Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

La mèdul·la espinal

La mèdul·la espinal és un cordó nerviós que recorre l'interior del canal format per la columna vertebral. Les seves funcions són les següents:

• Duu a terme actes reflexos. S'anomena així a l'elaboració d'una resposta davant un estímul sense la participació del cervell.
• Porten els impulsos sensitius cap al cervell i les ordres procedents d'aquests als òrgans efectors.

L'encèfal

L'encèfal s'allotja dins del crani o caixa cranial. S'hi diferencien quatre regions: el cervell, el cerebel, el tronc cerebral i el bulb raquidi.

El bulb raquidi

El bulb raquidi constitueix la prolongació de la mèdul·la. Conté diverses zones de substàncies grises envoltades de substància blanca. Hi passen les vies nervioses ascendents,...

Cèl·lules sanguínies

Són els eritròcits: que són els glòbuls rojos (encarregats de portar oxigen), són les cèl·lules sanguínies més nombroses. Leucòcits: glòbuls blancs, n'hi ha uns 7.000 per mm³. Trombòcits: són plaquetes que permeten la coagulació de la sang.

Funcions de la sang

• Transporta els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules.
• Participa en la regulació de la temperatura.
• Intervé en la defensa de l'organisme contra les infeccions.

Vasos sanguinis

Artèries

Condueixen la sang procedent del cor, tenen parets musculars gruixudes i són elàstiques; quan s'allunyen del cor reben el nom d'arterioles.

Capil·lars

Són vasos microscòpics que hi ha en tots els teixits de l'organisme, estan formats per parets que tenen tan sols...

L'aparell digestiu: Funcionament i estructures

L'absorció és el pas dels nutrients obtinguts en la digestió a través de les parets dels tubs digestius fins a la sang perquè aquesta els transporti a les cèl·lules. Té lloc a l'intestí prim.

Estructures de l'aparell digestiu

• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim
• Intestí gros

El suc digestiu del fetge produeix la bilis, que és un líquid que conté sals biliars, les quals tenen la funció de preparar els lípids per facilitar-ne la digestió i l'absorció.

Hàbits saludables per a l'aparell digestiu

• No consumir alcohol.
• Evitar les càries.
• Practicar algun esport.
• Rentar-se les mans.

Malalties de l'aparell digestiu

Destaquen quatre malalties principals: càries, gastroenteritis, hepatitis i restrenyiment....

Els viroides

Estan associats amb determinades malalties de plantes, com la patata. Cada viroide es compon d'una petita molècula d'ARN de forma circular i monocatenària, que no està protegida per cap tipus de coberta.

La infecció per viroides generalment causa una atròfia en el creixement de la planta, a la qual s'afegeix un desenvolupament anormal de tiges i fulles. Una infecció per viroides (la malaltia anomenada cadang-cadang) ha estat la causant de la desaparició gairebé total dels cocoters en moltes zones de les illes Filipines.

Els prions

Són únicament molècules de proteïna. Un dels prions estudiats posseeix 250 aminoàcids a la cadena i té una mida 100 vegades més petita que els virus més reduïts. Els prions, tot i que no...

L'enllaç peptídic i la formació de cadenes

L'enllaç peptídic és un enllaç químic entre aminoàcids. Es produeix entre el grup carboxil (COOH) de l'esquerra i el grup amino (NH3) de la dreta. Segons el nombre d'aminoàcids, trobem:

• Dipeptids: 2 aminoàcids.
• Tripeptids: 3 aminoàcids.
• Oligopeptids: menys de 10 aminoàcids.
• Polipeptids: més de 10 aminoàcids.

L'enllaç peptídic és un enllaç covalent entre el grup carboxil i el grup amino que dóna lloc al desprendiment d'una molècula d'aigua. El fet de comportar-se com un doble enllaç en determina la disposició espacial.

Les proteïnes: propietats i estructura

Les proteïnes presenten diverses propietats fonamentals:

• Solubilitat: és deguda a una proporció més alta d'aminoàcids amb radicals

L'evolució humana i el bipedisme

La posició erecta (bipedisme), la manipulació d’objectes (mà prènsil) i l'aparició del llenguatge articulat són fites clau. En aquest procés, les extremitats inferiors s’allarguen, la pelvis s’escurça i s’eixampla, i la columna vertebral adquireix la forma de "S". El polze del peu, ara paral·lel, deixa de ser oposable a la resta dels dits.

Característiques dels éssers vius

Per ser considerat un ésser viu, un organisme:

• Ha d’ésser capaç de transformar matèria en energia.
• Ha de poder autoreplicar-se.
• Ha de ser complex i estar organitzat.
• Ha de ser autosuficient.
• No ha de trobar-se en equilibri.
• Ha de contenir la informació per als processos que hi tenen lloc (consciència).

Teories sobre l'origen

Sistemes de control del cos

• Sistema nerviós: Resposta immediata però curta.
• Sistema endocrí: Resposta lenta però duradora.

Cèl·lules glials

Els astròcits s'enganxen als vasos sanguinis per agafar els nutrients i donar-los a la neurona.

Parts de l'encèfal

• Cerebel: Intervé en el control dels músculs, l'equilibri i la postura del cos. Controla tots els moviments.
• Bulb raquidi: Centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució i els moviments peristàltics. A més, provoca singlot, esternuts i vòmits.
• Hipotàlem: El centre de control del sistema nerviós autònom. Té una important funció en el control endocrí, ja que regula el funcionament de la hipòfisi.
• Tàlem: Massa ovoide formada per substància

Ventilació Pulmonar: Procés i Anatomia

La ventilació pulmonar és el procés de renovació d'aire en els alvèols. S'introdueix aire des de l'exterior (inspiració) i s'expulsa després de l'intercanvi de gasos (espiració).

Recorregut de l'Aire

1. Fosses nasals: A l'interior, l'aire s'humiteja i s'escalfa.
2. Faringe: A les parets laterals es localitzen les amígdales, productores de glòbuls blancs.
3. Epiglotis
4. Laringe: L'entrada està regulada per l'epiglotis.
5. Tràquea: Conducte d'uns 12 cm de llarg. A l'interior hi ha mucus que atrapa partícules estranyes de l'aire.
6. Pulmons
7. Bronquis
8. Bronquíols
9. Alvèols
10. Diafragma

La Pleura

La pleura és una làmina composta per dues membranes que envolten els pulmons.

Mecànica de la Respiració

Inspiració

El diafragma s'aplana...

Processos geològics externs

• 1. Meteorització: disgregació de les roques.
• 2. Erosió: evacuació de materials.
• 3. Transport: trasllat de materials.
• 4. Sedimentació: acumulació de materials a les conques de sedimentació.

Tipus de meteorització

• Meteorització física: ruptura de les roques. Inclou la gelifracció (aigua congelada que augmenta de volum a les esquerdes), la termoclàstia (exposició al sol) i la descompressió (expansió).
• Química: disgregació de les roques i alteració química dels minerals. Inclou l'oxidació (l'H₂O reacciona amb el mineral) i la dissolució (afecta els minerals solubles en aigua).
• Biològica: mecànica o química, causada per éssers vius.

Tipus de modelat

• Modelat fluvial: valls en forma de U, valls de fons pla,

Estructura de l'ADN

L'àcid nucleic està constituït per un gran nombre de nucleòtids units i disposats en dues hèlix. Constitueix el material cromosòmic i conté tota la informació hereditària corresponent a l'espècie.

Els Nucleòtids

Un nucleòtid és la unió de tres molècules: un monosacàrid, l'àcid fosfòric i una base nitrogenada.

Hi ha 4 tipus de bases:

• A: Adenina
• T: Timina
• C: Citosina
• G: Guanina

La Doble Hèlix i la Replicació

La doble hèlix de l'ADN s'obre i les dues cadenes de nucleòtids se separen; a partir de cadascuna de les dues cadenes es forma una de nova.

Procés de l'Enginyeria Genètica

1. Aïllar el gen de la insulina humana.
2. Utilitzar enzims de restricció: proteïnes que llegeixen l'ADN per punts concrets.
3. Amplificar només