Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

La Funció de Relació

És la responsable que els éssers vius interactuïn amb el medi.

Procés: Estímul → Receptor → Centre nerviós → Resposta → Efector múscul (resposta motora) o Efector glàndula (resposta secretora).

• Sistema Nerviós: Elabora respostes ràpides i poc duradores; actua per mitjà d'impulsos nerviosos.
• Sistema Endocrí: Elabora respostes molt lentes però duradores per mitjà de les hormones.

Receptors Sensorials

Estructures formades per cèl·lules nervioses que capten informació procedent tant del medi extern com de l'intern.

Tipus: Quimioreceptors, mecanoreceptors, fotoreceptors, termoreceptors, nociceptors, receptors interns i externs.

El Sentit de la Vista

• Escleròtica: Capa externa de l'ull.
• Coroide: Capa intermèdia/

La Sang

La sang és un tipus de teixit format per un conjunt de cèl·lules en una substància líquida anomenada plasma. Circula pels vasos sanguinis i transporta nutrients i oxigen a les cèl·lules.

Components Cel·lulars de la Sang

La sang està formada per plasma i cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) que es produeixen a la medul·la òssia:

• Glòbuls Vermells (GV): Són les cèl·lules més abundants. Contenen hemoglobina, encarregada del transport d'oxigen.
• Glòbuls Blancs (GB): S'encarreguen de la defensa de l'organisme contra agents patògens (bactèries, virus, etc.).
• Plaquetes: Són fragments de citoplasma que procedeixen de cèl·lules de la medul·la òssia vermella. Intervenen en la coagulació de

Orgànuls cel·lulars

Reticle endoplasmàtic

Llis: sintetitza lípids i destrueix substàncies tòxiques.

Rugós: sintetitza i emmagatzema proteïnes.

Mitocondri

• Funció: obté energia mitjançant la respiració cel·lular.

Ribosomes

• Funció: síntesi de proteïnes.

Vacúols

• Funció: emmagatzemen substàncies.

Lisosomes

• Funció: digestió de molècules grans o d'orgànuls vells.

Aparell de Golgi

Agafa substàncies elaborades en el reticle endoplasmàtic i les introdueix en vesícules per a segregar-les. (Resum: transporta i segrega substàncies).

Citoesquelet

• Manté la forma de la cèl·lula.
• Intervé en el moviment d'orgànuls i en la divisió cel·lular.

Centriols

• Dirigeixen el moviment de cil·lis i flagels.
• Participen en el repartiment del material genètic

Canvis Evolutius Fonamentals

Canvis Anatòmics

Desenvolupament Cerebral

Un dels primers canvis observats és el cervell més desenvolupat, més gran i amb més connexions neuronals. Això va permetre als individus pensar, crear objectes i comunicar-se mitjançant llenguatges complexos. Els científics creuen que l'augment del consum de carn va estimular la creació de més neurones.

• Capacitat Cranial: Va passar de 450cc a 1400cc en aproximadament 3.000.000 anys, gràcies a la dieta proteica.
• Frontalitat: Al llarg de l'evolució, la part frontal del cervell va augmentar significativament, regulant els comportaments, els sentiments i les emocions.

Marxa Bípeda

La capacitat de caminar sobre les extremitats inferiors (marxa bípeda) va ser crucial, ja...

Sistema Nerviós (SN)

Encarregat d'analitzar els estímuls, tant externs com interns, i d'elaborar respostes. Està format pel Sistema Nerviós Central i el Sistema Nerviós Perifèric.

Sistema Nerviós Central (SNC)

Encarregat del control del cos, constituït per l'encèfal i la medul·la espinal. Aquests estan envoltats per tres embolcalls membranosos protectors, anomenats meninges, i pel líquid cefaloraquidi.

L'Encèfal

L'encèfal és l'òrgan principal del SNC i es divideix en:

• Cervell

  Òrgan molt voluminós. La zona més externa s'anomena escorça cerebral, formada per la substància grisa (cossos cel·lulars i dendrites de les neurones). La zona interna és la substància blanca, formada per axons recoberts de mielina.

• Cerebel

  Coordina alguns

1. Filogènia i Separació d'Espècies

• Es van separar abans l’espècie 1 i l’espècie 3.
• Es va separar abans de la resta l’espècie 4.

2. Evolució Humana i Distància Genètica

• Hi ha més distància genètica entre l'Homo sapiens i l'Homo habilis.
• L'Homo erectus és l'espècie que més temps ha existit.

3. Proves de l'Evolució

• Paleontològiques: L’estudi dels fòssils i la comparació de les espècies extintes demostra que els éssers vius que han viscut a la Terra en el passat han canviat amb el temps i que unes espècies han estat substituïdes per altres.

• Biogeogràfiques: La distribució geogràfica de les espècies

• Anatòmiques: Són el resultat de l’estudi comparat dels òrgans de les diferents espècies, tant pel que fa a la seva

Els nutrients i l'alimentació

• Alimentació: procés pel qual un organisme selecciona i ingereix els aliments.
• Nutrients: substàncies químiques que constitueixen els aliments i que són utilitzats per les cèl·lules per a dur a terme les seues funcions vitals.

Funcions i característiques dels nutrients

• Energètiques: aporten al nostre organisme l’energia necessària per a desenvolupar les seues activitats.
• Estructural: constitueixen els materials necessaris perquè les cèl·lules i els teixits cresquen, es renoven i es mantinguen.
• Reguladora: controlen i coordinen les funcions vitals.

Segons la seua naturalesa química, poden ser:

Nutrients inorgànics

Es caracteritzen per formar part dels éssers vius com de la matèria inanimada.

• Aigua: és

Va ser un experiment que ens va demostrar que la cadena d'ADN té una constitució semiconservativa. Van arribar a aquesta conclusió de la següent manera:

Per investigar la forma de replicació de l'ADN, Meselson i Stahl van idear una forma molt enginyosa que es basa en dues premisses fonamentals. D'una banda, hi ha el fet que el nitrogen és un dels principals elements de l'ADN, i per l'altra, que el nitrogen posseeix dos isòtops que poden ser distingits mitjançant tècniques de laboratori.

Meselson i Stahl van realitzar els seus famosos experiments sobre la replicació d'ADN utilitzant bacteris E. coli com a sistema model.

Van començar cultivant E. coli en un medi que contenia un isòtop 'pesat' de nitrogen, N15. (Un isòtop només és...

Immunitat Innata: Components Cel·lulars i Moleculars

Cèl·lules Clau de la Immunitat Innata

• Neutròfils: Lisozimes, defensines, catelicidines, elastasa, col·lagenasa. Els grànuls no es tenyeixen amb hematoxilina/eosina.
• Macròfags: Cèl·lules de Kupffer (fetge), Micròglia (SNC), macròfags alveolars (pulmons).
• Cèl·lules Dendrítiques: Internalitzen FITC, mieloides, plasmocitoides (antivirals).
• Eosinòfils: Pigments bàsics, hidrolasa, fosfolipasa, fosfatasa, proteïnes catiòniques i sulfatades.
• Mastòcits: Receptors d'IgE i IgG, hipersensibilitat immediata.
• Basòfils: Implicats en la defensa contra ectoparàsits.

Òrgans Limfoides Primaris i Secundaris

• Ganglis Limfàtics: Les cèl·lules B es troben al fol·licle primari a la còrtex. La proliferació

Guia de biomolècules: funcions i tipus