Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Biologia tema 8

Biologia7,76 KB

1,- ORIGEN DE LA VIDA:
1.1.- QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?
- Tots els éssers vius estan organitzats al voltant d'un element anomenat cèl·lula.
- En els éssers vius hi ha sis elements químics principals: C, H2, O2, N2, P, S.
- Les mol·lècules orgàniques són:  Glúcids (contenen C, H2 i O2), Lípids (contenen C, H2 i O2), Proteïnes (C, H2, O2, N2, S) i Àcids nucleics (C, H2, O2, N2, P).
1.2.- LA TEORIA GERMINAL:
- Teoria generació espontània: els éssers vius poden aparèixer de matèria inanimada.
- Pasteur (1822-1895): va demostrar que els organismes vius no podien aparèixer de la matèria inerta.

2.- COM VA APARÈIXER LA VIDA?
2.1.- LA VIDA VA APRAÈIXER A LA TERRA:
- L'atmosfera no tenia oxigen, els gasos que contenia eren vapor d'aigua, amoníac,...

Continua llegint "Biologia tema 8" »

Factors abiòtics del bosc mediterrani

Biologia2,63 KB

La biosfera és la capa de la terra,incloent-hi l'aire, l'aigua, els continents i els sòl,en la qual viuen els éssers vius.Un ecosistema és un conjunt format pels organismes que viuen interrelacions entre si,comunitat, i pel lloc en el qual habiten,biòtop,amb el qual interactuen.Biocenosi és el conjunt de tots els éssers vius que habiten en un ecosistema.Biòtop és l'espai físic ocupat pels éssers vius que formen la comunitat.Les relacions intraespecífiques són les relacions entre individus que pertanyen a la mateixa espècies i les relacions interespecífiques són les relacions que sestableixen entre individus d'espècies diferents.Els biomes terrestre són zones bioclimàtiques que se situen en els continents.-Els factors climàtics
...
Continua llegint "Factors abiòtics del bosc mediterrani" »

Vàlvules semilunars

Biologia2,66 KB

Sang: es un teixit conjuntiu liquid, que esta format per cèl·lules
Condicions del medi intern que s'han de regular: - temp. Corporal - concentració de glucosa a la sang - Pressió sanguinea - nivell d'àcidesa a la sang (pH) i - nivell de la desalinitat de la sang
Cor: és l'organ prinipal de l'aparell cireculatori, està cituat a la caixa toràsica, lleugermant desplaçat cap a l'esquerra, té la mida d'un puny tancat. El múscul del cor s'anomena miocardi
Cicle càrdiac: 1: comença amb una diastole de les aurícules i els ventricles. La sang entra al cor per les venes caves i pulmonars, i entra a les A. Les vàlvules tancades. 2: quan ha entrat la sang a les A, es produeix una sitole A, s'obren les valvules i la sang passa de les A als
...
Continua llegint "Vàlvules semilunars" »

Òrgans sexuals

Biologia2,55 KB

Trajecte organs espermatozoide-esterior: 1.Tubul seminífer 2. Epidídim 3.Conducte deferent 4. Vesícula seminal 5.Pròstata 6.Uretra

Funció organs seg:

Pròstata: elabora secresions que permeten la maduració dels espermatozoides i els serveixen de vehicle.

Penis: ès l'òrgan extern que permet dipositar els espermatozoides a la vagina femenina. Està format per teixit erèctil que durant l'excitació es dilata de sang i produeix l'erecció.

Placenta: Membrana que forma la cavitat ambiòtica en la qual està suspès l'embrió.

Amni: és un òrgan embrionari en forma de sac membranós.

Ovaris: Són dues glàndules situades a cada costat de l'ùter. Tenen forma ovalada i fan uns 4 centímetres de llarg. Produeixen els òvuls i les hormones sexuales...

Continua llegint "Òrgans sexuals" »

Missatge genetic

Biologia4,79 KB

ue es el dna? El DNA és una biomolècula molt llarga formada per dues cadenes disposades en paral·lel i enrotllades al voltant d’un eix imaginari en forma d’hèlix.

Cada nucleòtid d’una cadena està unit al nucleòtid de la cadena veïna mitjançant enllaços entre les bases nitrogenades.

Les funcions del DNA: Les molècules de DNA contenen la informació biològica necessària per assegurar que la cèl·lula i l’organisme al qual pertany funcionin correctament.Cada grup s'anomena triplet. 

La replicació del DNA:procés complex en què participen nucleòtids, enzims, que acceleren la síntesi del DNA, i energia. Cada molècula de DNA duplicada conté una cadena que prové del DNA original i que ha servit de motlle, i una cadena...

Continua llegint "Missatge genetic" »

Conceptes Fonamentals de Biologia: Cèl·lules, Teixits i Biomolècules

Biologia6,63 KB

Conceptes Bàsics i Nivells d'Organització

  • Cèl·lula: Unitat viva més petita.
  • Teixit: Conjunt de cèl·lules que realitzen la mateixa funció.
  • Òrgan: Conjunt de diferents teixits que es coordinen per realitzar una funció.
  • Sistema i Aparell: Conjunt d’òrgans que es coordinen per realitzar una funció.
    • Sistema: Format per un únic tipus de teixit predominant.
    • Aparell: Format per diversos tipus de teixits.

Classificació dels Teixits

Els principals tipus de teixits són:

  • Teixits Conjuntius: Inclouen condròcits, osteòcits, adipòcits, fibròcits, glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.
  • Teixits Musculars: Formats per fibres musculars.
  • Teixits Nerviosos: Formats per neurones i cèl·lules de la glia.
  • Teixits Epitelials: Formats per cèl·lules
...
Continua llegint "Conceptes Fonamentals de Biologia: Cèl·lules, Teixits i Biomolècules" »

Mitosi i Meiosi: Fases i Diferències Clau

Biologia4,08 KB

Fase M: Mitosi i Meiosi

En la fase M, a partir d'una cèl·lula mare s'originen dues cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromosomes que la progenitora.

Mitosi

Abans d'iniciar la divisió del nucli, l'ADN es duplica, però els cromosomes no es poden veure perquè la cromatina encara no s'ha condensat.

Fases de la Mitosi

  • Profase: la cromatina es condensa i forma els cromosomes, el nuclèol i la membrana nuclear desapareixen i comença a constituir-se el fus acromàtic.
  • Metafase: els cromosomes, totalment condensats, es disposen en el centre de la cèl·lula; formen la placa equatorial i s'adhereixen pel centròmer a les fibres del fus acromàtic.
  • Anafase: les cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols oposats de
...
Continua llegint "Mitosi i Meiosi: Fases i Diferències Clau" »

Els Fongs: Característiques, Nutrició i Reproducció

Biologia3,04 KB

Els Fongs: Característiques i Diversitat

Els fongs són organismes fascinants amb la capacitat de realitzar la morfogènesi. Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per un conjunt d'estructures filamentoses anomenades hifes, que juntes formen el miceli.

Nutrició dels Fongs

La nutrició dels fongs pot ser interna o externa, i s'alimenten principalment de matèria orgànica. Segons la font d'alimentació, es classifiquen en:

  • Sapròfits: Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Un exemple comú és el xampinyó.
  • Paràsits: S'alimenten de matèria orgànica d'organismes vius, causant malalties i plagues. Exemples inclouen el rovell, el carbó i la banya de sègol.
  • Simbionts: Viuen en simbiosi amb altres éssers vius, obtenint nutrients
...
Continua llegint "Els Fongs: Característiques, Nutrició i Reproducció" »

Guia Completa de la Cèl·lula: Estructura, Funció i Divisió Cel·lular

Biologia5,74 KB

Descobriment i Teoria Cel·lular

Descobriment de la Cèl·lula

  • Robert Hooke: Va descobrir les cèl·lules.
  • Antonie van Leeuwenhoek: Va observar cèl·lules en l'aigua, anomenant-les “animàlculs”.
  • Robert Brown: Va descobrir el nucli.
  • Johannes Purkinje: Va introduir el terme “protoplasma”.
  • Matthias Schleiden i Theodor Schwann: Van establir que animals i vegetals estan formats per cèl·lules.
  • Rudolf Virchow: Va postular que totes les cèl·lules provenen d'altres cèl·lules preexistents.

Teoria Cel·lular

La Teoria Cel·lular estableix els següents principis fonamentals:

  • La cèl·lula és la unitat estructural de tots els éssers vius.
  • La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.
  • Tota cèl·lula procedeix d'una altra ja existent (Omnis
...
Continua llegint "Guia Completa de la Cèl·lula: Estructura, Funció i Divisió Cel·lular" »

Cicles del Nitrogen i el Fòsfor: Importància i Dinàmica

Biologia3,07 KB

El Cicle del Nitrogen

Les plantes capten el nitrogen per a fabricar matèria orgànica en forma d'ió nitrat (NO3-). Aquest ió està present en el sòl i dissolt en l'aigua. Els bacteris fixadors són capaços de captar el N2 atmosfèric i transformar-lo en ió nitrat. Aquests bacteris enriqueixen el medi en nitrat i afavoreixen el creixement dels vegetals. Els bacteris nitrificants viuen lliures en el sòl o associats a les arrels d'alguns vegetals. Els bacteris desnitrificants són capaços de descompondre i eliminar nitrogen (N2) a l'atmosfera. El nitrogen també s'incorpora als combustibles fòssils, la combustió dels quals allibera a l'atmosfera òxids de nitrogen com el NO2, que en combinar-se amb el vapor d'aigua produeix àcid nítric,...

Continua llegint "Cicles del Nitrogen i el Fòsfor: Importància i Dinàmica" »