Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Productes d'Higiene i Protecció Cutània

Funció Principal dels Netejadors

L'eliminació de la brutícia dipositada sobre la pell, per detergència, per emulsionament o per dissolució.

• Detergència

  Els tensioactius poden eliminar la brutícia amb l'ajuda de l'aigua (producte de neteja).

• Emulsionament

  Productes amb tensioactius (TA) que no requereixen esbandir (sense aigua).

• Dissolució

  Ús d'un producte capaç de dissoldre la brutícia de la pell, com desmaquillants waterproof o quitaesmalt.

Orígens de la Brutícia Cutània

• Exògena

  Pols atmosfèrica, restes de productes cosmètics, microorganismes (brutícia de fora del cos). Aquesta brutícia queda retinguda per la brutícia endògena.

• Endògena

  Secrecions sebàcies, evaporació i descomposició de

Definició de la PCR

La Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) és una tècnica de biologia molecular que permet amplificar ADN in vitro, obtenint múltiples còpies a partir d’una mostra mínima.

Tipus de PCR

• PCR Estàndard: Amplificació d’un únic fragment d’ADN.
• RT-PCR (PCR amb Transcripció Inversa): Amplificació de fragments d’ARN, que requereix un pas previ de transcripció inversa.
• qPCR (PCR Quantitativa en Temps Real): Mesura en temps real la quantitat d’ADN amplificat.

Avantatges de la PCR

• Estalvi de temps i material.
• Gran sensibilitat, fins i tot amb poca mostra.
• Automatització de tot el procés.

Aplicacions de la PCR

• Diagnòstic mèdic.
• Estudis genètics.
• Paleontologia.
• Medicina forense.

Principis de la Reacció en Cadena de la

CREATED BY HAMZAMOUNIMOUNIMOUNI!!!!

Prevenció dels efectes secundaris aguts de la radioteràpia

Efectes durant el dia de tractament i setmanes posteriors.

• Inflamació
• Cistitis
• Nàusees
• Diarrea

PELL

Efecte: Irritació cutània a l'àrea del cos on es tracta. Pot anar des d'un lleu enrogiment i sequedat fins a una descamació intensa de la pell.

Prevenció:

• Desapareixen en setmanes després del tractament.
• Medicacions tòpiques per al tractament de la irritació per la radiació.
• Humectació: lanolina o vitamina E ajuden a la prevenció de les irritacions.

SNC

Efecte: Afecta el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i perifèric (nervis aïllats del sistema nerviós central). Trastorns de la son, mal de cap, alteració del comportament i nivell...

Síndrome Dissmetabòlica (SD)

Criteris Diagnòstics de la Síndrome Metabòlica

• Obesitat centrípeta.
• Hipertrigliceridèmia: >150 mg/dL.
• Hipercolesterolèmia: >200 mg/dL.
• Colesterol HDL: Homes <40 mg/dL, Dones <50 mg/dL.
• Hipertensió Arterial (HTA): >130/85 mmHg.
• Hiperglucèmia: >110 mg/dL.
• Hiperfibrinogenèmia: >450 mg/dL.

Proteïna C Reactiva (PCR)

La PCR és un marcador de procés inflamatori que prediu esdeveniments greus (ictus, infart, mort sobtada).

• Condicions normals: <1 mg/dL.
• Pacients amb SD: >3 mg/L es considera positiu (+).

Estratègia Terapèutica (SM)

L'estratègia principal és la reducció de pes i l'exercici físic, que millora la resistència a la insulina.

Afrontament Concret de les Comorbiditats

• Diabetis: Dieta

1. Digestió

La digestió és el conjunt de processos mecànics i químics de transformació d'aliments (totes les substàncies ingerides per l'organisme voluntària i conscientment) en nutrients (substàncies que conté l'aliment, i que poden ser absorbides i aprofitades per l'organisme), de manera que puguin ser aprofitats per l'organisme.

2. Aparell Digestiu

2.1. Cavitat Bucal

Formada per molts elements:

• Llavis: Tenen un anell muscular (orbicular dels llavis) que caracteritza tots els mamífers i permet succionar llet sense ferir la mare.
• Galtes: Parets internes laterals de la boca.
• Paladar: Part superior de la boca, la separa de les fosses nasals.
• Dents: Permeten mastegar, tallar, triturar...
• Llengua: Plena de músculs i conforma el motor principal

Anatomia i Fisiologia del Cor

Miocardi: Estructura i Funció

El miocardi està format per capes de múscul cardíac, més fi a les aurícules i més gruixut als ventricles. Aquesta diferència de gruix coincideix amb la seva capacitat funcional, ja que són els ventricles els encarregats d'impulsar la sang amb força a la circulació.

Pericardi Visceral o Epicardi

El pericardi visceral, també conegut com a epicardi, és l'epiteli que envolta la superfície externa del cor.

Irrigació i Drenatge del Cor: Artèries i Venes Coronàries

Les artèries coronàries dreta i esquerra, branques de l'aorta ascendent, són les encarregades de la irrigació sanguínia de les aurícules i els ventricles.

La sang desoxigenada és recollida per una xarxa de petits...

Degradació del Color

El procés de degradació és lògic, inevitable, però controlable, i s’intensifica a partir del 2n o 3r any.

L’acció dels agents externs i interns degraden les partícules de pigment implantat i van eliminant-lo.

Les partícules de pigment amb un pes molecular més baix s’eliminen abans i desapareix la seva aportació al color final percebut (el pigment no s’aprecia bé, intensitat baixa).

És important fer coincidir el temps d’eliminació del pigment amb el temps de degradació del color.

Depèn de:

1. Profunditat a la qual s’implanta: si es treballa a massa profunditat, les partícules més denses duraran molt de temps.
2. Quantitat de pigment implantada.
3. Propi client: cada sistema immunitari actua de manera diferent,

1. La Hipòtesi d'Oparin

El 1924, Aleksandr Oparin va proposar que les primeres biomolècules es van formar per reaccions químiques entre els gasos de l'atmosfera primitiva de la Terra (vapor d'aigua, hidrogen, metà i amoníac). L'energia procedia de les radiacions solars i de les descàrregues elèctriques de les tempestes. Després, es van formar sucres senzills, aminoàcids, àcids grassos i nucleòtids, que van caure als mars primitius, formant un brou primitiu.

2. L'Experiment de Miller

El 1953, Stanley Miller va comprovar experimentalment la hipòtesi d'Oparin emprant un dispositiu compost per dos globus. En un dels globus, va introduir una mescla de gasos similar a la que es creia que tenia l'atmosfera primitiva. Hi va afegir dos elèctrodes...

Capes de la Paret Cardíaca

La paret cardíaca està formada per tres capes de teixit:

• Endocardi (interior): Capa epitelial que recobreix l'interior de les cavitats i les vàlvules cardíaques. Es continua amb l'endoteli dels vasos sanguinis.
• Miocardi (mitjà): És el múscul cardíac, format per cèl·lules unides i connectades, creant una xarxa tridimensional on es propaga l'impuls nerviós amb facilitat i rapidesa.
• Pericardi (exterior): Doble capa d'epiteli que envolta el cor.

Factors que Afecten el Retorn Venós

El retorn venós depèn de diversos factors:

• L'efecte de la gravetat.
• La compressió de les venes pels músculs de les cames.
• Les vàlvules a l'interior de les venes.

Composició de la Sang

La sang està constituïda per:

• Plasma:
  • Líquid transparent

Lamarckisme

Al segle XIX es va proposar un nou model explicatiu, l'evolucionisme, on s'afirma que totes les espècies animals i vegetals són el resultat d'una complexa evolució a partir d'altres existents anteriorment. Lamarck va començar l'evolucionisme a partir de dues premisses: la funció crea l'òrgan i els canvis o caràcters adquirits es transmeten genèticament. Segons aquesta idea, els individus d'una espècie desenvoluparien unes característiques físiques determinades en un procés d'adaptació als canvis de l'entorn. Si un òrgan s'utilitza, tendeix a desenvolupar-se i, si no, s'atrofia i desapareix. Per exemple, l'origen de les girafes: els canvis climàtics condueixen a la manca d'herba; aquestes s'han d'adaptar estirant el...