Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Gestió de la Via Aèria: Mètodes i Indicacions

La correcta gestió de la via aèria és fonamental en situacions d'emergència mèdica. A continuació, es detallen diferents tècniques i les seves implicacions:

Consideracions sobre la Posició del Tub

• Si el tub entra a la tràquea, ventilarem el tub blanc (sense forats a la punta, actua com un tub endotraqueal normal).
• Si el tub entra a la tràquea i ventiléssim el tub blau, només entraria una petita quantitat d'oxigen pels forats laterals, ja que l'extrem està tancat.
• Si el tub entra a l'esòfag, ventilarem el tub blau (amb forats laterals que permeten el pas d'oxigen de l'esòfag a la tràquea, i l'extrem tancat evita que baixi a l'estómac).
• Si el tub entra a l'esòfag i ventiléssim el tub

Les biomolècules són molècules essencials per a la vida, formades principalment per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre. Tenen estructures i funcions molt diverses dins dels organismes vius.

Glúcids

Els glúcids, també coneguts com a carbohidrats o hidrats de carboni, són molècules formades per carboni, oxigen i hidrogen. La majoria tenen un sabor dolç. Hi ha diversos tipus, classificats segons el nombre d'unitats de sucre.

Tipus de Glúcids

• Monosacàrids

  Són els sucres més senzills, formats per una sola molècula. Tenen de tres a deu àtoms de carboni i són solubles en aigua. Exemples inclouen la glucosa, la fructosa i la galactosa.

• Disacàrids

  Es formen quan s'uneixen dos monosacàrids mitjançant un enllaç glicosídic,

Pedicura:

1. ALTERACIONS EN LES UNGLES

Alteracions patològiques de les ungles

- Les malalties de les ungles reben el nom d'onicosis.

- Poden afectar la làmina ungueal, els teixits periungueals o tots dos.

- Les alteracions patològiques de les ungles, així com de la pell, són les que presenten infecció, fongs, tumors...

- Són totalment competència mèdica, no estètica.

- La nostra feina es limita a saber detectar-les i derivar-les al professional competent (dermatòleg, podòleg).

Onicòlisi: comença en la vora lliure i va avançant. C: psoriasi, fongs T: dermatòleg

Coiloníquia: làmina ungueal còncava. C: Malalties vasculars, origen genètic T: Dermatòleg

Onicomicosi: làmina opaca i esquerdada. C: Infecció per fongs T: Dermatòleg

Placa

La Cèl·lula

Nivells d'Organització

Nivell Atòmic:

Molecular

Nivell Abiòtic:

Cel·lular

Nivell Biòtic:

Teixits, òrgans, aparells i sistemes

Definició de Cèl·lula

Cèl·lula: Unitat estructural i funcional de tots els éssers vius, constituïda per una membrana plasmàtica, un citoplasma i l'ADN.

Tipus de Cèl·lules

Cèl·lula Eucariota:

ADN dins del nucli.

Cèl·lula Procariota:

ADN sense nucli (al citoplasma).

Tipus de Cèl·lules Eucariotes:

• Vegetal: Paret cel·lular, cloroplast, vacúols.
• Animal: Centriols.

Funcions dels Orgànuls

• Membrana Plasmàtica: Transport de substàncies.
• Paret Cel·lular: Protecció, consistència.
• Mitocondris: Respiració cel·lular.
• Cloroplast: Fotosíntesi.
• Nucli: Controlar, transmetre informació genètica.
• Reticle Endoplasmàtic:

El nucleoplasma

És el medi intern del nucli, en estat de gel, compost de proteïnes, nucleòtids d’RNA i DNA, aigua i ions.

• Hi té lloc la síntesi dels àcids ribonucleics i la replicació del DNA nuclear.
• Conté una xarxa de proteïnes fibril·lars amb estructura tridimensional que manté fixos el nuclèol i les fibres de cromatina, evitant així la formació de nusos.
• Altres proteïnes estan relacionades amb la síntesi i l'empaquetament dels àcids nucleics.

La cromatina

Substància fonamental del nucli cel·lular, constituïda per dos filaments de DNA en diferent grau de condensació.

• Hi ha tants filaments com cromosomes.
• Formen cabdells que se situen adossats a la làmina nuclear.
• Es forma a partir dels cromosomes que es descondensen quan finalitza

Estructura dels Ossos

Regions (superfícies dels ossos):

1. Apòfisi (sortints o protuberàncies)
2. Cavitats (articulars o no)
3. Forats (entren els vasos sanguinis)
4. Periosti (membrana fibrosa que recobreix l'os per la part externa)

Estructura Interna dels Ossos

• Epífisi: Part de l'extrem i ample.
• Metàfasi: Entre diàfisi i epífisi.
• Diàfisi: Part central i estreta.
• Cartílag Articular: Capa fina i elàstica que recobreix l'epífisi on l'os s'articula amb un altre os.
• Cartílag Epifisial: Zona on es produeix el creixement en longitud de l'os.
• Cavitat Medul·lar: Espai cilíndric dins de l'os situat al centre on hi ha la medul·la groga (adults) o vermella (nens) que genera cèl·lules sanguínies.
• Periosti: Membrana vascular resistent que cobreix l'os excepte

Sistema Endocrí: Visió General

El sistema endocrí està format per diverses glàndules endocrines i moltes cèl·lules secretores d'hormones que formen part de diversos òrgans.

Hormones: Definició i Funció

Les hormones són molècules produïdes en petites quantitats que circulen amb la sang per tot l'organisme, però actuen només sobre cèl·lules determinades, les cèl·lules diana. Les cèl·lules que reconeixen cada hormona específica produeixen respostes.

Interacció amb el Sistema Nerviós

Algunes parts del sistema nerviós estimulen o inhibeixen la secreció d'hormones en el sistema endocrí. El sistema endocrí actua amb major lentitud que el nerviós. Les accions de les hormones persisteixen fins que desapareixen de la sang.

Tipus

Sistema Circulatori

Conceptes clau de genètica

Herència

L'herència és la transmissió de les característiques biològiques d'un ésser viu a la seva descendència. La informació d'aquestes característiques es troba codificada en l'ADN.

ADN

L'àcid desoxiribonucleic (ADN) és el component principal del material genètic de la majoria dels organismes. És un àcid nucleic que conté les característiques genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com en alguns virus. La funció principal de les molècules d'ADN és l'emmagatzematge d'informació a llarg termini.

Gen

Un gen és un fragment d'ADN que expressa un caràcter.

Genoma

El genoma és el conjunt de gens d'una espècie.

Fenotip

El fenotip és el conjunt...

Sinus Paranasals

Sinus frontal:

• Es localitzen entre les taules interna i externa de l’os frontal, per darrere dels arcs superciliars.
• Tot i que és possible trobar nombrosos sinus frontals, l'habitual és que n’hi hagi un dret i un altre esquerre, que poques vegades són d’igual mida en una mateixa persona.
• Cada sinus frontal comunica amb la fossa nasal corresponent.

Sinus etmoïdals:

• El nombre de cavitats aèries en l’os etmoide varia de 3 a 18.
• No solen ser visibles radiològicament fins als 2 anys d’edat.
• Desemboquen a les fosses nasals pels meat superiors.

Sinus esfenoïdals:

• Solen ser dos, i se situen en l’os esfenoide.
• A diferència dels altres sinus, aquests desemboquen en les fosses nasals per sobre dels cornets superiors.

Sinus maxil·lars: