Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Teoria Cel·lular

• La cèl·lula és la unitat estructural i funcional de tots els éssers vius.
• L’activitat d’un organisme és el resultat de l’activitat de les cèl·lules que el componen.
• Tota cèl·lula procedeix d’una altra cèl·lula preexistent.

Bioelements

Les cèl·lules estan constituïdes pels mateixos elements químics del món mineral:

• Carboni, Oxigen, Hidrogen, Nitrogen
• Fòsfor, Sofre
• Ferro, Coure, Zinc, Iode, Sodi, Potassi, Fluor

Biomolècules

• Inorgàniques (de la natura): aigua i sals minerals.
• Orgàniques (dels éssers vius): glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Funcions de l'Aigua

1. Dissolvent extraordinari.
2. Intercanvi de substàncies.
3. Transport de substàncies.
4. Eliminació de residus.
5. Evitar canvis bruscos de temperatura.

Estructura de l'Aparell Reproductor Masculí

L'aparell reproductor masculí és l'encarregat de produir els gàmetes masculins, o espermatozoides, les hormones sexuals i el semen, i de participar en el procés de fecundació.

• Testicles

  Fabriquen els espermatozoides i la testosterona (hormona sexual masculina). Són l'epidídim i els conductes deferents.

• Vies genitals

  Recullen els espermatozoides i els transporten des dels testicles a l'exterior, a través de la uretra.

• Glàndules annexes

  Són la pròstata i les vesícules seminals. Elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els serveixen de vehicle.

• Penis

  És l'òrgan extern que permet dipositar els espermatozoides a la vagina femenina. Està format per un teixit erèctil

Conceptes Fonamentals de la Genètica Mendeliana

Conceptes clau: Gen, Homozigot, Heterozigot, Dominant, Recessiu, Genotip, Fenotip.

Introducció i Definició de Gen

Mendel va demostrar que els gens eren uns caràcters hereditaris que es transmetien de generació en generació.

• La genètica és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels mecanismes de l'herència i de les lleis pels quals es regeixen.

Un gen és un fragment d'ADN que conté la informació necessària per determinar un caràcter hereditari.

En els organismes diploides, cada caràcter va determinat per una parella de gens; cadascun ha estat aportat per un dels progenitors. Es situen en els filaments d'ADN que formen els cromosomes.

• La posició fixa que ocupa un gen sobre un cromosoma

Anatomia i funcions de l'ull humà

• Còrnia: Protegeix les parts interiors de l'ull i és transparent per permetre el pas de la llum.
• Iris: És una cortina muscular que regula la quantitat de llum que entra a l'ull.
• Pupil·la: És l'orifici per on entra la llum dins de l'ull.
• Cristal·lí: Enfoca les imatges a la fòvea.
• Punt cec: És el lloc on no hi ha cons ni bastons i, per tant, no capta la llum.
• Humor vitri: És un líquid gelatinós i transparent que es troba a l'ull, i omple l'espai comprès entre la retina i el cristal·lí.
• Humor aquós: És un líquid clar que flueix per la cambra anterior i posterior de l'ull.
• Escleròtica: És una capa blanca i opaca. Està formada per vasos sanguinis i nervis, incloent-hi el nervi òptic.
• Coroide: És una

Els Nutrients i la Funció de Nutrició

Els nutrients són les substàncies químiques que contenen els aliments i que passen a les cèl·lules perquè aquestes duguin a terme les seves funcions vitals.

El procés mitjançant el qual un organisme selecciona i ingereix els aliments s'anomena alimentació. D'aquesta manera, podem dir que aquest procés també forma part de la funció de nutrició.

Nutrients Orgànics

Els nutrients orgànics es caracteritzen perquè les seves molècules contenen principalment carboni i formen part dels éssers vius.

Glúcids (Hidrats de Carboni)

Grup de substàncies molt extens i variat, que poden ser solubles o insolubles en aigua. La seva funció principal és energètica.

• Glúcids simples o sucres: Són dolços, de

Glúcids

Són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Les unitats bàsiques per formar glúcids són els monosacàrids.

Monosacàrids

Glúcids formats per una sola cèl·lula. Ex: glucosa.

Oligosacàrids

Glúcids formats per la unió de dos a deu monosacàrids. Ex: sacarosa.

Polisacàrids

Glúcids formats per la unió de més de deu monosacàrids. Ex: midó.

Monosacàrids

Són glúcids senzills constituïts per una sola cadena de carbonis. Ex: glucosa (CHO).

• Ribosa - constituent de l'ARN
• Desoxiribosa - constituent de l'ADN
• Glucosa i fructosa - molècules energètiques

Disacàrids

La unió entre dos monosacàrids. Els monosacàrids s'uneixen mitjançant un enllaç O-glucosídic.

Propietats

1. Dolços
2. Solubles en aigua
3. Cristal·litzables
4. Hidrolitzables
5. Funció

1. L’origen de la vida

Els humans sempre s'han preguntat per què hi ha tantes espècies diferents i quin és el seu origen.

Generació espontània

En l'antiguitat, es creia que els éssers vius podien aparèixer a partir de matèria orgànica podrida a través d'un procés anomenat generació espontània: les mosques apareixien a partir de carn podrida...

El primer científic a qüestionar aquesta teoria va ser l'italià Francesco Redi: el 1668, va dissenyar un experiment per demostrar-ho.

El 1860, Louis Pasteur va demostrar que la teoria de la generació espontània era falsa. Va concloure que tota cosa viva prové d'una altra cosa viva.

2. Principals teories sobre l'origen de la vida

• Teoria de la panspèrmia: la vida provenia de l'espai.

  Aquesta

Tipus i Estructura dels Vasos Sanguinis

Tipus de Vasos Sanguinis

A continuació, explicarem els tipus de vasos sanguinis principals:

Les Artèries

Les artèries són les encarregades de portar la sang des del cor als òrgans, transportant oxigen i nutrients (excepte a les artèries pulmonars, on transporten sang amb diòxid de carboni). Aquesta sang es denomina arterial o oxigenada en la circulació major i té un color vermell intens.

• Tenen les parets gruixudes i lleugerament elàstiques, ja que suporten molta pressió.
• La musculatura de les seves parets els permet contreure's i dilatar-se per controlar la quantitat de sang que arriba als òrgans.

Les Venes

Les venes porten la sang des dels òrgans i teixits fins al cor, i des d'aquest, als pulmons,...

A. Aspectes Generals del Teixit Muscular

Múscul Cardíac:

Te estries, cèl·lules allargades i ramificades, contraccions rítmiques i involuntàries.

Múscul Esquelètic:

Cèl·lules allargades, te estries, control voluntari.

B. Organització del Múscul Esquelètic

2 components:

• Component muscular o contràctil (ventre muscular)
• Component no muscular (tendons, beines tendinoses i fàscies)

Components del Múscul Esquelètic:

1. Component No Muscular:

Fàscies:

• La fàscia superficial separa els músculs i òrgans de la pell.
• La fàscia profunda envolta els músculs amb funcions similars.
• La fàscia profunda es prolonga en tres capes: epimisi, perimisi i endomisi.

Les tres capes de teixit connectiu acostumen a formar tendons, que uneixen múscul i os.

2. Component

La pell

La pell és la coberta exterior de l’organisme i l’òrgan més ampli del nostre cos. Forma una barrera de separació entre el medi intern i l’extern. El seu espessor varia entre 0,5 i 2 mm aproximadament. La pell està formada per tres capes: epidermis, dermis i hipodermis.

Epidermis

És la capa més externa, constituïda per teixit epitelial; no conté vasos sanguinis ni terminacions nervioses. És més gruixuda en els palmells de les mans i les plantes dels peus. En ella es diferencien l’estrat corni (o call) i l’estrat basal (o germinatiu).

Dermis

Capa gruixuda de teixit conjuntiu, situada per sota de l'epidermis. Conté vasos sanguinis i limfàtics, terminacions nervioses, glàndules sebàcies i sudorípares i fol·licles pilosos....