Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Vitamina C (àcid ascòrbic): antioxidant que neutralitza els radicals lliures, participa en la síntesi de col·lagen i millora l'absorció del ferro (H: 90 mg/dia; D: 75 mg/dia).

Vitamina B1 (tiamina): capta el piruvat i el converteix en acetil-CoA, que serveix per produir sucres per a l'ADN/ARN i energia per sintetitzar greixos i colesterol (H: 1,2 mg/dia; D: 0,9 mg/dia; nens: 0,3-0,8 mg/dia).

Vitamina B2 (riboflavina): transportador d'hidrogen en les reaccions redox; capta hidrogen i el porta a la cadena respiratòria (H: 1,6 mg/dia; D: 1,3 mg/dia).

Vitamina B3 (niacina): es sintetitza a partir del triptòfan i actua com a coenzim de transferència d'electrons per obtenir energia (H: 18 mg/dia; D: 14 mg/dia).

Vitamina B5 (àcid pantotènic)

Generació espontània: teoria que defensava que la vida podia aparèixer de matèria inerta. Redi (1668): va demostrar que, en pots de carn oberts i tapats, les larves provenien de les mosques. Needham (1745): va bullir brou i hi van aparèixer microorganismes; defensava la generació espontània. Spallanzani (1765-1767): va bullir el brou durant més temps i va tancar els recipients; no hi apareixien microorganismes. Pasteur (1861): amb matrassos de coll de cigne, entrava aire però no microorganismes, i va refutar la generació espontània. Arrhenius (1903): panspèrmia, la vida podria haver arribat de l'espai. Oparin (1924) i Haldane (1929): síntesi abiòtica, formació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. Miller-Urey (1953)...

Coenzims

Característiques dels coenzims:

1. No són específics (es poden unir a diferents apoenzims).
2. Es transformen durant la reacció (a diferència dels enzims).
3. Actuen com a transportadors de grups químics.
4. Molts són derivats de vitamines essencials que s'han d'ingerir amb la dieta.

Classificació dels enzims

Oxidoreductases: catalitzen reaccions d'oxidació-reducció, amb pèrdua o guany d'electrons.

Transferases: transfereixen grups funcionals.

Hidrolases: trenquen enllaços afegint una molècula d'aigua.

Liases: originen dobles enllaços.

Isomerases: transfereixen grups dins d'una molècula convertint-la en un isòmer.

Ligases: formen enllaços amb aportació d'energia (ATP).

Vitamines

Característiques de les vitamines:

• Són necessàries en petites

Galtes i mucosa bucal

Les galtes estan formades pel músculs del vel facial, el messeter, el risori, el massetèric i el buccinador. La mucosa bucal correspon a la mucosa jugal.

El nervi lingual i el plexe pterigomandibular (amb la geniva i el marge intern de la galta) formen el triangle d'anestèsia. Va de l'apòfisi pterigoides de l'esfenoides fins a la regió retromolar.

La mucosa oral inferior recobreix el paladar.

Paladar

Paladar dur: format per l'apòfisi palatina del maxil·lar superior i per la làmina horitzontal dels ossos palatins.

Paladar tou: constituït per l'aponeurosi palatina (on s'insereixen els tendons dels músculs tensor del vel i periestafilí extern) i pels músculs estriats:

• Múscul elevador del vel (interior): origen al penyasco

Alteracions en la Composició de l'Orina

Hematúria: presència de sang.

Hi ha dos tipus:

• Macroscòpica: presència anormal d'hematies a l'orina, visible a ull nu.
• Microscòpica: es refereix a la presència de sang a l'orina en una quantitat que només es pot detectar mitjançant el microscopi.

Hemoglobinúria: presència d'hemoglobina lliure a l'orina a conseqüència d'una hemòlisi.

Piúria: és la presència de pus a l'orina.

Proteinúria: presència de proteïna a l'orina.

Leucocitúria: presència de més de 3 o 5 leucòcits per camp al sediment urinari.

Bacteriúria: presència de gèrmens a l'orina.

Cilindrúria: presència a l'orina d'unes estructures cilíndriques.

Glucosúria: presència de glucosa a l'orina; apareix en la diabetis mellitus....

Tetraciclines

Les tetraciclines són bacteriostàtiques; inhibeixen la síntesi proteica i formen quelats amb el Ca i el Mg.

• 1a generació (naturals): tetraciclina, clortetraciclina i oxitetraciclina. Actives contra rickettsies, Vibrio i Borrelia.
• 2a generació (semisintètiques): actives contra pneumònia atípica (Chlamydia, Mycoplasma).
• 3a generació: major potència i t½ més llarga; espectre ampli (Gram negatius, que entren per porines). Actuen en unir-se a l'ARNt aminoacil a la subunitat 30S.

Administració: via oral i intravenosa (la tigeciclina només és intravenosa). Metabolitzades al fetge; no travessen la barrera hematoencefàlica (BHE); s'eliminen per la suor.

Efectes adversos: irritació gastrointestinal, fotosensibilitat, hipersensibilitat...

Testicles: gònades masculines que produeixen espermatozoides i testosterona. Estan situats fora de la cavitat abdominal, a l'interior de l'escrot.

Penis: òrgan copulador. La part davantera, més ampla, s'anomena glans, que està recoberta per un replegament de pell anomenat prepuci.

Epidídim: conductes replegats sobre els testicles. En contacte amb ells, el seu interior madura els espermatozoides.

Conductes deferents: conductes llargs que transporten els espermatozoides des de l'epidídim fins a la uretra.

Uretra: conducte que forma part de l'aparell excretor i reproductor, i comunica la bufeta amb l'exterior.

Glàndules de Cowper: glàndules que aboquen a la uretra una secreció mucosa que protegeix els espermatozoides.

Vesícules seminals: desemboquen...

Farmacologia i conceptes clau

1. Bartolinitis: inflamació de les glàndules de Bartolí.
Biodisponibilitat: fracció d'un fàrmac que arriba intacte a l'aparell circulatori.
Colagog: fàrmac o extracte de planta que facilita l'expulsió de la bilis.
Antagonista: fàrmac que bloqueja els receptors.
LADME: procés que fa el principi actiu des que entra a l'organisme fins que és expulsat.
Farmacodinàmica: descriu com actuen els fàrmacs i els efectes que produeixen a l'organisme.

2. Nifedipí: per a l'angina de pit crònica.

3. 1. Concentració; 2. Temps; 3. Temps de latència; 4. Biodisponibilitat; 5. Eficàcia mínima; 6. Eficàcia màxima; 7. Eficàcia.

4. 2 g → 500 mg; x → 376 g. x = 375 × 2 / 500 = 1,5 comprimits.

5. Hemorroides: varius o inflamacions...

Antibiòtics

Alteracions de la membrana cel·lular

Els polipèptids són una classe d'antibiòtics prou tòxics, s'usen majoritàriament de forma tòpica (a la pell). Exemples: bacitracina i polimixina.

Inhibidors de la síntesi de proteïnes

Tetraciclines

Són antibiòtics de ampli espectre, actuen sobre bacteris G+ i G-. Són bacteriostàtics a les dosis habituals i bactericides en dosis més elevades (tòxiques). Actuen inhibint la síntesi de proteïnes, en concret actuant sobre els ribosomes. Exemple: minociclina.

Contraindicacions: no s'usen durant el desenvolupament dental (2a meitat de l'embaràs, infants menors de 8 anys), per la decoloració permanent de les dents. No s'ingereixen juntament amb llet, ja que es inactiven. No s'utilitzen...

Organització general del cos humà

En el cos humà podem diferenciar tres parts principals: el cap, el tronc i les extremitats.

Regions corporals principals

• El cap: Conté l'encèfal, que n'ocupa la major part del volum. Alguns òrgans sensorials, com ara els ulls, el nas i la llengua, estan totalment o parcialment protegits pels ossos del crani i de la cara.
• El tronc: És una cavitat dividida en dues meitats per un múscul prim anomenat diafragma:
  • Part superior (cavitat toràcica o tòrax): Conté el cor i els pulmons.
  • Regió inferior (cavitat abdominal o abdomen): Allotja els principals òrgans relacionats amb la digestió, l'excreció i la reproducció.

Principals òrgans i les seves funcions

• Cor: Encarregat de bombar la sang per tot l'organisme.