Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Funcions de les cèl·lules glials

Les cèl·lules glials no transmeten l’impuls nerviós, però són essencials perquè donen suport estructural i funcional a les neurones. Participen en la nutrició, defensa, eliminació de residus i en la formació de mielina, que accelera la transmissió de l’impuls nerviós.

Parts i funcions de la neurona

• Dendrites: reben l’impuls nerviós.
• Cos neuronal (soma): integra la informació.
• Axó: transmet l’impuls nerviós.
• Beina de mielina: accelera la transmissió.

Importància dels neurotransmissors

Sense neurotransmissors, no es podria transmetre l’impuls nerviós entre neurones en la sinapsi química, ja que són necessaris per passar el senyal a la neurona postsinàptica. Això impediria la coordinació...

El sistema immunitari

El sistema del complement és un conjunt de proteïnes que s’activen en cadena i destrueixen patògens formant porus a la seva membrana. També participa en la inflamació aguda, activant mastòcits i afavorint l’arribada de cèl·lules defensives.

• Limfòcits B: Són les cèl·lules productores d’anticossos.
• Limfòcits T: Controlen la resposta immunitària.
  • Th o T-CD4: Estimulen la producció d’anticossos.
  • Tc o T-CD8: Destrueixen cèl·lules infectades que tenen antígens estranys a la membrana cel·lular.
  • LT supressors: Són reguladors de la resposta específica.

Malalties genètiques i càncer

• Alteració de l’ADN: Pot dependre també del medi ambient.
• Historial familiar: És fonamental l'estudi de l'arbre genealògic.

Orígens de la vida

Generació espontània (Aristòtil, s. IV aC)

• Els éssers vius poden néixer espontàniament de la matèria no viva mitjançant una "força vegetativa" (ex: cucs del fang, mosques de la carn podrida).
• Va ser la teoria més acceptada fins al segle XIX.
• Jan Baptista: va proposar la generació de ratolins a partir de roba bruta i blat.
• Redi i Spallanzani: van demostrar que la teoria era incorrecta mitjançant experiments amb carn i mosques.
• Louis Pasteur (s. XIX): va refutar definitivament la teoria amb l'experiment dels matrassos de coll de cigne. A diferència d'altres experiments que tancaven els recipients hermèticament, el seu permetia l'entrada d'aire, sent així acceptat per la comunitat científica.

Evolució química de

Tipus de digestió i animals que la presenten

La digestió intracel·lular és aquella que es produeix dins de les cèl·lules. Les cèl·lules capturen les partícules d’aliment i les digereixen a l’interior utilitzant vacúols digestius. Aquest tipus de digestió és propi dels animals més simples, com els porífers (esponges), que no tenen aparell digestiu.

La digestió extracel·lular és la que es produeix fora de les cèl·lules, dins d’una cavitat o d’un tub digestiu. En aquest cas, els enzims digestius descomponen els aliments i després les cèl·lules absorbeixen els nutrients. Aquest tipus de digestió es troba en la majoria d’animals, com cnidaris, cucs, mol·luscs, artròpodes, equinoderms i vertebrats.

Digestió en els

Clonació i informació genètica

Clonació d'una granota

S'extreu la informació genètica de la cèl·lula d'una granota, s'implanta en un òvul anucleat i així s'obté una mena de zigot amb idèntica informació genètica que la granota de la qual se'n va extreure la cèl·lula. Si aquest zigot es desenvolupa fins a formar una granota adulta, aquesta serà un clon de la granota de la qual es va extreure la cèl·lula.

Informació completa en cèl·lules somàtiques

2. (1 punt) Que una cèl·lula somàtica de la pell conté la informació genètica completa de l'organisme, i conté la informació necessària per a fabricar-lo tot. Si no fos així, no s'hauria pogut formar una granota completa només amb la informació genètica de la cèl·lula....

Aminoàcids Essencials i No Essencials

Els aminoàcids essencials són aquells que el nostre cos no pot sintetitzar per si mateix. Per tant, s'han d'obtenir necessàriament a través de la dieta (per exemple, carn, peix, ous, llet, llegums, etc.). En canvi, els que el nostre cos sí que pot fabricar s'anomenen aminoàcids no essencials.

Pèptids i Proteïnes: Definició i Classificació

No totes les cadenes d'aminoàcids es consideren proteïnes; també existeix una altra variant, els pèptids. La classificació es basa en el nombre d'aminoàcids units:

• Pèptids: Formats per pocs aminoàcids i amb un baix pes molecular.
• Oligopèptids: De 2 a 10 aminoàcids.
  • Dipèptid (2 aminoàcids)
  • Tripèptid (3 aminoàcids)
• Polipèptids: De 10 a 50 aminoàcids.
• Proteïnes:

FLUX ENERGIA: Per viure es necessita un a port constant d’energia. • L’energia en els ecosistemes pot arribar: sol • L’activitat fotosintètica introdueix l’energia del Sol i la converteix en energia química. –llocs no hi ha Sol. • L’activitat quimiosintètica aprofita l’energia de les reaccions químiques i converteix en energia química. • L’energia flueix en una sola direcció, va dels productors als consumidors i als descomponedors. Es perd al medi i no retorna als productors. • Només a un 10% de l’energia procedent d’un nivell tròfic passa al nivell següent. La resta d’energia es dissipa en forma de calor i no es reutilitza. Per això no és cicle.           CICLE DE MATERIA:matèria transforma...

Genètica i evolució

Les espècies i l’evolució

Una espècie és un conjunt d’individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a una descendència fèrtil. Els que no ho poden fer, són d’espècies diferents. Amb aquesta definició només podem comprovar si són de la mateixa espècie individus actuals, no els fòssils o les espècies extingides.

L’evolució biològica és el procés de transformació d’unes espècies en d’altres gràcies a l’acumulació de petits canvis al llarg de milions d’anys.

La teoria de l’evolució és la principal teoria sintètica de la biologia i unifica els coneixements que aporten les seves diferents branques. Permet comprendre com s’ha desenvolupat la història de la vida i preveure com...

Glossari de Reproducció Humana i Sexualitat

Cèl·lules Sexuals i Fecundació

Òvuls

Cèl·lules sexuals femenines produïdes als ovaris. Són grans, arrodonides i contenen la meitat del material genètic necessari per formar un nou ésser.

Capa pel·lúcida de l’òvul

És una capa transparent i protectora que envolta l’òvul. Té un paper clau en la fecundació, ja que impedeix l’entrada de més d’un espermatozou.

Corona radiada de l’òvul

Capa exterior de cèl·lules que envolta la capa pel·lúcida de l’òvul. Té la funció de protegir-lo i facilitar l’entrada dels espermatozous.

Espermatozous

Cèl·lules sexuals masculines produïdes als testicles. Són molt petites, tenen cua i estan dissenyades per arribar a l’òvul i fecundar-...

Què són els lípids?

Els lípids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i molt poc oxigen. Formen part dels éssers vius i no es dissolen en aigua, ja que tenen una naturalesa apolar.

La diferència principal entre els lípids i els glúcids és que els lípids contenen una proporció molt més baixa d'oxigen.

En alguns casos, també poden contenir fòsfor (P), nitrogen (N) o sofre (S), com passa en els fosfolípids o els lípids complexos.

Característiques principals dels lípids

• Són insolubles en aigua.
• Estan formats principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O).
• Alguns també poden contenir fòsfor (P) o nitrogen (N).
• Serveixen com a reserva d’energia eficient.
• Són lleugers i poc densos.
• Desenvolupen funcions