrectomia → Extirpació de l'estómac.

Hematúria → Presència de sang a l’orina.

Rinorrea → Sortida...

Meiosi

Profase I

1. Leptotè: Els cromosomes es fan visibles quan acaben de compactar-se.
2. Zigotè: Els cromosomes homòlegs s'aparellen (busquen l'homologia). Entren en sinapsi i generen estructures anomenades bivalents, formades per dos cromosomes homòlegs que estan en sinapsi, per 4 cromàtides.
3. Paquitè: Les cromàtides germanes tenen els mateixos al·lels i la mateixa replicació, mentre que les homòlogues poden tenir al·lels diferents. És quan es produeixen les recombinacions, on no hi ha ni guanys ni pèrdues, només intercanvi entre cromàtides homòlogues.
4. Diplotè: Aquests bivalents es comencen a separar. La recombinació ja s'ha produït, però no era visible perquè estaven separats. En aquesta fase sí que és visible perquè els punts

Orgànuls Cel·lulars: Estructura i Funció

Ribosomes

RIBOSOMA: Formats per ribonucleoproteïnes (ARNr). Es componen de 2 subunitats:

• Procariotes: Més petits i lliures al citoplasma.
• Eucariotes: Lliures al citoplasma, enganxats a la cara externa del RER, o presents en mitocondris i cloroplasts.

Centríol

CENTRIOL: Formats per centriols, fibres de l'àster i material precentriolar. Estructura circular formada per 9 triplets de proteïnes.

Funció: Formar el fus acromàtic, cilis, flagels i part del citoesquelet.

Cili i Flagel

CILI I FLAGEL: Els cilis són nombrosos i curts; els flagels són únics i llargs. Estructura: 9 doblets perifèrics i 1 doblet central (axonema).

Reticle Endoplasmàtic (RE)

RE: Sistema de membranes comunicades entre si, connectat...

Teoria Cel·lular: Principis i Descobridors Clau

• Schwann i Matthias Schleiden (1838–1839)
• Rudolf Virchow i Robert Remak (1855)
• Sutton i Boveri (1902)

La Mida de les Cèl·lules i Unitats de Mesura

Les dimensions cel·lulars es mesuren principalment en:

• Micròmetre (µm): 1 mm = 1.000 µm.
• Nanòmetre (nm): Unitat més petita. 1 µm = 1.000 nm.
• Àngstrom (Å): Per a la distància entre molècules. 1 nm = 10 Å.

Exemples: bacteris (0,5 µm de longitud), cèl·lules humanes (5-20 µm), eritròcits (7 µm de diàmetre).

Relació entre la Mida, la Forma i la Supervivència Cel·lular

• Quan una cèl·lula augmenta de mida, el volum augmenta molt més que la superfície.
• Les cèl·lules esfèriques tenen més dificultat per sobreviure, ja que la captació de

Lamarckisme: Teoria no vàlida

• Primera teoria per explicar l'evolució.
• El medi ambient obliga l'espècie a canviar.
• La funció crea l'òrgan (ús i desús).
• Herència dels caràcters adquirits.

Darwinisme: Teoria vàlida (Segle XIX)

• Teoria de la selecció natural.
• Variabilitat biològica segons el medi ambient (degut a mutacions, meiosi o distribució a l'atzar de cromosomes). Genera avantatges o desavantatges.
• Les espècies tenen poder reproductor, però els recursos són limitats i lluiten per ells.

Neodarwinisme

• Teoria sintètica de l'evolució.
• Evolució de les poblacions.
• Varia per selecció natural, mutacions, migracions i deriva genètica.
• Mecanisme d'especiació: manera com es genera una nova espècie.

Hi ha d'haver aïllament reproductiu perquè...

Sistema Limfàtic i Components de la Sang

El sistema limfàtic és un sistema de transport que s'inicia als teixits corporals, connectat als vasos sanguinis, i desemboca a la sang realitzant un trajecte unidireccional. El líquid que transporta s'anomena limfa i passa pels vasos limfàtics i els ganglis limfàtics.

Funcions del Sistema Limfàtic

• Eliminar productes de rebuig i organismes estranys.
• Transportar els lípids procedents de la digestió.
• Recollir l'excés de líquid intersticial i incorporar-lo de nou a la circulació.

La Sang i la seva Formació

La sang es forma dins de la medul·la òssia mitjançant l'hematopoesi, que és el procés de fabricació de les cèl·lules sanguínies. La medul·la òssia vermella és on es produeixen aquestes...

El Sistema Immunitari Innata: Defenses Clau

Barreres de Defensa

La pell i les membranes mucoses són barreres efectives contra els microorganismes, ja que posseeixen mecanismes que els impedeixen envair el cos de l'hoste.

Sistema del Complement

Conjunt de proteïnes que actuen en forma de cascada per donar pas a diverses vies que ajuden a la detecció i eliminació dels patògens.

Inflamació: La Resposta Protectora

La reacció inflamatòria es compon de diverses proteïnes, com per exemple les interleuquines, que activaran molts mecanismes fisiològics que ajudaran a combatre les infeccions.

L'augment de la permeabilitat vascular és la característica principal i més específica de l'inici de la inflamació. Gràcies a aquesta, es produeix la sortida...