Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Fisiologia Humana: Preguntes i Respostes

Hormona Paratiroïdal (PTH)

Cèl·lules productores de PTH:

Cèl·lules principals

Estimulació de la secreció:

Nivells baixos de calci

Inhibició de la secreció:

Nivells alts de calci

Efectes de la PTH:

• Ronyons: Incrementa la reabsorció de calci i magnesi.
• Os: Incrementa la reabsorció òssia pels osteoclasts.
• Sang: Increment dels nivells sanguinis de calci i magnesi.

Cèl·lules Mieloides i Limfoides

Línia mieloide:

• Proeritroblast
• Megacarioblast

Línia limfoide:

• Limfòcits T
• Limfòcits B

Sang

Procés de formació de cèl·lules sanguínies:

Hematopoesi

Lloc d'hematopoesi en adults:

Medul·la òssia vermella

Requeriments nutricionals per a l'hematopoesi:

Vitamina B12 i àcid fòlic

Cèl·lules precursores dels eritròcits:

Riscos de l'Obesitat per a la Salut

L'obesitat comporta diversos riscos per a la salut. A continuació, s'enumeren i s'expliquen:

1. Mortalitat

Un índex de massa corporal (IMC) superior a 25 kg/m² augmenta la mortalitat. L'obesitat, especialment amb un IMC superior a 30, incrementa el risc de malalties cardiovasculars, diabetis mellitus, colelitiasi i càncer. Pacients amb un IMC entre 25 i 30, menors de 40 anys i amb complicacions metabòliques, tenen un risc encara més elevat de mortalitat.

2. Distribució de la Grassa com a Factor de Risc

El metabolisme de la grassa pre-visceral, abdominal i perifèrica influeix en la distribució de la grassa al cos, augmentant el risc de certes patologies. L'acumulació de grassa abdominal incrementa el...

Replicació de l'ADN: Procariotes vs. Eucariotes

La replicació de l'ADN és un procés fonamental per a la divisió cel·lular. Tot i que el mecanisme bàsic és similar, hi ha diferències clau entre procariotes i eucariotes.

Replicació en Procariotes

• Contenen un sol cromosoma format per ADN circular i bicatenari, que es troba dispers pel citoplasma.
• Presenten un sol origen de replicació, que avança de forma bidireccional.
• No presenten histones associades al seu cromosoma; per tant, no participen en el procés de replicació.
• Actuen tres tipus de DNA polimerases: I, II i III.
• Tots els fragments de RNA encebador eliminats poden ser reomplerts per la DNA polimerasa, ja que sempre existeix un extrem 3' al qual es pot unir.
• Els fragments d'Okazaki

Composició de la Membrana Plasmàtica

La membrana plasmàtica està composta principalment per:

• Lípids: Aproximadament un 40%.
• Proteïnes: Al voltant d'un 52%.
• Glúcids: Prop d'un 8%, generalment units a lípids (formant glicolípids) o a proteïnes (formant glicoproteïnes).

Components Lipídics Clau

Fosfolípids i Glicolípids

Són els lípids més abundants i essencials per a l'estructura bàsica de la membrana. Són molècules amfipàtiques, és a dir, tenen una regió polar (hidròfila, que interactua amb l'aigua) i una regió apolar (hidrofòbica, que repel·leix l'aigua). Aquesta propietat els permet organitzar-se espontàniament en una bicapa en medis aquosos. La seva mobilitat confereix fluïdesa a la membrana. Tipus de moviment dels lípids...

Resposta Immunitària Específica

• Resposta humoral: Producció d’anticossos específics contra un antigen.
• Resposta cel·lular: Proliferació de limfòcits T (LT) específics contra un antigen.

Resposta Humoral: Producció d'Anticossos

1. El macròfag o una cèl·lula presentadora d'antigen (CPA) fagociten l’antigen i el presenten a la seva membrana, unit a MHC II.
2. El limfòcit T helper (Th) detecta el macròfag o la CPA i s’hi uneix mitjançant el complex MHC II-antigen i el seu receptor de limfòcit T (TCR). El limfòcit Th s’activa i es proliferen còpies.
3. (Simultàniament o posteriorment al pas 2) Els limfòcits B específics capten l'antigen a través de la seva immunoglobulina D (IgD) de superfície i el presenten a la membrana, unit a

Proves de l'Evolució

• Proves taxonòmiques
• Proves biogeogràfiques
• Proves paleontològiques: En el registre fòssil, des de l'antiguitat fins ara, hi ha un augment de la diversitat d'espècies i un augment de la complexitat estructural dels organismes.
• Proves basades en els àcids nucleics: Es comparen seqüències de nucleòtids de DNA i de l'RNA entre espècies.
• Proves anatòmiques;
  • Òrgans homòlegs: Indiquen parentiu evolutiu, mateix origen i mateixa estructura. Són resultat de l'evolució divergent.
  • Òrgans anàlegs: Mateix origen, però diferent estructura i mateixa funció.
• Òrgans vestigials: Heretats sense funció específica. Indiquen parentiu però no són necessaris.
• Proves embriològiques: S'han descobert semblances entre els embrions

El Descobriment de la Cèl·lula

Desenvolupament de la Microscòpia

Al segle XVII, l'any 1665, Robert Hooke va utilitzar un microscopi molt simple per estudiar l'estructura del suro (teixit de l'escorça) d'un roure.

Exemple:

Cèl·lules del suro: paret cel·lular residual de cèl·lules vegetals mortes, amb l'interior ple d'aire (Micrographia, 1665). Hooke va anomenar aquestes cel·les "cells", del llatí cellulae (petites cel·les).

Els descobriments científics van lligats al desenvolupament dels microscopis. El 1668, Van Leeuwenhoek (contemporani de Hooke) va fabricar microscopis molt més potents que el de Hooke, alguns fins i tot augmentaven 300 vegades la imatge.

Observació dels primers bacteris (cocs, bacils, espirils). També protozous,...

Hormones de l'Hipotàlem i els seus Òrgans Diana

L'hipotàlem regula la secreció hormonal de la hipòfisi anterior mitjançant hormones alliberadores:

• GnRH (Gonadoliberina): Estimula la secreció de LH (Lutropina) i FSH (Fol·litropina), que actuen sobre els testicles i els ovaris.
• TRH (Tiroliberina): Estimula la secreció de TSH (Tirotropina), que actua sobre la glàndula tiroide.
• Dopamina: Inhibeix la secreció de PRL (Prolactina), que actua sobre la glàndula mamària.
• GHRH (Somatoliberina): Estimula la secreció de GH (Hormona del Creixement), que promou el creixement del múscul i el cartílag.
• CRH (Corticoliberina): Estimula la secreció de ACTH (Corticotropina), que actua sobre l'escorça suprarrenal.

Neurohipòfisi: Hormones Emmagatzemades

La...

Propietats de les Proteïnes

Especificitat: Les proteïnes són específiques en la seva estructura tridimensional, la qual determina les seves funcions. Aquesta especificitat és important perquè permet a les proteïnes interactuar de manera selectiva amb altres molècules. Per exemple, els enzims són proteïnes que catalitzen reaccions químiques específiques, ja que la seva estructura s'ajusta perfectament als substrats amb els quals interactuen.

Solubilitat: La solubilitat de les proteïnes pot variar en funció de les condicions ambientals, com ara el pH i la concentració d'ions. Les proteïnes poden ser solubles en aigua, solubles en altres solvents o insolubles en certs entorns. Aquesta propietat està relacionada amb la interacció...

Termodinàmica Química

Estudia la relació entre l'energia (en forma de calor i treball) i els canvis químics o físics de la matèria.

Sistemes Termodinàmics

Porció de l'univers que s'aïlla per al seu estudi. Es classifiquen segons els intercanvis de matèria i energia amb l'entorn:

• Sistema obert: Intercanvia matèria i energia.
• Sistema tancat: Intercanvia energia, però no matèria.
• Sistema aïllat: No intercanvia ni matèria ni energia.

Calor i Treball

• Calor (Q): Energia transferida degut a una diferència de temperatura. Fórmula: Q = m · Ce · ΔT
  • Q: Calor (Joules, J)
  • m: Massa (Kg)
  • Ce: Calor específica (J/(Kg·K))
  • ΔT: Variació de temperatura (K o °C)
• Treball (W): Energia transferida quan una força actua al llarg d'un desplaçament. Fórmula