Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Diferències i Similituds entre Centrifugacions

Centrifugació per Gradient de Densitat Zonal i Isopícnica

Diferències:

• A la centrifugació zonal, s'ha d'aturar abans la centrifugació, mentre que a la isopícnica es necessiten períodes llargs de centrifugació.
• La densitat de la capa inferior és més densa que el producte a la zonal, mentre que a la isopícnica no és així.
• El tipus de gradient és preformat a la zonal i autoformat a la isopícnica.
• La centrifugació zonal està indicada per separar macromolècules i orgànuls similars, i la isopícnica per a molècules d'àcids nucleics.

Similituds:

• Empren un tipus de rotor basculant.
• S'obtenen bandes ben separades.

Aplicacions de la Centrifugació en Laboratoris Clínics

• Obtenció de leucòcits:

Osteoblasts: formen la motriu, generen os. Osteoclasts: cèl·lules que dissolen i degraden la motriu la destrueixen. Osteòcits: mantenen en marxa les activitats del teixit ossi.

L'estructura de l'os

Sistema Endocrí: Glàndules Suprarenals i Pàncrees

Glàndules Suprarenals: La Mèdul·la

La mèdul·la és la regió més interna de la glàndula suprarenal. Està formada per cèl·lules simpàtiques del SNA especialitzades en la secreció hormonal.

Accions de l'Adrenalina i la Noradrenalina

Aquestes hormones són crucials per a la resposta de lluita o fugida:

• Estimulen intensament la resposta de lluita o fugida. En augmentar la freqüència cardíaca i la contracció, fan augmentar el volum/minut cardíac, la qual cosa incrementa la pressió arterial.
• Estimulen el flux sanguini cap al cor, fetge, músculs esquelètics i teixit adipós.
• Dilaten les vies aèries pulmonars.
• Fan augmentar les concentracions sanguínies de glucosa i àcids grassos.
• També

Molècules Inorgàniques: Definició i Exemples

Són les més senzilles. N'hi ha tant en els éssers vius com en els minerals i roques que formen la Terra.

Exemples:

• Aigua (H₂O)
• Sals minerals
• Carbonat de calci (CaCO₃)
• Diòxid de carboni (CO₂)

Molècules Orgàniques: Composició i Tipus

Són molt més complexes. Estan formades per molts àtoms de carboni units formant llargues cadenes. Només n'hi ha en els éssers vius.

Exemples principals:

• Hidrats de carboni o glúcids
• Lípids
• Proteïnes
• Àcids nucleics
• Colesterol
• Sucre

Glúcids (Carbohidrats): Estructura Química

Són biomolècules orgàniques constituïdes principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), amb la presència, a vegades, de nitrogen (N), sofre (S) i fòsfor (P).

Químicament, són...

Estructures cícliques dels monosacàrids

Mutarotació: És degut al fet que, quan es dissol el monosacàrid, es produeix una reordenació molecular entre el grup carbonil (aldehid o cetona) i un dels grups hidroxílics (el carboni 5 en el cas de les hexoses). S’origina, així, un pont d’oxigen intramolecular anomenat enllaç hemiacetàlic i es formen anells plans pentagonals o hexagonals, anomenats respectivament, furanoses i piranoses.

Enllaç O-glucosídic

Els oligosacàrids i els polisacàrids s’originen per la unió mitjançant l’enllaç o-glucosídic, el qual es forma per reacció entre el grup –OH del carboni carbonílic d’un monosacàrid i un grup –OH d’un segon monosacàrid.

Oligosacàrids: Són glúcids formats per cadenes...

La Sang: Composició i Funcions

Els Granulòcits

Es formen a la medul·la òssia hematopoètica. Representen el 70-80% dels leucòcits. Tenen un nucli multibulat.

• Neutròfils: Són els més nombrosos, representen el 65% del total dels glòbuls blancs. Al citoplasma tenen enzims hidrolítics. Funció principal: fagocitar (incloure el menjar).
• Basòfils: Tenen un diàmetre de 12 micròmetres i presenten dos o més lòbuls al nucli. Participen en la resposta inflamatòria i en la anafilaxi, una reacció immunitària generalitzada de l'organisme.

Limfòcits T i B

En general, els glòbuls blancs són limfòcits.

• Limfòcits T: S'originen al tim. S'encarreguen de la resposta immunitària cel·lular.
• Limfòcits B: S'originen a la medul·la òssia. S'encarreguen

Fiador: Sonda per a Intubació Difícil

El fiador consisteix en sondes rígides, recobertes per una superfície plàstica, que ajuden a la intubació. S’utilitzen en situacions d’intubació difícil per a donar rigidesa al tub endotraqueal. S’introdueixen en l’interior del tub endotraqueal per a donar-li la forma desitjada.

N’hi ha disponibles per a nens i per a adults.

Per facilitar la intubació, es poden utilitzar aquestes guies, lubricant i pinces de Magill.

Pinça de Magill: Ús en Intubació i Extracció

Les pinces de Magill són pinces amb forma corba, disponibles per a nens i adults. S'utilitzen per a extreure cossos estranys de la cavitat orofaríngia o també per a fer progressar el tub endotraqueal.

Intubació Endotraqueal: Tipus

Classificació d'alteracions de la pell segons el teixit afectat

EPIDERMIS

• Alteracions de la queratinització
• Alteracions de la pigmentació cutània: discromies

TEIXIT SUBCUTÀNI I CONJUNTIU

MICROCIRCULACIÓ I LA VASCULARITZACIÓ

ANNEXES CUTANIS

• Alteracions de les gl. Sudorípares
• Alteracions de les gl. Sebàcies
• Alteracions del sistema pilós

INFECCIONS I INFESTACIONS

TUMORS MALIGNES

ICTIOSI

La ictiosi és una malaltia cutània d'origen genètic, relativament comú. Provoca que la pell es torni seca i escamosa com la d'un peix (ichthys en grec significa peix)

Hiperqueratosi i deficiència en el funcionament de les glàndules sebàcies i sudorípares. Només afecta al tronc i extremitats.

TRACTAMENT MÈDIC

Humitejar la pell amb cremes hidratants

QUERATOSI

Síntesi de DNA (Cadena Retardada)

Durant la replicació de l'ADN, la molècula mare es separa en dos brins que serveixen de plantilla per a la síntesi de dues molècules filles. Aquest procés semiconservatiu comença amb la iniciació, on l'enzim helicasa separa els ponts d'hidrogen entre les bases nitrogenades. Les proteïnes SSB eviten que els brins es tornin a unir i la topoisomerasa evita que s'enrotllin. Durant la elongació, un bri es replica de forma contínua i l'altre de forma discontínua. En el bri continu, l'enzim primasa sintetitza un primer d'ARN, i l'ADN polimerasa III afegeix les bases complementàries. En el bri discontinu, la primasa també sintetitza primers d'ARN, però com la síntesi es realitza en sentit 5' a 3', es...

El catabolisme de les proteïnes

Les proteïnes no tenen funció energètica principal, però els aminoàcids, si estan en excés, s’utilitzen com a font d’energia. En cas de dejú prolongat, es poden utilitzar les pròpies proteïnes de l’organisme com a font d’energia, tot i que això pot posar en risc la salut de l’individu o el seu creixement.

El catabolisme dels aminoàcids té tres processos:

1. Separació dels grups amino: dues reaccions consecutives: transaminació i desaminació oxidativa.

• Transaminació: traspàs del grup amino d’un aminoàcid a un α-cetoàcid, normalment α-cetoglutàric, que es transforma en l’aminoàcid àcid glutàmic. Ho fan les transaminases, presents al citosol i als mitocondris.
• Desaminació oxidativa: