Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Composició Química de la Vida

El 98% del cos està constituït per aigua i carboni. Als éssers vius es produeixen reaccions químiques contínuament. Perquè aquestes reaccions es duguin a terme, cal un dissolvent: l'aigua. El gran avantatge del carboni és que pot formar diferents molècules de cadena molt llarga. Les molècules essencials per a la vida són els glucids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics. El nitrogen és l'element fonamental. Altres elements del nostre cos són: ferro, seleni, sofre i potassi.

Energia per a la Vida

A més de matèria i aigua, la vida necessita energia. En funció d'on s'obté la matèria orgànica, els organismes poden ser:

• Autòtrofs: fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica

Robert Hooke i el Descobriment de la Cèl·lula

Robert Hooke va ser el descobridor de la cèl·lula. Va ser el primer a observar-les amb un microscopi, l'any 1665, utilitzant un aparell amb 50 augments per examinar cèl·lules de l'escorça d'un arbre.

La Teoria Cel·lular: Fonaments de la Biologia

La Teoria Cel·lular estableix els principis fonamentals de la biologia:

1. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat morfològica dels éssers vius.
2. Les cèl·lules són capaces de dur a terme els processos metabòlics necessaris per mantenir la vida. La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius.
3. Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula preexistent.
4. La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels

Lleis de Mendel

1. Tots els descendents d’un encreuament entre dues races pures són iguals entre si.
2. Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter són independents, se separen i es reparteixen entre els descendents, aparellant-se a l’atzar.
3. Els factors hereditaris no antagònics mantenen la seva independència a través de les generacions, agrupant-se a l’atzar en els descendents.

Excepcions a les lleis de Mendel

1. Herència d’un sol caràcter amb herència intermèdia: Alguns caràcters no mostren una relació de dominància, ja que els dos al·lels de cada caràcter són equipotents i s’expressen per igual en l’híbrid. Exemple: flor de nit, roig + blanc = rosa.
2. Herència regulada per una sèrie d’al·lels múltiples:

Yersinia

Medis de Cultiu

• Brous d'enriquiment
• Brou Gram-negatiu
• Medis generals
• Medis selectius com l'Agar CIN

Patologia

Infeccions Gastrointestinals i Febre Entèrica

Yersinia és capaç de créixer a temperatures de refrigeració (4ºC). Dóna lloc a gastroenteritis per ingestió d'aliments o aigües contaminades.

Yersinia pseudotuberculosis i Yersinia intermedia són també causes de gastroenteritis, encara que s'aïllin amb molt poca freqüència.

Infeccions Extraintestinals

Yersinia pestis

Causa la pesta bubònica, transmesa per picada de puces o per la manipulació d'animals infectats (rates). Yersinia pestis és fagocitada pels macròfags i leucòcits polimorfonuclears, en l'interior dels quals es multiplica. Durant aquesta fase intracel·lular, no...

Diferències entre Cèl·lula Animal i Vegetal

• Animal: No té paret cel·lular. El nucli sol estar al centre. Té pocs vacúols i petits. No té plasts.
• Vegetal: Té paret cel·lular. El nucli no està al centre. Té molts vacúols i grans. Té cloroplasts.

Orgànuls Cel·lulars

• Lisosomes: Esferes petites que contenen enzims hidrolítics.
• Ribosomes: Estan al RER. Sintetitzen proteïnes.
• Mitocondris: Tenen crestes mitocondrials i ADN circular en forma d'hèlix. Fan la respiració cel·lular.
• Cloroplasts: Tenen til·lacoides i fan la fotosíntesi.
• Vacúols: Vesícules plenes de substàncies. Funció de reserva.
• Aparell de Golgi: Sacs aplanats anomenats dictiosomes. Síntesi, transport i empaquetament.
• REL: Fabricar, transportar i emmagatzemar lípids i

Sistemes del Cos Humà

Sistema Respiratori

Funció: Obtenir oxigen (O₂) de l'aire i eliminar diòxid de carboni (CO₂).

• Fosses nasals: Dues cavitats que escalfen, humitegen i filtren l'aire.
• Faringe: Cavitat que connecta el nas i la boca amb la laringe.
• Laringe: Conté les cordes vocals.
• Tràquea: Condueix l'aire als bronquis.
• Bronquis: Ramificacions dins dels pulmons.
• Alveols: On s'intercanvien els gasos amb la sang.
• Diafragma: Múscul que permet la respiració (inspiració: contracció; espiració: relaxació).

Sistema Circulatori

Funció: Transportar la sang a tot el cos, portant oxigen i nutrients, i recollint diòxid de carboni i productes de rebuig. També regula la temperatura corporal i participa en la defensa de l'organisme.

• Sang: Composada per

Parts del Sistema Nerviós

Diencèfal

El diencèfal és una part important de l'encèfal, situada entre el mesencèfal per baix i el cervell per dalt. Té dues estructures principals: el tàlem i l'hipotàlem.

• Hipotàlem

  Situat a sota del tàlem. La neurohipòfisi és el lloc que el connecta amb la superfície inferior del cervell i certes àrees de substància gris situades en les parets laterals d'un espai ple de líquid conegut com a tercer ventricle. Té funció hormonal.

• Tàlem

  Es compon principalment de dendrites i cossos cel·lulars de neurones, els axons de les quals s'estenen cap a dalt fins a les àrees sensorials de l'encèfal. Les funcions són:

  • Ajudar a produir sensacions. Les seves neurones ajuden a transmetre impulsos procedents dels

El Sistema Nerviós: Fonaments i Funcions Essencials

La Neurona: Unitat Bàsica del Sistema Nerviós

Una neurona és la unitat bàsica del SN. No es reprodueix i té una vida molt llarga. La neurona típica té tres regions:

• Cos cel·lular o soma: que conté el nucli.
• Dendrites: que són les receptores de l’impuls nerviós.
• Axó: que és el transmissor de la cèl·lula. Els terminals d’axó contenen unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors.

L'Impuls Nerviós: La Senyal Elèctrica

L'impuls nerviós és el senyal que es transmet d’una neurona a la següent i, per últim, a l’òrgan final. Aquest impuls és una càrrega elèctrica que viatja per la neurona d’una manera similar a com ho fa l’electricitat pels cables elèctrics...

Teixit Cartilaginós

Les estructures flexibles del teixit cartilaginós estan formades per:

• Condròcits: Són cèl·lules que produeixen una gran quantitat de matèria intercel·lular. Per això queden separades de la resta i tancades en unes cavitats anomenades càpsules.
• Matèria intercel·lular: Està formada per la matèria amorfa proteica i per fibres, formades per proteïnes com el col·lagen i l'elastina.

Teixit Ossi

Teixit Ossi Esponjós

Està format per làmines entrecreuades que deixen buits que contenen la medul·la òssia vermella. Constitueix l'interior dels ossos plans i els caps dels ossos llargs.

Teixit Ossi Compacte

Està format per làmines superposades sense espais entre si, constitueix la part tubular dels ossos llargs i l'exterior...

Aptitud combinatoria

Es la capacidad de un genotipo o de una población, de dar descendencia híbrida caracterizada por la alta expresión de un carácter. La AGC de un genotipo determinado es su comportamiento promedio en una serie de cruzas o híbridos. Si el genotipo produce buenos híbridos en los cruzamientos en que participa se dice que tiene buena AGC. La ACE si el genotipo solo produce buenos híbridos decimos que tiene buena ACE.

Selección masal

Implica la selección de los mejores individuos de un conjunto. La negativa quitar las plantas no deseables, positiva marcar las mejores plantas y cosecharlas. En el método masal se realizan los cruzamientos pertinentes y se deja que la naturaleza produzca la homocigocis requerida.

Top – Cross

Una...