Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Microorganismes paràsits: Obtenen matèria orgànica d'altres organismes, produint-los malalties. És perjudicial.

Vies Catabòliques Principals

Catabolisme dels Lípids (Beta-oxidació)

L’hidròlisi dels TAG (Triacilglicerols) dona lloc a glicerol i àcids grassos. La glicerina o glicerol es combina amb un fosfat (P) o perd 2H⁺ per formar DHA 3P.

La Beta-oxidació redueix els àcids grassos fins a obtenir Acetil-CoA, NADH i FADH₂. A les cèl·lules eucariotes, els àcids grassos entren a la matriu mitocondrial per seguir l’hèlix de Lynen. L’Acetil-CoA s’incorporarà al cicle de Krebs, i el NADH i FADH₂ aniran a la cadena de transport d’electrons.

Hi intervenen diferents enzims, especialment l’acil-CoA deshidrogenasa.

Balanç Energètic de la Beta-oxidació

(Exemple orientatiu per a un àcid gras de 16 carbonis)

• Entrada al mitocondri: -2 ATP
• 8

Origen i evolució de la vida: Teories i experiments

Primers organismes a les dorsals oceàniques

El 1985, l'Alvin, un submarí amb capacitat per a 3 tripulants, capaç de suportar grans pressions i baixar fins a 5000 m de profunditat, va descendir fins a les dorsals oceàniques. Allà va descobrir vida a les grans profunditats obscures de l'oceà. Hi pot haver xemeneies o brolladors d'aigües molt calentes (400°C), riques en minerals de sofre (S), ferro (Fe), coure (Cu) i altres metalls. Hi ha una gran diversitat d'éssers vius (actualment, unes 180 espècies), com ara cucs vermells d'1 metre que viuen a partir dels bacteris quimioautòtrofs, capaços d'extreure l'energia del sofre present a l'aigua calenta. Així, els bacteris funcionen com...

Transf. bacteriana

És el mecanisme pel qual els bacteris poden captar del medi fragments de DNA procedents de la lisi d'altres bacteris o cèl·lules i integrar-los en el seu cromosoma.

Transducció

Procés d'intercanvi de DNA mitjançant un bacteriòfag.

Conjugació

Procés de transferència d'un fragment de DNA, en forma de plasmidi, d'un bacteri a una altra, a través de pili.

Desenvolupament limfàtic (Selecció clonal)

1. Reconeixement (existència de molts clons de limfòcits B i cada clon reconeix només el seu antígen específic).
2. Proliferació (la unió de l'antígen als receptors fa que el limfòcit B s'activi i prolifere).
3. Diferenciació (clons de cèl·lules de memòria, de vida llarga, i clons de cèl·lules plasmàtiques, de vida curta,

El Cicle Cel·lular

Etapes del Cicle Cel·lular

El cicle cel·lular es diferencia en dues etapes:

• Interfase: Una etapa inicial de llarga durada en què la cèl·lula presenta nucli. Durant la interfase es produeix la duplicació de l'ADN.
• Divisió: Una etapa curta en què la cèl·lula presenta cromosomes i finalment dona lloc a dues cèl·lules filles.

Fases de la Interfase

La interfase consta de tres fases: G1, S i G2. Durant aquestes fases, el nucli cel·lular no canvia de forma i s'anomena nucli interfàsic.

• G1: Síntesi d'ARNm i proteïnes. La cèl·lula presenta dos centríols. Al final de la G1 es distingeix un moment de no-retorn, anomenat punt de control G1 o punt R, a partir del qual ja és impossible impedir que se succeeixin les fases

Conceptes Fonamentals d'Ecologia

Ecosistema

Conjunt format per la biocenosi i el biòtop.

Biocenosi

Conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc. Les relacions que s'hi estableixen s'anomenen factors ambientals biòtics.

Biòtop

Conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics.

Estratègies de Creixement Poblacional

• Estratègia K: Espècies que tenen poques cries, generalment grans, que necessiten temps per arribar a l'edat adulta, requereixen protecció parental i solen ser molt especialitzades en el seu nínxol ecològic.
• Estratègia R: Espècies que es reprodueixen contínuament i amb molts descendents, generalment petits, de maduració ràpida i que no són gaire especialitzats (generalistes).

Factors Abiòtics

Conceptes Fonamentals d'Ecologia

Diversitat

La diversitat és la riquesa en espècies d’un determinat ecosistema. Un ecosistema amb baixa diversitat és aquell que té poques espècies molt abundants (espècies dominants). Un cas extrem és el monocultiu.

Biodiversitat

La biodiversitat es refereix a la riquesa en espècies de regions d’un territori (o de tota la biosfera). L’alteració de les condicions ambientals i la destrucció d’hàbitats en són les principals causes de disminució.

Biocenosi i Població

La biocenosi és el conjunt de poblacions d'un lloc determinat (per exemple, en un alzinar: alzines, mates, herbes, insectes, ocells, fongs, etc.).

La població és el conjunt d'organismes de la mateixa espècie que habita en un mateix...

Dinàmica dels Ecosistemes: Energia i Matèria

Equilibri i Canvis en Ecosistemes

En un ecosistema poc alterat, cal esperar que les espècies siguin sempre més o menys les mateixes i que el nombre d’individus de cada població fluctuï entre uns límits poc llunyans. A la natura, sovint aquest equilibri es trenca i es produeixen grans canvis.

Interaccions Depredador-Presa i Adaptacions

En una gràfica, el nombre de depredadors regula el nombre de preses; per tant, el nombre més elevat en una gràfica són les preses. La supervivència d’un depredador depèn de les preses que es mengi i la supervivència de les preses depèn de la seva capacitat de no ser menjades pels depredadors, és a dir, no ser detectades. Per això, els organismes han...

L'origen de la biodiversitat

Hipòtesis fixistes

Són aquelles que sostenen que els organismes vius van ser creats per un ésser sobrenatural (Creacionisme). Es basaven en la creença en Déu com a creador immutable.

Hipòtesis evolucionistes

Els corrents de pensament que afirmen que els organismes vius canvien al llarg del temps s'agrupen sota el terme general d'evolucionisme. Una de les primeres teories fou el lamarckisme.

Lamarck i l'herència dels caràcters adquirits

Aquest pensament, desenvolupat pel Cavaller de Lamarck, es va plasmar en la seva obra. Recollia idees prèvies i les estructurava.

Un dels seus punts de partida era que, tot i que Déu havia creat la natura, aquesta havia anat canviant per si sola posteriorment.

Principis del lamarckisme

L'