Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

L'Evolució

L'Evolucionisme

Al segle XVIII, cap científic defensava obertament l’evolució. Malgrat tot, alguns d’ells van introduir en els seus escrits la idea d’una variació dels organismes o d’un parentiu més o menys proper.

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788), va escriure la Història Natural, formada per 36 volums, on descrivia la Terra amb totes les seves característiques (botànica, zoologia, mineralogia) i introduïa algunes idees evolucionistes. La importància de Buffon va ser afavorir la carrera científica del primer pensador evolucionista, Lamarck.

El Lamarckisme: Herència dels Caràcters Adquirits

Jean-Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de **Lamarck** (1744-1829), va fer diversos estudis sobre els...

La Reproducció dels Éssers Vius

La reproducció dels éssers vius és el procés mitjançant el qual els éssers vius produeixen nous individus de la seva mateixa espècie. Els nous grups de cèl·lules es poden originar a partir de cèl·lules individuals, grups de cèl·lules o porcions diferenciades dels organismes.

En els éssers vius unicel·lulars, la cèl·lula és l'organisme complet i es divideix en dos. En els pluricel·lulars, les cèl·lules que els constitueixen s'originen unes a partir de les altres per divisions successives. En la majoria dels casos, les cèl·lules duen a terme aquest procés.

Tipus de Reproducció

Reproducció Sexual

La reproducció sexual és la forma de reproducció en la qual intervenen dos progenitors i es...

La biosfera, l’ecosfera i els ecosistemes

• Si comencéssim a fer una llista de tots els éssers vius de la Terra, segurament no oblidaríem els tigres, els lleons ni els elefants, ni tampoc alguns vegetals vistosos, com ara els avets, els rosers, etc.

  El conjunt de tots els éssers vius que habiten la Terra es coneix com a biosfera.

  No sabem quants éssers vius diferents, és a dir, quantes espècies, formen la biosfera, tot i que actualment se'n coneixen i se n'han classificat més de dos milions.

  Tampoc no sabem quina és la massa total de la biosfera, però s'estima que més de la meitat d'aquesta massa de matèria viva està formada per microorganismes, com ara els bacteris o els protozous.

  Els éssers vius que constituïm la biosfera, tant

L'especialització cel·lular

Quan creixem i ens desenvolupem, algunes de les cèl·lules resultants adquireixen unes característiques particulars quant a forma, que les fan especialment aptes per desenvolupar una funció particular i, així, formar part d'un teixit concret. Això és l'especialització cel·lular.

Un teixit és un conjunt de cèl·lules que duen a terme una funció comuna. Els tipus de teixits són: epitelial, connectiu, muscular i nerviós.

Teixit epitelial

Cèl·lules molt pròximes de formes geomètriques formant capes.

• Epiteli de revestiment: Recobreix superfícies externes o internes de l'organisme.
  • Endotelis: recobreixen l'interior dels vasos sanguinis, el cor...
  • Epidermis: és la capa més externa de la pell.
• Epiteli glandular:

Nivells d'Organització Biològica

Cada un dels diferents graus de complexitat en què s'organitza la matèria.

Nivell Subatòmic

Partícules que formen àtoms (p. ex., protons, neutrons i electrons).

Nivell Atòmic

Format pels àtoms (p. ex., oxigen o carboni).

Nivell Molecular

Molècules resultants de l'enllaç de diferents àtoms:

• Inorgàniques: aigua i minerals.
• Orgàniques: polímers.

Nivell Cel·lular

És el primer nivell tròfic, amb vida.

Nivell Teixit

Conjunt de cèl·lules especialitzades amb una mateixa funció i un mateix origen (p. ex., teixit muscular, epitelial i ossi).

Nivell Òrgan

Diferents teixits que s'agrupen per dur a terme una funció (p. ex., estómac, cor, ossos).

Nivell Sistema

Òrgans semblants que realitzen una funció i que estan...

La Cèl·lula Eucariota: Característiques Generals

Les cèl·lules eucariotes són més grans, vegetals o animals. Tenen el material genètic dins d'un nucli rodejat per un embolcall nuclear.

Components Fonamentals

• Membrana plasmàtica: Capa contínua que envolta la cèl·lula, controla l'intercanvi de substàncies.
• Citoplasma: Contingut de la cèl·lula, situat entre la membrana plasmàtica i la nuclear. Està constituït pel citosol, format per aigua i substàncies solubles del citoplasma i orgànuls cel·lulars.
• Nucli: Orgànul que dirigeix l'activitat de la cèl·lula, envoltat per una doble membrana amb porus; conté el nucleoplasma, on hi ha el nuclèol (format per ARN i proteïnes, intervé en la formació dels ribosomes) i la cromatina

Microorganismes extremòfils i la seva classificació

Termòfils: Alvinella pompejana.

Hipertermòfils (Arqueus)

• Methanopyrus kandleri: un arqueu que viu a 122 °C.
• Geogemma barossii: viu a 121 °C al Pacífic. Ha resistit 2 hores en una autoclau al laboratori a 130 ºC (sense reproducció).
• Pyrolobus fumarii: un arqueu que viu a 113 °C a l'oceà Atlàntic.

Psicròfils facultatius

• Polaromonas vacuolata: viu en les aigües de l'Antàrtida, amb una temperatura òptima de creixement de 4 ºC i una màxima de 14 ºC.
• Botrytis cinerea: la "floridura grisa" o gray mold creix entre -1 i 0 ºC.
• Chlamydomonas nivalis: acoloreix la neu de vermell i rosa. Viu en glaceres per sobre dels 1600 m.

Altres tipus d'extremòfils

Acidòfils: Ferroplasma acidarmanus, arqueu...

1. La Reproducció

Els organismes originen descendents semblants a ells mateixos per mitjà de la reproducció, i això garanteix la supervivència de les diverses espècies.

Reproducció Asexual

• Un únic progenitor.
• Origina còpies exactes d'ell mateix.
• El descendent té la mateixa informació genètica que el progenitor.
• No necessita gàmetes.
• Els descendents sorgeixen de la divisió de l'organisme progenitor o de la divisió d'una sola de les seves cèl·lules.

Reproducció Sexual

• Dos progenitors que aporten un o més gàmetes.
• Origina descendents que presenten caràcters heretats de tots dos progenitors.
• Presenten dos tipus de gàmetes:
  • Gàmeta femení: Òvul o oosfera.
  • Gàmeta masculí: Espermatozoide o anterozoide.

Els gàmetes són cèl·lules haploides...

Teixit nerviós

Teixit nerviós: format per:

• Neurones – impuls nerviós: dendrites, axó, sinapsi, neurotransmissors. Components: neurona presinàptica – espai sinàptic – neurona postsinàptica.
• Cèl·lules de la glia – astrocits, cèl·lules de Schwann, i mielina.

Sistema nerviós central (SNC)

SNC (meninges, líquid cefaloraquidi):

Encèfal

• Cervell: actes voluntaris, memòria, pensament, llenguatge i aprenentatge; circumvolucions; escorça cerebral (substància grisa) i substància blanca.
• Bulb raquidi (medul·la oblongada): funcions involuntàries i automàtiques (respiració, ritme cardíac, etc.).
• Cerebel: coordinació de moviments, postura i equilibri.

Medul·la espinal

• Conducció d'informació entre encèfal i perifèria.
• Nervis motors

1. Els Sistemes de la Coordinació

Els sistemes principals de coordinació en l'organisme són:

• Sistema Nerviós: S'encarrega de comunicar-nos amb l'exterior.
• Sistema Hormonal (Endocrí): Relaciona'ns amb un mateix (regulació interna).
• Aparell Locomotor: Permet el moviment.
• Òrgans dels Sentits: Capten estímuls externs.

Sistemes de Resposta

• Sistema Nerviós: Transmet impulsos nerviosos; acció ràpida. Comprèn nervis i neurones.
• Sistema Endocrí: Utilitza substàncies químiques anomenades hormones; acció lenta. Les glàndules endocrines secreten hormones al torrent sanguini.

Seqüència de la Resposta

El procés de resposta segueix la cadena:

Estímul → Receptor → Centre Nerviós → Resposta

1. Efector múscul: Resposta motora.
2. Efector glàndula: