Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Farmacocinètica: LADME, Absorció i Reaccions Adverses

Biologia3,71 KB

Farmacocinètica: Processos LADME i Factors Clau

Processos Bàsics de la Farmacocinètica (LADME)

La farmacocinètica estudia el recorregut del fàrmac dins l'organisme. Aquests processos es resumeixen en l'acrònim LADME:

Alliberament

Està condicionat per la farmacotècnia o galènica. Consisteix en la biodegradació dels components del fàrmac fins a permetre la seva absorció.

Absorció

Pas del fàrmac a l'interior de l'organisme. Es produeix quan el fàrmac comença a travessar les membranes biològiques.

Distribució

Trasllat del fàrmac des del lloc d'absorció fins al lloc d'acció.

Metabolisme

Conjunt de reaccions químiques. Els fàrmacs es converteixen en substàncies més simples per facilitar la seva acció o per a una millor eliminació....

Continua llegint "Farmacocinètica: LADME, Absorció i Reaccions Adverses" »

Fisiologia i conducta: bases neurofisiològiques

Biologia3,74 KB

Fisiologia i conducta

La conducta de les persones té una base fisiològica. Quan estàs preocupat per alguna cosa important, com pot ser un examen o una discussió, dels batecs del cor que poden aparèixer en veure la persona que estimes. L'explicació d'aquests fenòmens és que la persona és un organisme unitari i no pot separar la conducta, els pensaments, les emocions i els desitjos de la seva base fisiològica, és a dir, dels nervis, dels músculs, dels ossos, de la sang, etc.

Sistema nerviós

El sistema nerviós es compon de dos sistemes: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP). El SNC està compost per l'encèfal i la medul·la espinal. L'encèfal, al seu torn, està format pel cervell, el tronc de l'
...
Continua llegint "Fisiologia i conducta: bases neurofisiològiques" »

Vies d'Administració de Fàrmacs: Guia Essencial i Tipus

Biologia3,18 KB

Vies d'administració de fàrmacs

Les vies d'administració de fàrmacs es classifiquen en:

  • Vies d'administració mediates o indirectes (enteral)
  • Vies d'administració immediates o directes (parenteral)

Vies d'administració mediates, indirectes o via enteral

Per a la seva absorció, utilitza el sistema digestiu. El fàrmac penetra a través de la pell o les mucoses per a posar-se en contacte amb els elements de l’organisme sobre els quals actua. Són més usuals en el medi hospitalari-domiciliari.

Via oral

Absorció perllongada i imprevisible gastrointestinal a dos nivells:

  • A nivell gàstric

    Hi ha molts factors que condicionen l'absorció, com:

    • Estómac buit: augmenta l'absorció.
    • Mobilitat estomacal: disminueix l'absorció.
    • La vasodilatació també
...
Continua llegint "Vies d'Administració de Fàrmacs: Guia Essencial i Tipus" »

Glàndules Adrenals, Ovaris, Testicles, Pàncrees: Fisiologia

Biologia2,93 KB

Glàndules Adrenals

Fisiologia

La funció de les glàndules adrenals és secretar hormones diferents segons la seva part:

  • Escorça adrenal: Secreta aldoesterona, que provoca la reabsorció de Na+ al túbul renal, augmentant el volum plasmàtic i la TA (tensió arterial). Secreta cortisol o cortisona, que activa la lipòlisi i la proteòlisi i eleva la glucèmia. Secreta andrògens, que són hormones sexuals masculines presents tant en homes com en dones.
  • Medul·la adrenal: Secreta adrenalina, que activa el sistema nerviós simpàtic (prepara el cos per a la fugida), i noradrenalina, que té un efecte similar.

Patologies

  • Síndrome de Cushing: Excés de cortisona, sovint degut a l'administració prolongada de fàrmacs corticosteroides o corticoides
...
Continua llegint "Glàndules Adrenals, Ovaris, Testicles, Pàncrees: Fisiologia" »

Metabolisme dels Hidrats de Carboni

Biologia2,5 KB

Metabolisme

El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que hi ha dins la cèl·lula per transformar unes biomolècules en unes altres.

A partir dels nutrients dels aliments obtindrem energia en forma de ATP (adenosinatrifosfat).

Convertim nutrients en molècules més petites. Amb el metabolisme sintetitzem i degradem les biomolècules.

Metabolisme dels hidrats de carboni

Amb el metabolisme dels HC transformem polisacàrids i monosacàrids en glucosa.

Digestió dels hidrats de carboni

El principal objectiu de la digestió dels HC és transformar les molècules compostes (polisacàrids) en monosacàrids per poder ser absorbits a l'intestí.

La digestió comença a la boca amb les glàndules salivals que elaboren l'amilasa salival passant així...

Continua llegint "Metabolisme dels Hidrats de Carboni" »

Guia Essencial de Patologies i Símptomes Clínics

Biologia5,57 KB

Sistema Digestiu: Patologies i Símptomes

Símptomes Digestius Comuns

  • Odinofàgia: Dolor en deglutir.
  • Vòmits:
    • Centrals: Originats directament al cervell.
    • Reflexos: Causats per patologia.
    • Gàstrics: Relacionats amb l'estómac.
    • Precocs: Abans de 2 hores.
    • Tardans: Després de 6-12 hores, sense trànsit ràpid.
    • Porracis: Verds, per contingut de l'intestí prim.
  • Diarrea: Caracteritzada per hiperperistaltisme, hipersecreció o malabsorció.
  • Dolor Abdominal: Pot ser visceral, somàtic o referit.

Malalties del Sistema Digestiu

  • Diverticles: Com els de Zenker i epifrènics.
  • Gastritis:
    • Aguda: Superficial, corrosiva, infecciosa o flegmonosa.
    • Crònica: Atròfica o induïda per fàrmacs.
  • Úlcera Pèptica: Pot ser gàstrica o duodenal.
  • Càncer Gàstric: Factors de risc inclouen
...
Continua llegint "Guia Essencial de Patologies i Símptomes Clínics" »

Circulació Sanguínia: Doble, Tancada i Completa al Cos Humà

Biologia3,16 KB

Circulació de la Sang

En els mamífers, la circulació sanguínia es caracteritza per ser doble, tancada i completa:

  • Doble: la sang passa dos cops pel cor.
  • Tancada: la sang no es comunica amb l'exterior.
  • Completa: la sang arterial no es barreja mai amb la venosa.

La circulació sanguínia es pot dividir en:

  • Circulació major
  • Circulació menor

Circulació Major

És el recorregut que fa la sang des del ventricle esquerre fins l'aurícula dreta.

Circulació Menor

És el trajecte que realitza la sang des del ventricle dret fins arribar a l'aurícula esquerre.

Circulació Portal Hepàtica

Les característiques hepàtiques, juntament amb la seva localització anatòmica, juguen un paper important perquè es puguin desenvolupar correctament les funcions del fetge:...

Continua llegint "Circulació Sanguínia: Doble, Tancada i Completa al Cos Humà" »

Estructura i funcions del bacteri

Biologia3,08 KB

La membrana cel·lular

Estructura

  • Bicapa fosfolipídica amb proteïnes intercalades.
  • No conté esterols.
  • Replegaments anomenats mesosomes.

Funcions

  • Transport selectiu de substrats.
  • Participa en la generació d'energia i en la divisió cel·lular.

Paret cel·lular

Estructura

Polímer de muropèptids.

  • Peptidoglicà o mureïna: és el monòmer, compost per N-acetil glucosamina (NAG) i àcid N-acetil muràmic (NAM) en unió b(1,4), més un tetrapèptid unit a NAM.
  • Els monòmers s'uneixen formant cadenes lineals NAG-NAM-NAG-NAM-NAG-NAM.
  • Entrecreuaments: els tetrapèptids queden perpendiculars a les cadenes lineals i s'uneixen als tetrapèptids de les cadenes veïnes per enllaços peptídics, creant la malla de peptidoglicà.

Tipus de parets cel·lulars

Els bacteris...

Continua llegint "Estructura i funcions del bacteri" »

El Sistema Endocrí i les Hormones

Biologia3,36 KB

El Sistema Endocrí

Sistema endocrí: Conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones. Constituït per cèl·lules i glàndules endocrines que actua com una xarxa de comunicació cel·lular que respon als estímuls alliberant hormones i s'encarrega de diverses funcions metabòliques de l'organisme. Els òrgans i glàndules del sistema endocrí produeixen, emmagatzemen i secreten hormones que estan internes al cos perquè el procés funcioni necessita glàndules que produeixin les substàncies necessàries, un flux de la sang per transportar-les i per controlar com es produeixen i utilitzen.

Glàndules

Glàndula: Òrgan o conjunt de cèl·lules capaces de fabricar i segregar substàncies. Les...

Continua llegint "El Sistema Endocrí i les Hormones" »

Fongs Microscòpics i Protozous: Característiques, Tipus i Classificació

Biologia3,88 KB

Fongs Microscòpics: Característiques i Classificació

Els fongs són organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars, mancats de pigments fotosintètics, que tenen una nutrició heteròtrofa. Per alimentar-se, secreten enzims digestius a l'exterior, sobre la matèria orgànica alimentària, i després absorbeixen les petites molècules originades després de la digestió.

Tipus de Fongs segons la Nutrició

  • Fongs saprofítics: S'alimenten de matèria orgànica en descomposició i hi contribueixen. Viuen en ambients terrestres, al sòl o sobre matèria vegetal morta.
  • Fongs paràsits: Es nodreixen de la matèria orgànica de plantes o animals vius.

Classificació dels Fongs Microscòpics per Nombre de Cèl·lules

  • Fongs Unicel·lulars (Llevats)

...
Continua llegint "Fongs Microscòpics i Protozous: Característiques, Tipus i Classificació" »