Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

L'excreció i els òrgans excretors

Excreció: és el procés per mitjà del qual s'eliminen les substàncies de rebuig de la sang procedents del metabolisme cel·lular.

Principals òrgans excretors

• Ronyons
• Pulmons
• Fetge
• Glàndules sudorípares

El sistema urinari

Els ronyons

Als ronyons es filtra la sang per eliminar les substàncies de rebuig que conté. Com a resultat es produeix l'orina. A cada ronyó li arriba una artèria renal, carregada de substàncies, i en surt una vena renal amb sang neta de residus.

Vies urinàries

Són els conductes que transporten l'orina des dels ronyons fins a l'exterior de l'organisme. Estan constituïdes pels urèters, la bufeta de l'orina i la uretra.

• La bufeta és una bossa muscular i elàstica on s'acumula l'orina que

Què és el Genoma Humà?

El genoma humà és el conjunt de lletres que forma l'ADN humà. Es considera el material genètic complet d'un individu.

Què és el PGH?

El PGH (Projecte Genoma Humà) és un projecte de seqüenciació i localització dels aproximadament 30.000 gens de l'espècie humana, amb l'objectiu d'entendre el genoma humà.

Importància de conèixer el Genoma Humà

Conèixer el genoma humà és fonamental perquè:

• Permet identificar els gens responsables de les malalties i com es transformen en malalties hereditàries.
• Facilita l'aplicació de teràpies adequades.
• Es poden desenvolupar eines de diagnòstic que identifiquin els portadors.
• Permet aplicar el diagnòstic prenatal a les famílies amb malalties hereditàries.

Què és l'Enginyeria

Què és un primat?

El terme primat significa "el primer" o "el més important". Els primats comparteixen les següents característiques comunes:

• Destresa manual: Poden moure els cinc dits de les mans i premsar objectes amb ells.
• Protecció: Tenen ungles protectores.
• Visió: Ulls protegits per òrbites òssies.
• Reproducció: Normalment tenen una o dues cries per part.

El primer primat va aparèixer fa 60 milions d'anys (MA); eren nocturns, arborícoles i de la mida d'una musaranya. Els primats es divideixen en dos subordres:

1. Prosimis

Tenen el nas allargat i una cua molt llarga. El nom indica que no arriben a ser simis i es van separar de la línia evolutiva dels simis fa més de 40 MA.

• Lèmurs: Viuen a l'illa de Madagascar. Tenen les dimensions

La Nutrició i els Nutrients Essencials

Nutrició: Conjunt de processos a través dels quals el cos rep, transforma i incorpora a les cèl·lules els nutrients necessaris.

Nutrients: Compostos químics que contenen els aliments i que les cèl·lules necessiten per a viure.

Funcions dels Nutrients

• Energètica: Aporten l'energia necessària per a les funcions vitals.
• Plàstica o reparadora: Aporten components per créixer i reparar estructures.
• Reguladora: Són substàncies que controlen les reaccions químiques de l'organisme.

Tipus i Classificació dels Nutrients

• Glúcids o Hidrats de Carboni: Aporten molta energia. Alguns són senzills i de digestió ràpida, mentre que d'altres són més complexos.
• Lípids (Greixos): Desenvolupen les tres funcions

Teoria cel·lular i tipus de cèl·lules

1. Teoria cel·lular: la cèl·lula és la unitat anatòmica, funcional i genètica dels éssers vius. Totes les cèl·lules provenen de la divisió d'una altra cèl·lula que existeix prèviament.

2. Tipus de cèl·lules: eucariotes i procariotes. Les procariotes no tenen nucli i les eucariotes sí. Dins de les eucariotes hi ha la cèl·lula animal i la vegetal.

La nutrició i el metabolisme

3. La nutrició és la incorporació de nutrients que realitzen els éssers vius per obtenir energia per a viure i matèria per créixer i mantenir-se.

4. Metabolisme: conjunt de reaccions químiques.

• Catabolisme: s'obté energia per realitzar treballs cel·lulars.
• Anabolisme: reaccions de síntesi o de formació de molècules.

1: La Cèl·lula

La cèl·lula és la unitat bàsica de què estan fets els éssers vius. És a dir, és la mínima unitat capaç de dur a terme totes les funcions que caracteritzen un ésser viu. Les cèl·lules del cos humà són eucariotes i pluricel·lulars, la qual cosa vol dir que tenen el nucli separat de la resta del citoplasma.

Les parts fonamentals d'una cèl·lula són:

• La membrana cel·lular: És una capa fina que embolcalla la cèl·lula i l'aïlla del medi exterior. Té permeabilitat selectiva, que és la capacitat de deixar passar lliurement algunes substàncies, i facilita o impedeix el pas de les altres.
• Citoplasma: És el contingut de la cèl·lula.
• Nucli: És el que permet l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.

Fecundació i formació de la llavor i el fruit
Quan el gra de pol·len arriba a l'estigma, desenvolupa un tub pol·línic que va des de l'òvul fins a l'ovari, que és on es produeix la fecundació. L'òvul es converteix en la llavor que conté l'embrió de la futura planta i les seves reserves alimentàries. L'ovari comença a créixer per formar el fruit, la funció del qual és protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.
Les parets de l'ovari produeixen el fruit
Dispersió i germinació de la llavor
La dispersió de la llavor evita que les plantes creixin juntes i competeixin per l'espai, els nutrients i la llum.
Pol·linització - Fecundació - Formació del fruit i de la llavor - Dispersió i germinació.
8. Les plantes de les Illes Balears
Plantes

La nutrició en els éssers vius

Nutrició: és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius prenen substàncies de l'exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

• Autòtrofs: es produeixen el seu propi aliment a partir de substàncies inorgàniques senzilles. Poden ser:
  • Fotosintètics: obtenen energia de la llum del sol.
  • Quimiosintètics: utilitzen energia alliberada de certes reaccions químiques.
• Heteròtrofs: utilitzen com a font de matèria les biomolècules orgàniques fabricades per altres éssers vius.

El procés digestiu en els animals

El procés digestiu permet captar els aliments i transformar-los en substàncies útils per a l'organisme i expulsar els residus produïts. El dels animals consta de 4 fases:

1. Ingestió:

Sistema nerviós: estructura i funcions

Composició del sistema nerviós

Sistema nerviós comprèn el teixit nerviós — format per cèl·lules (neurones) — i el teixit de sosteniment (glia), que protegeix i proporciona aliment a les neurones.

Estructura de la neurona

Estructura de la neurona: dendrites, beina de mielina, botons sinàptics, cos neuronal i axó.

Sistema nerviós central (SNC)

SNC: encèfal i medul·la espinal. Regula la funció de tots els òrgans i aparells del cos; rep informació dels òrgans dels sentits i la processa.

Els axons formen la substància blanca. Els cossos neuronals constitueixen la substància grisa.

Encèfal

Encèfal: cervell, cerebel i tronc encefàlic. Conté centres nerviosos que analitzen la informació recollida...

La Funció de Relació

La funció de relació permet als éssers vius captar determinats canvis (estímuls) que es produeixen dins o fora del seu cos i respondre-hi de la millor manera possible.

Els receptors són estructures sensorials especialitzades a captar els estímuls, tant externs com interns.

El sistema nerviós és el conjunt d'òrgans i estructures formats per cèl·lules nervioses. Rep informació, la interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors, de manera que coordina el cos dels animals.

El sistema endocrí està constituït per òrgans especialitzats anomenats glàndules endocrines, que produeixen hormones, unes substàncies que actuen com a missatgers.

Els tropismes són les respostes permanents davant d'un estímul,...