Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

Funció: Transmet els impulsos nerviosos entre els receptors sensorials i el Sistema Nerviós Central (SNC), i d'aquest cap als efectors.

Tipus de nervis segons la funció

• Sensitius: Porten els impulsos des dels receptors al SNC.
• Motors: Transmeten els impulsos del SNC als efectors.
• Mixtos: Tenen fibres sensitives i motores.

Tipus de nervis segons la localització

• Nervis cranials (12 parells): Controlen funcions de la cara, el coll i òrgans interns.
• Nervis espinals (31 parells): Connecten la medul·la espinal amb el tronc i les extremitats.

L'Oïda i el Sentit de l'Audició

Com es produeix l'audició?

El pavelló auditiu capta els sons i els condueix pel canal auditiu fins al timpà, que vibra. La vibració fa moure...

Característiques del regne animal

• Són pluricel·lulars.
• Estan formats per cèl·lules eucariotes.
• Tenen nutrició heteròtrofa.
• La majoria es poden moure i desplaçar-se.
• Tenen una gran sensibilitat.
• Gairebé tots els animals tenen esquelet intern o extern.

Característiques de les esponges

• Són animals molt simples, no presenten teixits ni òrgans.
• Viuen fixes al substrat.
• No tenen simetria.
• Presenten unes cèl·lules especials anomenades coanòcits, que fan la funció digestiva.
• Presenten espícules i fibres que tenen funció esquelètica.
• Majoritàriament són marines, però també n'hi ha d'aigua dolça.

Funcions vitals

• Nutrició: S'alimenten per filtració de l'aigua, que conté oxigen. L'aigua entra pels porus, passa a l'atri i surt per l'òscul.
• Relació:

El Cos Humà: Funcions Vitats Essencials

La Funció de Nutrició

La funció de nutrició és aconseguir la respiració cel·lular. Hi intervenen l'aparell circulatori, digestiu, excretor i respiratori.

L'Aparell Digestiu i la Digestió

Els òrgans principals de l'aparell digestiu inclouen:

• Glàndules salivals
• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Fetge
• Pàncrees
• Intestí prim
• Intestí gros

La digestió pot ser mecànica i química. Les glàndules salivals i les dents participen en la digestió mecànica. L'epiglotis es troba a la faringe i serveix perquè l'aliment no vagi a la laringe. Quan l'aliment es troba a l'estómac, es transforma en quim. La bilis la fabrica el fetge. El suc pancreàtic actua a l'intestí prim, on també té lloc la digestió química.

L'

Aparell urinari

Anomena els òrgans i conductes de l’aparell urinari: Ronyons, urèters, bufeta urinària i uretra.

Nefrones

Què són les nefrones? Són petites estructures situades dins dels ronyons, encarregades de filtrar la sang i formar l'orina. Dins de cada ronyó hi ha aproximadament un milió de nefrones.

Sistema circulatori

Quina és la funció del sistema circulatori? La seva funció és el repartiment de nutrients i oxigen, la recollida de residus en la sang i el transport d'hormones.

Circulació sanguínia

• Circulació major: La sang recorre tots els nostres òrgans per distribuir oxigen i nutrients.
• Circulació menor (pulmonar): La sang que va als pulmons carregada de diòxid de carboni realitza l'intercanvi de gasos i retorna al cor

4· L'intercanvi d gasos es realitza:                           

 C) Als alvèols

5· Assenyala si son verdaderes o falses les afirmacions

- F

- F

- V

- F

- F

6· L'epiglotis permet el pas de:

 C) Permet el pas del aliment cap a l'esòfag perquè tanca l'obertura de la laringe

7· Les plaquetes son els elements cel·lulars d la sang responsables de:

C) La coagulació sanguínia

8· El principal vas sanguini q retorna la sang desoxigenada al cor és:

D) La vena cava

9· El vas sanguini amb més musculatura és:

B) L'artèria aorta

10· Totes les hormones del nostre cos estan controlades per:

B) Hipotàlem

11· Les neurohormones son segregades per:

B) Hipotàlem

12· La Progesterona: 

B) Activa la preparació d l'úter per a la implantanció d l'...

Anatomia i funcions del sistema digestiu

L'estòmac i l'intestí prim

Formació de l'estòmac: Està compost per tres capes musculars. La capa interna té un mucus que facilita el pas de l'aliment i el protegeix dels atacs dels enzims.

Intestí prim: S'estén des del pílor fins a la vàlvula ileocecal (que el separa de l'intestí gros). Es divideix en: duodè, jejú i ili.

Òrgans annexos: Pàncrees i fetge

Pàncrees: Situat darrere de l'estòmac, produeix insulina, que agafa la glucosa de la sang i fa que arribi a les cèl·lules, i glucagó. També genera el suc pancreàtic, que conté enzims que neutralitzen l'acidesa del quim i eviten que es danyin les cèl·lules intestinals.

Fetge: Produeix la bilis, que s'aboca al duodè a través de l'ampul·la...

(2)/1.- Defineix:

a) Interfase:

La interfase és una de les fases del cicle cel·lular; és la més llarga. Durant aquesta fase la cèl·lula realitza la seva activitat normal. El nucli està present i l'ADN es troba en forma de cromatina. Consta de tres fases:

• G1: creixement i activitat normal.
• Fase S: síntesi (duplicació de l'ADN i dels centrosomes; en cèl·lules animals també es dupliquen els centríols).
• G2: fase de preparació per a la divisió.

b) Desnaturalització de proteïnes:

La desnaturalització de proteïnes és la ruptura dels enllaços que mantenien les seves estructures quaternària, terciària i secundària, conservant-se només la estructura primària de la cadena polipeptídica.

(2)/2.- Què representa aquesta imatge? (títol)

Història de les primeres observacions

Les primeres observacions de cèl·lules es remunten al 1665 (s. XVII), quan Robert Hooke va observar, amb un microscopi molt senzill construït per ell mateix, una làmina de suro. Hi va veure unes estructures geomètriques semblants a les cèl·lules d'una bresca d'abelles i les va denominar cèl·lules.

Des d'aleshores, altres científics van anar comprovant l'existència de cèl·lules a tots els teixits i organismes que observaven. Les primeres cèl·lules vives les va observar Anthony van Leeuwenhoek el 1674.

Avanços del segle XIX

A partir del s. XIX, el perfeccionament dels microscopis i el descobriment de tècniques de tinció de les preparacions van fer possible observar noves estructures cel·lulars:...

Membranes Cel·lulars

Membrana Plasmàtica

• Bicapa lipídica i semipermeable.
• Funcions:
  • Protegeix de l'exterior.
  • Permet l'entrada i sortida de substàncies.
• Transport de substàncies:
  • Substàncies grans: Englobament (fagocitosi).
  • Substàncies petites:
    • Passiu: Difusió simple o facilitada (segons gradient de concentració).
    • Actiu: Requereix despesa d'energia.

Membrana de Secreció

• Paret cel·lular (vegetal): composta per cel·lulosa.
• Matriu extracel·lular (animal): espais buits entre cèl·lules, amb fibres.

Orgànuls Cel·lulars

1. Citoplasma

• Citosol (medi intern).
• Fibres (citoesquelet).

2. Vacúols

• Emmagatzemen substàncies de reserva o tòxiques.
• Tenen una membrana.
• Animals: petits i molts.
• Vegetals: un de gran.

3. Ribosomes

• Síntesi de proteïnes.
• Es troben lliures

Els àcids nucleics

L'ADN i l'ARN són biomolècules formades per nucleòtids. Un nucleòtid està compost per: fosfat + sucre + base nitrogenada.

Unió de nucleòtids

Els nucleòtids s'uneixen formant cadenes de polinucleòtids mitjançant l'enllaç entre el fosfat i el carboni 3' del sucre.

L'ADN

És l'àcid nucleic encarregat de portar la informació genètica en els éssers vius. Controla l'aparició dels caràcters mitjançant la formació de proteïnes (la seqüència de nucleòtids marca quines proteïnes s'han de sintetitzar) i és la molècula encarregada de la transmissió de l'herència.

Està format per nucleòtids que contenen:

• Sucre: desoxirribosa.
• Bases nitrogenades: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T).

Estructura de l'