Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

La Funció de Relació

Mitjançant les funcions de relació, l'organisme rep notícies de les condicions del medi que el rodeja i respon davant d'ell, acostant-se a les favorables i evitant les desfavorables. Aquestes funcions necessiten els següents components:

• Un estímul: Físic com la llum, so, contacte o químic com olor o gust.
• Un receptor sensorial, que conté cèl·lules especialitzades capaces de transformar l'estímul en impulsos nerviosos.
• Un centre coordinador, que interpreta l'impuls nerviós dels receptors sensorials i elabora una resposta.
• Un òrgan efector, que rep els impulsos nerviosos del centre coordinador i executa la resposta. La resposta pot ser un moviment (òrgan muscular) o una secreció (òrgan glandular).

Exemple: Perdiu,

AL·LELS

Cadascun dels diferents gens o informacions que hi pot haver en un mateix locus. Aquests is són al·lels entre si. Si n'hi ha molts, es diu que formen una sèrie al·lèlica. Els diferents al·lels també nomenen factors antagònics. Per exemple, en el pèsol, per al caràcter color de la llavor hi ha dos tipus d'al·lels, l'al·lel G (groc) i l'al·lel g (verd).

GENS HOMÒLEGS

Gens que ocupen el mateix locus en diferents cromosomes homòlegs. Així doncs, són al·lel entre si. Com que la major part de les espècies són diploides, se sol parlar de «parell de gens homòlegs» o simplement de «parell de gens».

GENOTIP

Conjunt de gens presents en un organisme.

FENOTIP

Conjunt de manifestacions de caràcters d'un organisme. Depèn del genotip...

Alimentació i Nutrició: Conceptes Clau

Alimentació: És el procés mitjançant el qual ens procurem els aliments necessaris per a mantenir la vida. Els seleccionem segons la disponibilitat, els preparem segons els usos i costums, i els ingerim. És, per tant, un procés voluntari i educable.

Nutrició: És el conjunt de processos mitjançant els quals l'ésser viu utilitza, transforma i incorpora a les seves pròpies estructures una sèrie de substàncies que rep del món exterior mitjançant l'alimentació. L'objectiu és obtenir energia, construir i reparar les estructures orgàniques i regular els processos metabòlics.

Diferències entre Aliment, Nutrient i la seva funció

Aliment: És tot producte, natural o artificial, elaborat o no, que,...

Respiratori

V A Sup: Foses nasals: entrada i sortida d'aire. Faringe: zona on passen aliments i aire. Nasofaringe - Bucofaringe (amígdalas) - Laringofaringe (epiglotis).

Laringe: 5 cm construïda per cartílags i conté cordes vocals.

V A inf: Tràquea: 15-20 anells, la funció és que la tràquea no es col·lapsi durant la inspiració. Funció de la tràquea: actuar com a via de pas d'aire. Bronquis i bronquiols: el seu funcionament.

Pulmons: 2 òrgans esponjosos protegits per costelles, clavícula, estern i estan tancats pel diafragma. Entre els 2 pulmons està el mediastí on es troba el cor, vasos sanguinis, tràquea i bronquis. Estan envoltats per la caixa toràcica. El pulmó dret té 3 lòbuls, el pulmó esquerre 2 (superior, mitjà, inferior)...

Síntesi de Proteïnes al Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

La síntesi de proteïnes destinades a la secreció, inserció en membranes o orgànuls específics, es realitza parcialment al citosol i es completa al Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER). Aquest procés segueix els següents passos:

1. La síntesi s'inicia al citosol, on el ribosoma s'uneix a l'ARNm per formar la proteïna, incloent-hi un pèptid de senyalització.
2. El pèptid de senyalització és reconegut per la membrana del Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER), permetent que el ribosoma s'uneixi a les riboforines.
3. La proteïna en formació és introduïda al lumen del RER, on perd el pèptid de senyalització.
4. Al lumen, un oligosacàrid s'uneix a la proteïna (glicosilació), iniciant

Intestí Prim (Continuació)

• Jejú: Part intermèdia. Té moltes curvatures anomenades anses intestinals. Longitud de 2,5 m.
• Ili: Última part. Es comunica amb l'intestí gros a través de la vàlvula ileocecal. Longitud de 3,25 m.

Per maximitzar la superfície d'absorció, la paret està replegada en plecs anomenats vellositats intestinals o vili. La superfície total és de 200 m².

Les cèl·lules encarregades de l'absorció són els enteròcits.

Intestí Gros

Part final del tub digestiu. Mesura 1,7 m de longitud i 8 cm de diàmetre. Està format per teixit muscular llis, amb contracció involuntària. En el seu interior hi abunden els bacteris, la denominada flora bacteriana. Consta de dos trams principals:

• Cec: Primera part de l'intestí gros,

Guia sobre la cura del cabell

1. Per què s’embruta el cabell? Explica els dos grans motius.

Components propis de l’organisme (sèu, suor, cèl·lules) i components externs (pols, fum, fixadors...).

2. Cita 3 requisits que ha de complir un xampú.

Detergent, no desengreixar en excés, aplicació fàcil, eliminació fàcil, no reaccionar químicament al barrejar-se.

3. Explica l’acció que fan els espessants i els segrestadors d’ions en la composició d’un xampú.

Espessants: augmenten la viscositat.

Segrestadors d’ions: eliminen ions perquè no alterin el producte.

4. Funció dels parabens. Quin tipus de compost és?

Prevenen la presència de microorganismes. Són conservants.

5. Explica les 3 fases de l’acció netejadora dels xampús.

Humectació:...

Microbiota Intestinal: Un Òrgan Vital

La microbiota intestinal es comporta com un òrgan amb una intensa activitat metabòlica.

La seva alteració qualitativa i/o quantitativa, anomenada disbiosi, té repercussions no només en l’aparell digestiu, sinó en tot l’organisme, amb alteracions metabòliques, immunològiques, etc.

La població microbiana del budell humà inclou uns 100 bilions de bacteris d’unes 500 a 1000 espècies diferents.

És una de les comunitats més densament poblades, fins i tot més que el sòl, subsòl i els oceans.

Encara existeix una gran quantitat de microorganismes de la flora intestinal que no s’han identificat.

Principals Funcions de la Microbiota Intestinal

• Nutritives
• Protectores
• Immunitàries
• Regulació del trànsit

Obtenció de Mostres Biològiques

La recollida de mostres biològiques és fonamental per a diverses finalitats mèdiques:

• Arribar a un determinat diagnòstic.
• Detectar l'existència de possibles processos patològics.
• Comprovar resultats de tractaments.
• Instaurar tractaments adequats.

Procés d'Obtenció de la Mostra

1. Sol·licitud d'anàlisi per part del metge.
2. Obtenció de la mostra (pot tenir lloc al domicili, hospital o laboratori).
3. Conservació i trasllat adequat de la mostra.
4. Anàlisi al laboratori.

Tipus de Mostres Biològiques

De Sang

Les mostres de sang s'utilitzen per a hemocultius, anàlisis bioquímiques, hemogrames, estudis de coagulació i hormonals. S'acostuma a realitzar en dejú.

L'anàlisi es pot fer a partir de:

• Sang Venosa: Per a anàlisis

5 malalties: xoc, hemorràgia, obesitat, asfíxia, insuficiència cardíaca.

Gasometria arterial: Mesura en sang arterial dels gasos respiratoris.

Pulsioximetria: Indica el percentatge de saturació d'hemoglobina per O2.

Tipus de connexió amb Ambu a pacient: mascareta facial, tub endotraqueal, cànula de traqueotomia.

Tipus d'aire que es pot utilitzar amb Ambu quan s'aplica respiració artificial a un pacient: aire atmosfèric (21% O2).

Manòmetre: Aparell que mesura la pressió d'O2 a l'interior del cilindre o bala.

Fisioteràpia respiratòria: Conjunt de tècniques físiques que tenen com a finalitat ajudar el pacient a eliminar secrecions bronquials.

Hipoxèmia: Quan els valors de la pressió parcial d'O2 són inferiors als normals.

Tub endotraqueal: