Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Circulació Major

La circulació major és la que, sortint del cor, envia sang a totes les cèl·lules del cos i torna al cor sense passar pels pulmons. El ventricle esquerre bombeja sang arterial que surt per l'aorta ascendent. D'aquí flueix pel sistema arterial, que la reparteix per tots els teixits. La sang es mou de les artèries a les arterioles i d'aquí als capil·lars. Aquí té lloc el vital intercanvi en dues direccions entre la sang i les cèl·lules. Després, la sang abandona els òrgans a través de les vènules, que immediatament passen a les venes per drenar finalment a la vena cava superior o inferior. Aquestes dues grans venes retornen la sang venosa al cor per completar la circulació major.

Circulació Menor

La sang venosa...

El Sistema Endocrí i les seves Hormones

El sistema endocrí està format per diverses glàndules endocrines que actuen de forma coordinada. Aquestes glàndules segreguen hormones que regulen el funcionament de l'organisme.

Glàndules Suprarenals: Estructura i Funció

Les glàndules suprarenals són dos òrgans petits, d'uns 5 a 6 grams de pes. Estan situades a la part superior dels ronyons. Cada glàndula està formada per dues parts principals:

• Escorça suprarenal: Part exterior.
• Medul·la suprarenal: Part interior.

Hormones de l'Escorça Suprarenal

L'escorça suprarenal segrega diverses hormones a la sang, conegudes com a corticoides. Les principals són:

• Aldosterona: Reabsorbeix sodi als ronyons, augmentant el volum plasmàtic i la tensió arterial.

Cèl·lules: Dotació Diploide (2n) i Haploide (n)

Les cèl·lules diploides (2n) són les que contenen dues sèries de cromosomes. Els cromosomes d'aquestes parelles tenen el mateix aspecte i s'anomenen homòlegs.

Les cèl·lules haploides (n) són aquelles en què apareix un sol joc de cromosomes i no es poden emparellar els uns amb els altres; no són homòlegs. Quan es diu que una espècie té una sèrie de cromosomes *n*, presenta una dotació haploide.

Cromosomes Sexuals i Heterocromosomes

En molts organismes, un dels sexes presenta una parella de cromosomes que no té la mateixa morfologia. Els cromosomes d'aquesta parella s'anomenen heterocromosomes o cromosomes sexuals.

• En els mamífers, els mascles tenen un cromosoma X i un altre més

Tipus de Microorganismes

Cèl·lula Eucariota

Amb ADN i orgànuls. Inclou animals, vegetals, fongs i protozous.

Cèl·lula Procariota

ADN al citoplasma. Inclou bacteris i arqueus.

Virus i Prions

Virus: Sense ADN ni ARN, no són cèl·lules.

Prions: Proteïnes infeccioses.

Microorganismes Patògens i Oportunistes

Patògens

Virus, bacteris, fongs i altres com Vibrio cholerae i Norovirus.

Oportunistes

Staphylococcus aureus i Aspergillus sp. (pot causar sinusitis al·lèrgica, asma, etc.).

Fermentació i Respiració Cel·lular

Fermentació

Sense oxigen. Realitzada per bacteris i llevats. Pot ser alcohòlica, làctica o àcid mixta.

Fermentació làctica:

Glucosa -> energia + molts passos intermedis = àcid làctic

Streptococcus thermophilus, Lactobacillus bulgaricus

Fermentació

Què és el Neumotòrax?

El neumotòrax és la presència d'aire en l'espai interpleural, entre la pleura visceral i parietal.

Tipus de Neumotòrax

• Obert o a tensió: Es produeix quan hi ha aire en l'espai interpleural sense possibilitat de sortir. Pot causar col·lapse pulmonar.
• Tancat: Es produeix quan hi ha aire a la cavitat pleural, però no hi ha comunicació amb l'exterior.

Què és l'Hemotòrax?

L'hemotòrax és la presència de sang a la cavitat pleural a causa de lesions o malalties.

Què és el Volet Costal?

El volet costal es produeix per una sèrie de fractures costals que es presenten en dos punts diferents de cada costella i que abasten almenys tres costelles. Això provoca la pèrdua de la rigidesa de la paret toràcica; la part intermèdia...

Malalties del Sistema Digestiu

Úlcera Pèptica

És una lesió ulcerosa de la mucosa gàstrica, del pílor o del duodè. Es desenvolupa per un excés de sucs gàstrics o per una manca de secreció de mucus protector.

Causes principals: estrès, tabac, alcohol, infecció per Helicobacter pylori.

Tractament: dieta adequada, antibiòtics (si hi ha infecció) i, en alguns casos, cirurgia. En casos greus, la paret de l'estómac pot arribar a perforar-se.

Gastroenteritis

És la inflamació de la mucosa gàstrica o intestinal, generalment deguda a infeccions víriques o bacterianes.

Símptomes:

• Diarrea
• Vòmits
• Debilitat
• Dolor abdominal

Tractament: repòs, dieta tova i hidratació abundant.

Apendicitis

És la inflamació de l'apèndix deguda a una infecció, sovint...

Cèl·lula procariota

Components

• Citoplasma: Medi aquós entre la membrana plasmàtica i el nucleoide.
• Nucleoide: Regió que conté el cromosoma bacterià (ADN). No té membrana.
• Pili o pèls sexuals: Estructures que permeten l'adhesió, la unió a altres bacteris i l'intercanvi genètic.
• Flagel: Prolongació del citoplasma per al desplaçament.
• Membrana plasmàtica: Bicapa lipídica que delimita la cèl·lula i controla l'entrada i sortida de substàncies.
• Mesosomes: Invaginacions de la membrana plasmàtica on es duen a terme processos metabòlics.
• Paret bacteriana: Embolcall rígid que dona forma al bacteri. Formada per peptidoglicans, diana d'antibiòtics.
• Càpsula: Capa mucosa present en alguns bacteris que dificulta el reconeixement immunitari.

Patologies Oculars Comunes i la Visió

• Ceguesa

  Disminució total de la capacitat visual. Les cèl·lules receptores no reben l'estímul perquè el nervi òptic està afectat (no pot transmetre l'impuls). El còrtex occipital no pot processar la informació.

• Miopia

  El globus ocular està aplanat i és més llarg del normal. Provoca visió borrosa de lluny. El punt de convergència és davant de la retina. Es corregeix amb lents divergents.

• Hipermetropia

  El globus ocular està allargat i és més curt del normal. Provoca visió borrosa de prop. El punt de convergència és després de la retina. Es corregeix amb lents convergents.

• Astigmatisme

  La curvatura de la còrnia no és uniforme, provocant que les línies es vegin distorsionades. Es corregeix

Moviment ameboide

Característic de les amebes i en els glòbuls blancs. Es produeix per la formació de pseudòpodes que s'estenen i es retreuen, de manera que el citoplasma es deforma i desplaça i en el qual es creu estan també implicades certes fibres de citoesquelet que s'ensamblen i es desencadenen.

Moviment vibratils

Característic de protozous ciliats i flagel·lats, així com en els espermatozoides. Els cilis i flagels posseeixen un feix de microtúbuls envoltat de membrana.

Moviments contractils

Encara que la majoria de les cèl·lules tenen la propietat de contraure's, algunes ho fan especialment com les cèl·lules musculars que han diferenciat en el citoplasma miofibril·les constituïdes per proteïnes d'actina i miosina. També alguns...