Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Glossari de Biologia

Reproducció i Gàmetes

• Zigot: Cèl·lula que es forma com a resultat de la fecundació.
• Reproducció: Funció vital per la qual els éssers vius originen descendència.
• Gàmetes: Nom genèric que reben les cèl·lules sexuals.
• Òvuls: Gàmetes femenins.
• Espermatozoides: Gàmetes masculins.
• Gònades: Nom genèric dels òrgans sexuals animals.
• Ovaris: Gònades femenines.
• Testicles: Gònades masculines.
• Fecundació: Procés pel qual s'uneixen els gàmetes femení i masculí.
• Asexual: Tipus de reproducció en què intervé un sol progenitor.
• Sexual: Tipus de reproducció en què intervenen dos progenitors.
• Alternant: Tipus de reproducció en què es combinen la reproducció sexual i asexual.

Sistema Nerviós i Resposta

• Encèfal: Centre nerviós

Els sistemes de coordinació

Mitjançant la funció de relació, igual que la resta dels éssers vius, rebem informació i elaborem respostes.

• Sistema nerviós: format per un teixit nerviós, elabora respostes ràpides i poc duradores. Actua per mitjà d'impulsos nerviosos, que es propaguen al llarg dels nervis.
• Sistema endocrí: constituït per glàndules endocrines, elabora respostes molt lentes, però duradores. Actua per mitjà de missatgers químics, les hormones, que viatgen per la sang fins a les cèl·lules.

Elements que intervenen en la coordinació

• Receptor: estructura capaç de percebre estímuls i transmetre'ls als centres nerviosos. Qualsevol canvi capaç de provocar una resposta a l'organisme.
• Centre nerviós: òrgan encarregat de rebre

Gens i Herència: Conceptes Fonamentals

• Gen: És un segment d'ADN que porta la informació per sintetitzar una proteïna. Aquestes proteïnes poden tenir diferents funcions: estructurals, enzimàtiques, hormonals... No tots els gens estan actius en totes les cèl·lules del cos; en cada teixit hi ha una especialització.
• Genoma: És el conjunt de tots els gens d'una espècie.

Gens Al·lels i Cromosomes

• Organisme diploide: És el que té una parella de cada cromosoma, heretats un de cada progenitor. Aquests cromosomes, que porten el mateix tipus d'informació genètica, s'anomenen cromosomes homòlegs.
• Al·lels: Són cadascuna de les formes alternatives d'un gen (p. ex., color dels ulls...). Aquests al·lels es troben en el mateix locus o regió

Digestió estomacal

Les glàndules estomacals secreten el suc gàstric que descompon el bol alimentari i el converteix en una massa líquida i espessa anomenada quim. El quim passa de l'estómac a l'intestí prim a través d'una vàlvula anomenada pílor. Un cop dins l'intestí (o budell) prim, el quim rep altres sucs, alguns produïts pel mateix budell i d'altres procedents del fetge (la bílis) i el pàncrees (el suc pancreàtic). El quim es converteix en el quil, que ja pot ser absorbit per les vellositats intestinals i introduït als capil·lars sanguinis. Les substàncies que no són absorbides van a parar a l'intestí (o budell) gros. Allí s'absorbeix l'aigua i es formen les femtes que s'excreten a través de l'anus.

Funcions dels aparells

L'aparell circulatori i les seves funcions

L'aparell circulatori és un conjunt de tubs ramificats, vasos sanguinis i el cor. La seva funció principal és el transport de diverses substàncies essencials:

• Gasos: transporta l'oxigen dels pulmons a les cèl·lules i retorna el CO2.
• Nutrients: la sang agafa els nutrients i els transporta per tot el cos.
• Productes de rebuig: la sang els porta fins als ronyons per expulsar-los amb l'orina.
• Hormones: regulen les funcions vitals. La sang les transporta fins als òrgans que les necessiten.

La composició de la sang

La sang és un líquid viscós de color vermell que serveix com a mitjà de transport de substàncies. Està formada per:

• Plasma (55%): líquid groc compost en un 90% per aigua i la resta per minerals,

L'esterilitat i la reproducció assistida

L'esterilitat és la impossibilitat de tenir fills. L'origen d'aquest problema es pot trobar en l'home, en la dona o en tots dos alhora.

Causes d'esterilitat en l'home

• Producció d'un nombre insuficient d'espermatozoides.
• Producció d'espermatozoides immadurs, amb escassa mobilitat o amb malformacions que no poden fecundar l'òvul.
• Trastorns que impedeixen el pas dels espermatozoides, com ara la inflamació dels conductes deferents.

Causes d'esterilitat en la dona

• Obstruccions en les trompes de Fal·lopi.
• Manca d'ovulació per desequilibris hormonals, per desnutrició o per altres problemes de salut.
• Dificultat de nidació del zigot a l'endometri; això fa que, encara que es produeixi la fecundació, no es desenvolupi

REPLICACIÓ DE L'ADN: PROCÉS SEMICONSERVATIU

La replicació és un procés necessari perquè la informació genètica es pugui transmetre de cèl·lula mare a cèl·lules filles. Es caracteritza per ser semiconservativa: les dues molècules d’ADN resultants tenen cadascuna una cadena vella (original) i una de nova (sintetitzada).

Fases de la Replicació de l'ADN

1. La doble hèlix s’obre i se separen les dues cadenes.
2. Cada cadena actua de motlle per situar, davant de cada nucleòtid, el complementari.
3. Els nucleòtids s’uneixen per formar una nova cadena complementària.
4. Es formen dues molècules filles idèntiques, cadascuna de les quals posseeix una cadena antiga i una de nova.

TRANSCRIPCIÓ GENÈTICA: SÍNTESI D'ARN

És el primer procés de l’expressió...

Diversitat en la reproducció sexual

• Els nous individus es formen a partir d'una cèl·lula ou, formada per la unió d'un òvul i un espermatozoide.
• L'embrió es desenvolupa a partir de la cèl·lula ou i, per això, necessita nodrir-se.
• La cria neix més o menys desenvolupada segons la quantitat d'aliment de què disposa l'embrió.

Espècies unisexuals i hermafrodites

• Unisexuals: Cada individu té un sol tipus de gònada.
• Hermafrodites: Cada individu té alhora gònades masculines i femenines.

Fecundació externa i interna

• Interna: Té lloc a l'interior de les vies genitals.
• Externa: S'alliberen al medi els òvuls sense fecundar, que són fecundats pels espermatozoides del mascle.

Animals ovípars, vivípars i ovovivípars

La reproducció s'anomena:

• Ovípara:

L'aparell reproductor femení

Quan un òvul madura, surt de l'ovari i passa a la trompa de Fal·lopi, el conducte que comunica l'ovari amb l'úter.

L'òvul madur arriba a l'úter, on, després de la fecundació, es desenvolupa l'embrió. Si no s'ha produït fecundació, la destrucció de la mucosa uterina constitueix la sang menstrual.

Estructura i anatomia

La part inferior de l'úter, anomenada coll de l'úter o cèrvix, és estreta i comunica l'úter amb la vagina, un conducte muscular que comunica amb l'exterior i on es diposita el semen durant l'ejaculació.

L'obertura externa de l'aparell reproductor i l'urinària estan protegides pels llavis majors i menors de la vulva. Prop dels llavis menors es troba el clítoris, un petit òrgan erèctil...