Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Què és un Sistema?

Un sistema està format per un conjunt d'elements relacionats entre si. Cada element té una funció determinada i els seus canvis afecten la resta del sistema.

Relacions causals: Són relacions de causa i efecte entre els elements variables d'un sistema.

La Terra és un sistema tancat, ja que l'única entrada de matèria (meteorits) es pot considerar negligible.

El sistema Terra està format per: l'atmosfera, la hidrosfera, la geosfera, l'edafosfera (conjunt de sòls) i la biosfera.

Ecosistemes

Els ecosistemes són sistemes naturals formats pel medi físic d'un indret i tots els organismes...

Respiració en peixos:

3. El que evoluciona són les poblacions i no els individus. Els individus moren amb el mateix genotip amb què van néixer, mentre que les poblacions perduren i van canviant a mesura que canvien les seves freqüències gèniques.

4. Els factors que fan variar les freqüències d'una població són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica.

5. Perquè una població arribi a generar una espècie diferent ha d'estar aïllada de les altres poblacions.

El fons genètic d'una població pot variar per l'aportació o substracció d'al·lels deguda a les migracions. Aquesta variació rep el nom de flux genètic.
El flux genètic depèn de:

• Nº de migrants respecte als residents
• Diferència de les freqüències que un al·lel

Síntesi proteica

Les proteïnes es fabriquen a partir d'instruccions complexes que estan emmagatzemades a l'ADN en forma de gens. Els gens són segments d'ADN que codifiquen un polipèptid funcional o un producte d'ARN. Són les unitats bàsiques de l'herència. La síntesi proteica consta de dos subprocessos:

• Transcripció: Síntesi d'una cadena d'ARN a partir d'un motlle d'ADN. L'enzim ARN-polimerasa s'uneix a la doble hèlix d'ADN en un promotor. Només copia una de les hèlixs, i substitueix la T (timina) per U (uracil). Implica despesa d'energia en forma d'ATP. Té lloc dins el nucli de la cèl·lula.
• Traducció: Un cop transcrita, cal traduir-la a polipèptids (passem de les bases complementàries i individuals a triplets d'aminoàcids

L’Aparell Locomotor

L'aparell locomotor és un sistema complex compost per òrgans diferents (ossos, músculs, articulacions, tendons i lligaments) que treballen conjuntament per permetre el moviment. Sense ell, no podríem desplaçar-nos i el nostre cos no tindria la rigidesa necessària per mantenir-nos drets.

Components de l'Aparell Locomotor

Els ossos formen l'estructura rígida del cos, i juntament amb les articulacions, constitueixen la part passiva de l’aparell locomotor.

Característiques dels Ossos

• Duresa: Dos terços de l’os són sals minerals.
• Elasticitat: Un terç de l’os és material orgànic.

Funcions dels Ossos

• Sostén: Proporciona estructura al cos.
• Protecció: Protegeix òrgans interns.
• Moviment: Permet el desplaçament.
• Magatzem:

Què és la Clonació?

La clonació és un procés pel qual s'obtenen, de forma asexual, còpies idèntiques d'un organisme, òrgan, teixit, cèl·lula o molècula. Aquestes còpies reben el nom de clon. La reproducció sexual no permet això, ja que parteix de la unió de dues cèl·lules reproductores provinents d'organismes diferents. Aquesta còpia es fa a partir de les cèl·lules somàtiques d'un organisme ja desenvolupat, ja que només es coneixen totes les característiques d'aquell ésser un cop està ben desenvolupat. Les cèl·lules reproductores no són adequades, ja que només tenen la meitat de la informació genètica de l'organisme. Ara bé, aquesta definició és massa general i caldria indicar els tipus concrets de clonació....

Escorça cerebral: És la part més externa del cervell, amb un gruix de 2-3 mm. Està composta per circumvolucions formades per fenedures que, si són superficials, reben el nom de solcs, i si són profundes, cissures.

Aquestes cissures separen l'escorça en diferents espais:

• La cissura interhemisfèrica: divideix l’escorça en dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals, unides per un feix de fibres nervioses que reben el nom de cos callós (substància blanca). Aquests hemisferis, a més, es subdivideixen en 4 lòbuls.
• La cissura lateral o de Silvi: separa el lòbul temporal del lòbul frontal.
• La cissura central o de Roland: separa els lòbuls frontal del parietal.
• La cissura perpendicular externa o parietoccipital: separa el lòbul

Sang + líquids tissulars intercel·lulars + líquid cefaloraquidi + limfa + líquid interpleural. Homeòstasi, consistent en el control de pH, temperatura, salinitat i concentració de nutrients i productes d'excreció.

La sang

És un tipus de teixit conegut, no cohesionat. Part cel·lular 45% i el 55% substància intercel·lular molt abundant i líquida. Deriva del mesoderma.

Funcions:

• Trofica: Transport de nutrients i O2, recollida de substàncies de rebuig i CO2, transport fins a l'òrgan d'eliminació.
• Transportadora: Diferents substàncies i algunes molècules transportadores (hemoglobina).
• Termorreguladora: Mantenir uniforme la temperatura.
• Tamponadora de pH: Pels volts de 7.4, tampons fosfat i carbonat.
• Defensiva: Conté leucòcits i anticossos

El Sistema Nerviós: Definició i Components

El Sistema Nerviós és un dels sistemes més complexos de l’organisme humà.

Components Cel·lulars Clau

• Neurona: Cèl·lules especialitzades en la transmissió de l’impuls nerviós.
• Cèl·lules de la Neuròglia: Proporcionen sosteniment, nutrició i protecció a les neurones.

Funcions Essencials del Sistema Nerviós

Funcions Generals

• Controla i integra totes les activitats, tant voluntàries com involuntàries, del cos humà.
• Regula la interacció amb el món exterior.
• Ordena el funcionament de la nostra conducta.
• Dona la capacitat de reaccionar davant els estímuls de l'entorn.
• Permet mantenir l’equilibri intern (homeòstasi) per viure.
• Connecta els elements receptors amb els efectors (músculs i glàndules)

Mitocondris: La Central Energètica Cel·lular

Els mitocondris són orgànuls amb formes que van des d’esfèriques fins a allargades com bastonets, presents a totes les cèl·lules eucariotes. Són especialment abundants en aquelles cèl·lules que, per la seva activitat, tenen una elevada demanda d’energia bioquímica (ATP).

Estructura Mitocondrial: Membranes i Compartiments

Els mitocondris estan delimitats per dues membranes altament especialitzades: la membrana externa i la membrana interna. Aquestes membranes originen dos compartiments mitocondrials separats:

• La matriu mitocondrial
• L’espai intermembranós

Cal destacar que, entre els lípids d'aquestes membranes, no hi ha colesterol, una característica que també comparteixen amb la membrana...