Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Conceptes Clau en Toxicologia

Definicions Fonamentals

• Els estudis de toxicitat aguda es realitzen mitjançant l'administració d'una dosi única o diverses dosis d'una substància en un període de 24 hores. VERDADER
• La capacitat d'una substància per a produir efectes adversos conseqüents a una exposició prolongada s'anomena: TOXICITAT CRÒNICA.
• L'Hormesi és la propietat de determinats compostos d'induir efectes beneficiosos a dosis baixes i efectes adversos a dosis altes. VERDADER
• Les unitats PROBIT representen les unitats "probability unit" utilitzades en toxicologia per a representar la resposta enfront del logaritme de la dosi administrada, i es calculen a partir de les unitats NED. VERDADER
• El principi de precaució diu que s'ha de legislar

Edema

Edema • Fisiopatologia: trencament de l’equilibri pressió hidrostàtica – pressió osmòtica que provoca un augment de liquid intersticial o Trastorns hemodinàmics: Transsudat (augment de la pressió hidrostàtica o disminució de la pressió oncòtica). (<1020). Líquid amb poca cel·lularitat i proteïnes. o Edema inflamatori: Exsudat (>1020). Líquid ric en cel·lularitat i proteïnes. • Varietats fisiopatològiques: o Augment de la pressió hidrostàtica: § Disminució del retorn venós § Insuficiència cardíaca congestiva § Dilatació arteriolar § Local (disminució del retorn venós) à trombosi venosa profunda § Generalitzat (ICC). Edema pulmonar és el primer que es produeix. • Augment de la pressió venosa...

Patologies Òssies

Osteoporosis

Disminució de la densitat de massa òssia. Així, els ossos es tornen més porosos, augmenta el nombre i la grandària de les cavitats que existeixen en el seu interior, i són més fràgils. Freqüent en les vèrtebres i el maluc.

Osteosclerosis

Alteració oposada a la Osteoporosis. Augment anormal de la densitat o duresa de l'os. Creixement d'os compacte dins del mateix os esponjós. Redueix l'elasticitat dels ossos, la seva qualitat; augmentant la seva fragilitat.

Osteomalàcia

Disminució del calci en els ossos amb dèficit de vitamina D. Ingerint aliments rics en aquesta vitamina que afavoreix l'absorció del calci.

• Problema intestinal en l'absorció del Calci.

Malaltia de Paget

Destrucció total i patològica de...

Sistema Limfàtic

El sistema limfàtic és un conjunt de conductes molt prims, anomenats vasos limfàtics, que s'estenen per tot l'organisme. Per aquests vasos circula la limfa, un líquid que realitza una tasca complementària a la de l'aparell circulatori. Està format per:

• Limfa: És el líquid que circula pel sistema. És similar a la sang, però té menys proteïnes i no disposa de plaquetes ni glòbuls vermells. Prové del líquid intersticial (el líquid que es troba entre les cèl·lules).
• Vasos limfàtics: Són conductes similars a les venes, dotats de vàlvules per impedir que la limfa retrocedeixi. Es comuniquen amb la circulació sanguínia a través de la vena subclàvia.
• Ganglis limfàtics: Són nòduls que es distribueixen al llarg

Compensació d'Alcalosi Respiratòria

L'augment del pH inhibeix els quimioreceptors, provocant:

• Disminució de la ventilació
• Reducció de l'eliminació de CO₂
• Augment de la PCO₂ arterial

Sistema Respiratori i Nutrició en Patologies

El malalt respiratori crònic presenta graus de malnutrició a mesura que avança la malaltia pulmonar.

La pèrdua involuntària de pes (a costa de teixit muscular) afecta els músculs respiratoris i perifèrics.

Es produeix un balanç favorable a la destrucció de proteïnes enfront de la seva síntesi.

Factors que Condicionen la Desnutrició en Malalts Crònics

Els factors que condicionen la desnutrició en un malalt respiratori crònic són:

• Augment del metabolisme energètic secundari a:
  • Resposta inflamatòria associada

Alteracions del Metabolisme Lipídic

Dislipèmies: Es refereix a la presència de nivells elevats de colesterol (hipercolesterolèmia) o triglicèrids (hipertrigliceridèmia) a la sang.

Hiperlipoproteinèmies: Alteració en les lipoproteïnes a causa de factors genètics, obesitat, sobrepès, entre d'altres.

Metabolisme de les Proteïnes

Digestió

La digestió de les proteïnes comença a l'estómac. A l'estómac s'allibera gastrina, una hormona que activa la secreció d'àcid clorhídric (HCl). L'àcid clorhídric compleix diverses funcions:

• Destrueix els bacteris que poden haver arribat a l'estómac.
• Desnaturalitza les proteïnes.
• Activa un enzim anomenat pepsina. La pepsina prové del pepsinogen, que està sempre present a l'estómac, i l'àcid

Proves diagnòstiques: Una guia completa

Ecografia: Registra l’eco de les ones per visualitzar òrgans interns. Pot ser difícil de visualitzar.

Endoscòpia: Exploració de cavitats o conductes interns amb un endoscopi. Hi ha diversos tipus. S’introdueix un tub amb una càmera a través d’un orifici natural o una incisió quirúrgica. S’utilitza en pacients amb càncer, malalties de l’esòfag, estómac, duodè. Pot causar dolor, molèsties, irritació.

Radiografia simple: Tècnica que consisteix en sotmetre un cos a l’acció de raigs X. Els raigs X penetren la matèria tova i s’obté una imatge en escala de grisos. Cal estar immòbil i no es pot anar acompanyat, només en ocasions especials i amb protecció. Els raigs X són nocius...

Hepatitis

És una inflamació del fetge, que pot donar dany hepàtic, insuficiència hepàtica o inclòs càncer de fetge. El fetge compleix diverses funcions com:

• La síntesi de bilis,
• La depuració per mecanismes de detoxificació
• El metabolisme de glúcids, lípids i proteïnes
• Emmagatzemament de vitamines liposolubles i glucògen.

Això vol dir que una alteració del fetge pot tenir conseqüències a molts nivells. En la digestió, la falta de bilis dificultarà l’absorció de lípids. Les causes d’hepatitis poden ser molt diverses, com traumatismes, malalties autoimmunes o fàrmacs però la més significativa és la infecció vírica que pot ser A, B, C o D. L’hepatitis, de forma general pot ser:

Hepatitis aguda: el curs és mes o menys...

El testicle produeix espermatozoides contínuament. Aquests maduren i s'acumulen fins al moment de l'ejaculació a l'epidídim, un conducte tubular situat sobre el testicle on desemboquen tots els túbuls seminífers.

Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que condueix els espermatozoides fins a la uretra, la qual comunica amb l'exterior.

Glàndules Annexes

A l'interior del sistema reproductor masculí, trobem tres glàndules annexes que elaboren secrecions. Aquestes secrecions permeten la maduració dels espermatozoides i faciliten la seva mobilitat, ja que són líquides. El conjunt dels espermatozoides i les secrecions d'aquestes glàndules formen el líquid seminal o semen. Aquestes glàndules són:

• Les vesícules seminals: Dues dilatacions

Història i descobriment de les cèl·lules

1665. Hooke observa per primera vegada una preparació de suro amb uns compartiments als quals anomena cèl·lula (no veu cèl·lules vives, sinó les parets cel·lulars)

Nivell de sistema o aparell

• Nivell complex d'organització del cos humà.
• Els òrgans units tenen una funció concreta.

Morfologia de les cèl·lules

• En medi fluid són esfèriques.
• Formes variables segons la funció: neurones (ramificades), fibres musculars (fusiformes)

Mida de les cèl·lules

Les...