Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Vitamines hidrosolubles i liposolubles: funcions i necessitats diàries

Biologia3,14 KB

Vitamina C (àcid ascòrbic): antioxidant que neutralitza els radicals lliures, participa en la síntesi de col·lagen i millora l'absorció del ferro (H: 90 mg/dia; D: 75 mg/dia).

Vitamina B1 (tiamina): capta el piruvat i el converteix en acetil-CoA, que serveix per produir sucres per a l'ADN/ARN i energia per sintetitzar greixos i colesterol (H: 1,2 mg/dia; D: 0,9 mg/dia; nens: 0,3-0,8 mg/dia).

Vitamina B2 (riboflavina): transportador d'hidrogen en les reaccions redox; capta hidrogen i el porta a la cadena respiratòria (H: 1,6 mg/dia; D: 1,3 mg/dia).

Vitamina B3 (niacina): es sintetitza a partir del triptòfan i actua com a coenzim de transferència d'electrons per obtenir energia (H: 18 mg/dia; D: 14 mg/dia).

Vitamina B5 (àcid pantotènic)

...
Continua llegint "Vitamines hidrosolubles i liposolubles: funcions i necessitats diàries" »

Origen de la vida i classificació dels éssers vius: biologia

Biologia4,92 KB

Generació espontània: teoria que defensava que la vida podia aparèixer de matèria inerta. Redi (1668): va demostrar que, en pots de carn oberts i tapats, les larves provenien de les mosques. Needham (1745): va bullir brou i hi van aparèixer microorganismes; defensava la generació espontània. Spallanzani (1765-1767): va bullir el brou durant més temps i va tancar els recipients; no hi apareixien microorganismes. Pasteur (1861): amb matrassos de coll de cigne, entrava aire però no microorganismes, i va refutar la generació espontània. Arrhenius (1903): panspèrmia, la vida podria haver arribat de l'espai. Oparin (1924) i Haldane (1929): síntesi abiòtica, formació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. Miller-Urey (1953)...

Continua llegint "Origen de la vida i classificació dels éssers vius: biologia" »

Bioquímica: Enzims, Vitamines, Metabolisme i Fermentacions

Biologia3,36 KB

Coenzims

Característiques dels coenzims:

  1. No són específics (es poden unir a diferents apoenzims).
  2. Es transformen durant la reacció (a diferència dels enzims).
  3. Actuen com a transportadors de grups químics.
  4. Molts són derivats de vitamines essencials que s'han d'ingerir amb la dieta.

Classificació dels enzims

Oxidoreductases: catalitzen reaccions d'oxidació-reducció, amb pèrdua o guany d'electrons.

Transferases: transfereixen grups funcionals.

Hidrolases: trenquen enllaços afegint una molècula d'aigua.

Liases: originen dobles enllaços.

Isomerases: transfereixen grups dins d'una molècula convertint-la en un isòmer.

Ligases: formen enllaços amb aportació d'energia (ATP).

Vitamines

Característiques de les vitamines:

  • Són necessàries en petites
...
Continua llegint "Bioquímica: Enzims, Vitamines, Metabolisme i Fermentacions" »

Anatomia de la cavitat oral, faringe, esòfag, tiroides i peritoneu: guia completa

Biologia16,8 KB

Galtes i mucosa bucal

Les galtes estan formades pel músculs del vel facial, el messeter, el risori, el massetèric i el buccinador. La mucosa bucal correspon a la mucosa jugal.

El nervi lingual i el plexe pterigomandibular (amb la geniva i el marge intern de la galta) formen el triangle d'anestèsia. Va de l'apòfisi pterigoides de l'esfenoides fins a la regió retromolar.

La mucosa oral inferior recobreix el paladar.

Paladar

Paladar dur: format per l'apòfisi palatina del maxil·lar superior i per la làmina horitzontal dels ossos palatins.

Paladar tou: constituït per l'aponeurosi palatina (on s'insereixen els tendons dels músculs tensor del vel i periestafilí extern) i pels músculs estriats:

  • Múscul elevador del vel (interior): origen al penyasco
...
Continua llegint "Anatomia de la cavitat oral, faringe, esòfag, tiroides i peritoneu: guia completa" »

Alteracions de l'Orina i Patologies Urogenitals

Biologia6,08 KB

Alteracions en la Composició de l'Orina

Hematúria: presència de sang.

Hi ha dos tipus:

  • Macroscòpica: presència anormal d'hematies a l'orina, visible a ull nu.
  • Microscòpica: es refereix a la presència de sang a l'orina en una quantitat que només es pot detectar mitjançant el microscopi.

Hemoglobinúria: presència d'hemoglobina lliure a l'orina a conseqüència d'una hemòlisi.

Piúria: és la presència de pus a l'orina.

Proteinúria: presència de proteïna a l'orina.

Leucocitúria: presència de més de 3 o 5 leucòcits per camp al sediment urinari.

Bacteriúria: presència de gèrmens a l'orina.

Cilindrúria: presència a l'orina d'unes estructures cilíndriques.

Glucosúria: presència de glucosa a l'orina; apareix en la diabetis mellitus....

Continua llegint "Alteracions de l'Orina i Patologies Urogenitals" »

Antibiòtics: Tetraciclines, Macròlids, Sulfamides, Trimetoprim i Quinolones

Biologia3,88 KB

Tetraciclines

Les tetraciclines són bacteriostàtiques; inhibeixen la síntesi proteica i formen quelats amb el Ca i el Mg.

  • 1a generació (naturals): tetraciclina, clortetraciclina i oxitetraciclina. Actives contra rickettsies, Vibrio i Borrelia.
  • 2a generació (semisintètiques): actives contra pneumònia atípica (Chlamydia, Mycoplasma).
  • 3a generació: major potència i t½ més llarga; espectre ampli (Gram negatius, que entren per porines). Actuen en unir-se a l'ARNt aminoacil a la subunitat 30S.

Administració: via oral i intravenosa (la tigeciclina només és intravenosa). Metabolitzades al fetge; no travessen la barrera hematoencefàlica (BHE); s'eliminen per la suor.

Efectes adversos: irritació gastrointestinal, fotosensibilitat, hipersensibilitat...

Continua llegint "Antibiòtics: Tetraciclines, Macròlids, Sulfamides, Trimetoprim i Quinolones" »

Aparell reproductor masculí i femení: anatomia i fisiologia

Biologia3,87 KB

Testicles: gònades masculines que produeixen espermatozoides i testosterona. Estan situats fora de la cavitat abdominal, a l'interior de l'escrot.

Penis: òrgan copulador. La part davantera, més ampla, s'anomena glans, que està recoberta per un replegament de pell anomenat prepuci.

Epidídim: conductes replegats sobre els testicles. En contacte amb ells, el seu interior madura els espermatozoides.

Conductes deferents: conductes llargs que transporten els espermatozoides des de l'epidídim fins a la uretra.

Uretra: conducte que forma part de l'aparell excretor i reproductor, i comunica la bufeta amb l'exterior.

Glàndules de Cowper: glàndules que aboquen a la uretra una secreció mucosa que protegeix els espermatozoides.

Vesícules seminals: desemboquen...

Continua llegint "Aparell reproductor masculí i femení: anatomia i fisiologia" »

Farmacologia, nutrició i salut infantil: conceptes clau

Biologia3,55 KB

Farmacologia i conceptes clau

1. Bartolinitis: inflamació de les glàndules de Bartolí.
Biodisponibilitat: fracció d'un fàrmac que arriba intacte a l'aparell circulatori.
Colagog: fàrmac o extracte de planta que facilita l'expulsió de la bilis.
Antagonista: fàrmac que bloqueja els receptors.
LADME: procés que fa el principi actiu des que entra a l'organisme fins que és expulsat.
Farmacodinàmica: descriu com actuen els fàrmacs i els efectes que produeixen a l'organisme.

2. Nifedipí: per a l'angina de pit crònica.

3. 1. Concentració; 2. Temps; 3. Temps de latència; 4. Biodisponibilitat; 5. Eficàcia mínima; 6. Eficàcia màxima; 7. Eficàcia.

4. 2 g → 500 mg; x → 376 g. x = 375 × 2 / 500 = 1,5 comprimits.

5. Hemorroides: varius o inflamacions...

Continua llegint "Farmacologia, nutrició i salut infantil: conceptes clau" »

Antibiòtics i antivirals: mecanismes d'acció i usos clínics

Biologia3,38 KB

Antibiòtics

Alteracions de la membrana cel·lular

Els polipèptids són una classe d'antibiòtics prou tòxics, s'usen majoritàriament de forma tòpica (a la pell). Exemples: bacitracina i polimixina.

Inhibidors de la síntesi de proteïnes

Tetraciclines

Són antibiòtics de ampli espectre, actuen sobre bacteris G+ i G-. Són bacteriostàtics a les dosis habituals i bactericides en dosis més elevades (tòxiques). Actuen inhibint la síntesi de proteïnes, en concret actuant sobre els ribosomes. Exemple: minociclina.

Contraindicacions: no s'usen durant el desenvolupament dental (2a meitat de l'embaràs, infants menors de 8 anys), per la decoloració permanent de les dents. No s'ingereixen juntament amb llet, ja que es inactiven. No s'utilitzen...

Continua llegint "Antibiòtics i antivirals: mecanismes d'acció i usos clínics" »

El cos humà: anatomia, fisiologia i biologia cel·lular

Biologia5,09 KB

Organització general del cos humà

En el cos humà podem diferenciar tres parts principals: el cap, el tronc i les extremitats.

Regions corporals principals

  • El cap: Conté l'encèfal, que n'ocupa la major part del volum. Alguns òrgans sensorials, com ara els ulls, el nas i la llengua, estan totalment o parcialment protegits pels ossos del crani i de la cara.
  • El tronc: És una cavitat dividida en dues meitats per un múscul prim anomenat diafragma:
    • Part superior (cavitat toràcica o tòrax): Conté el cor i els pulmons.
    • Regió inferior (cavitat abdominal o abdomen): Allotja els principals òrgans relacionats amb la digestió, l'excreció i la reproducció.

Principals òrgans i les seves funcions

  • Cor: Encarregat de bombar la sang per tot l'organisme.
...
Continua llegint "El cos humà: anatomia, fisiologia i biologia cel·lular" »