Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Què és un ecosistema?

Un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que habiten en un ambient determinat, així com el medi físic que ocupen i les relacions que s’estableixen entre ells i amb el medi que els envolta.

La biosfera

La biosfera és la part de la Terra i de l’atmosfera que conté els éssers vius i també el conjunt d’organismes que hi habiten. La biosfera comprèn diverses capes de la Terra: la troposfera o capa inferior de l’atmosfera, la part superficial de la geosfera i la hidrosfera.

Components de l'ecosistema

• El biòtop: Constitueix el medi físic que ocupen els organismes. El biòtop és definit pels factors ambientals que en determinen les característiques: la temperatura, la humitat, el tipus de sòl, la salinitat,

Els ecosistemes

1. Què és un ecosistema?

1.1 Components d'un ecosistema

Un ecosistema està constituït per un lloc (biotop), pels éssers vius que hi habiten (biocenosi) i per les interaccions que s'hi produeixen.

• El biotop: El formen els components sense vida de l'ecosistema: roques, aigua, vent... i el conjunt de les característiques físiques com la temperatura, la lluminositat... Aquests factors són els factors abiòtics d'un ecosistema. N'hi ha de dos tipus:
  • Aquàtics: mars, rius.
  • Terrestres: boscos, estepes.
• La biocenosi: Inclou tots els éssers vius que habiten el biotop. Aquests éssers vius formen els factors biòtics d'un ecosistema. La comunitat biològica està formada per organismes de diverses espècies. S'anomena població el conjunt

Lesions a la Pell i Agressions per Cossos Estranys

Lesions Cutànies: Contusions i Ferides

Contusions

Una contusió és una lesió sense trencament de la continuïtat de la pell, causada per l’impacte d’un objecte amb el cos. Hi pot haver una lesió per sota la pell que afecti altres estructures.

Classificació de les Contusions

1. 1r grau: No hi ha cap alteració o esquinçament de teixits. Únicament la intensitat del cop fa que es trenquin capil·lars i provoquin una petita pèrdua de sang, coneguda com a morat o blavós (hematoma lleu).
2. 2n grau: El cop és més intens i es trenquen vasos sanguinis més importants. L'hematoma és més gran i visible.
3. 3r grau: Per l’acció del traumatisme, existeixen aixafaments intensos de parts toves (greix

Glandules Endocrines Clau

Tiroides: Funció i Efectes

La tiroides està situada al coll. Secreta tres hormones principals: la tiroxina, la triiodotironina i la calcitonina. Aquestes hormones activen el metabolisme cel·lular.

• L'acceleració del metabolisme incrementa la freqüència cardíaca i respiratòria.
• Augmenta el consum d’oxigen i la producció de calor.

Paratiroides: Control del Calci i Fosfats

Les paratiroides es troben sobre la regió dorsal de la tiroides. Les seves accions són contràries a les de la calcitonina i controlen el metabolisme del calci i dels fosfats mitjançant:

• Increment de la reabsorció renal i intestinal del calci (Ca).
• Augment de la secreció urinària de fosfat.
• Estimulació de l’alliberament del calci de l’os.

Informació general

B.M. - Zea mays, família de gramínies. Procedent d'Amèrica; arribat l'any 1500. Abans es conreuava fesol. Santa Pau. Per l'encariment de la mà d'obra, ja no se sol fer.

Morfologia de la planta

• Planta: anual.
• Arrels: 1–2 m de profunditat, fasciculades. És important calçar la planta.
• Tija: forma de canya, 2–2,5 m d'alçada.
• Fulles: alternes, de color verd intens. Si falta aigua, pleguen per reduir l'evapotranspiració.
• Flor: és monoica; té parts femenina i masculina.
• Fruit: gra en forma de pinyol; color majoritàriament groc, també blanc o vermellós.

Etapes de creixement

Germinació

Germinació: és quan la llavor germina. Factors: humitat, temperatura, O2, bon llit de sembra. Llavor a 6 cm de profunditat. Temperatura ideal...

Què és la meiosi?

La meiosi és el procés de divisió cel·lular propi de les cèl·lules sexuals. Les seves característiques principals són:

• Permet que d'una cèl·lula originària diploide (2n) se n'obtinguin quatre cèl·lules haploides (n).
• Es produeix l'entrecreuament de cromosomes homòlegs, i per tant, hi ha intercanvi d'ADN.
• Variabilitat genètica: Cap de les 4 cèl·lules resultants té el mateix ADN. Això representa un avantatge per als organismes amb reproducció sexual.

Primera divisió meiòtica

Profase I

• La membrana nuclear comença a desintegrar-se.
• El nucleòl deixa de ser visible.
• Els cromosomes es fan visibles i s'aparellen els homòlegs.
• Es produeix l'intercanvi de material genètic, procés anomenat entrecreuament.
• Els centríols

Nivells d'organització i orgànuls cel·lulars

Nivells d'organització

• Nivell subatòmic. Aquest nivell comprèn els electrons, protons, neutrons, positrons...
• Nivell atòmic. Inclou els àtoms.
• Nivell molecular. Inclou les molècules.
• Nivell cel·lular. Inclou les cèl·lules eucariotes i procariotes.
• Nivell pluricel·lular. Inclou les estructures formades per més d'una cèl·lula.
• Colònies. Agrupacions temporals d'organismes unicel·lulars.
• Tal·lus. Estructura pluricel·lular en la qual la cèl·lula pot fer totes les seves funcions.
• Òrgans. Estructures compostes per diversos teixits que realitzen una funció determinada.
• Sistemes. Conjunt d'òrgans relacionats entre si.
• Aparells. Conjunt d'òrgans que treballen conjuntament per dur a terme una

Irrigació del cor

Artèries coronàries

Són els vasos sanguinis que transporten la sang que nodreix el cor, diferent de la sang que aquest bombeja. N'hi ha dues, una dreta i una esquerra, que surten de l'inici de l'aorta (AO).

Innervació cardíaca

El sistema nerviós central (SNC), de manera inconscient, governa el funcionament cardíac emetent impulsos nerviosos a tota la musculatura cardíaca, fent que aspiri i impel·leixi la sang.

1 Automatisme cardíac

• 1. Nòdul sinusal: Els estímuls es generen en el nòdul sinusal.
• 2. Tractes internodals: Des d'allí es propaguen a través dels tractes internodals per l'aurícula dreta i l'aurícula esquerra, provocant la contracció d'ambdues cambres.
• 3. Nòdul auriculoventricular i feix de His: Els estímuls

L'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu disposa d'un conjunt d'òrgans i estructures que formen el tub digestiu i les glàndules annexes.

El Tub Digestiu

El tub digestiu comença a la boca, continua per la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i acaba a l'intestí gruixut.

Les Glàndules Annexes

Són aquelles que estan situades fora del tub digestiu i secreten enzims digestius, que són proteïnes implicades en la degradació de l'aliment. Les glàndules annexes són:

• Les glàndules salivals.
• El pàncrees, que aboca el suc pancreàtic al duodè.
• El fetge (glàndula annexa més gran del tub digestiu), produeix la bilis, que abans de ser alliberada al duodè s'emmagatzema a la vesícula biliar.

Els Processos Digestius

Els processos digestius són:...

Hormones i diferenciació sexual

L'estradiol s'encarrega de la diferenciació sexual i de l'activitat neuronal directa i indirecta.

La metabolització de la testosterona a estradiol (aromatització) és una condició necessària per a la masculinització del cervell; en la seva absència, el cervell és femení. Aquesta masculinització del cervell es dona en un període crític concret durant la gestació, de manera que el cervell que haurà estat exposat a la testosterona durant aquest període serà masculí i el que no, femení.

La testosterona pot travessar la membrana neuronal i aromatitzar-se, permetent que l'estradiol tingui efectes sobre el sistema nerviós central (SNC) actuant:

• Directament sobre les sinapsis: alterant la síntesi, l'