Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

1. Enumera les cèl·lules, el nombre, tipus i funció

Les plaquetes o trombòcits: Permeten la coagulació de la sang. 300,000 mm³ de sang.

Eritròcits, glòbuls rojos o hematies: Transporten l’oxigen des dels alvèols pulmonars a totes les cèl·lules de l’organisme. 5 m mm³.

1. Leucòcits o glòbuls blancs: Defensa contra les infeccions. 7,000 mm³.

• 1.1 Granulòcits: Neutròfil, Eosinòfil, Basòfil.
• 1.2 Agranulòcits: Limfòcits, Monòcits.

2. Quines són les funcions de la sang?

• Transporta els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules.
• Arreplega els productes de rebuig formats en el metabolisme cel·lular.
• Participa en la regulació de la temperatura.
• Intervé en la defensa de l’organisme contra les infeccions.

3. En què es diferencia

El Cor: Anatomia i Estructura

El cor és un òrgan musculós i buit, dividit per un envà en dues parts, dreta i esquerra, entre les quals no hi ha comunicació.

Cada meitat del cor se subdivideix en una cambra superior de petita mida, l'aurícula, i una altra inferior i més gran, el ventricle. Entre elles dues hi ha una vàlvula anomenada vàlvula auriculoventricular, que permet el pas de la sang des de l'aurícula cap al ventricle. La vàlvula entre l'aurícula i el ventricle dret s'anomena tricúspide, i la del costat esquerre, bicúspide.

A les aurícules arriben diverses venes:

• Dues venes caves a la dreta.
• Quatre venes pulmonars a l'esquerra.

Les vàlvules sigmoides estan al començament de l'artèria aorta i la pulmonar. Les capes de la paret...

El cor

El cor està dividit en quatre cavitats, dues aurícules (cavitats superiors) i dos ventricles (cavitats inferiors).

La contracció d'aquestes cavitats es coneix com sístole, la relaxació com a diàstole.

Recorda que els vasos sanguinis que entren al cor es diuen venes i que els que surten del cor es coneixen com artèries. Recorda també que els termes esquerra i dreta són des del punt de vista de la persona, això vol dir que en el paper i aquests termes estan invertits.

El sistema urinari

Les ronyons són els òrgans principals que realitzen l'excreció. Amb les vies urinàries.

• Ronyons. Dos òrgans d'uns 12 centímetres. Responsables de netejar la sang dels productes de rebuig del metabolisme cel·lular. Cada ronyó a l'arteria renal,

Conceptes Fonamentals de Salut i Benestar

Salut

Salut: Estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència de malaltia.

Malaltia

Malaltia: Alteració de l'estat de salut, és a dir, la pèrdua transitòria o permanent del benestar físic, psíquic o social.

Qualitat de Vida

Qualitat de Vida: Grau de benestar, felicitat i satisfacció que permet actuar i sentir la vida de manera positiva. La qualitat de vida depèn de la seva salut física i mental, el seu nivell d'autonomia i les seves relacions socials i amb el seu entorn.

Un dels principals indicadors de la qualitat de vida és l'esperança de vida en néixer (estimació de la mitjana d'anys que viuria un grup de persones nascudes en un any).

Tipus de Malalties i Predisposició

Malalties

1. Cèl·lules Procariotes i Eucariotes

La vida comença a través d'una cèl·lula senzilla, la qual conforma els éssers vius més senzills d'aquest planeta: els bacteris.

Cèl·lula Procariota

• Molt simple
• Sense nucli diferenciat (nucleoide)
• Sense orgànuls cel·lulars membranosos
• Entre 1 i 5 micròmetres (10^-6 m)
• Antiga (3.600 Ma)

Cèl·lules procariotes: La principal característica és que no posseeixen membrana nuclear. En general són més petites que les eucariotes, més "primitives" i no formen teixits especialitzats. Només les trobem en dos grups de microorganismes: bacteris i cianobacteris. Tenen una membrana plasmàtica, però a més a més tenen una paret cel·lular que no és de cel·lulosa sinó d'una altra substància anomenada mucopolisacàrid...

Organització dels éssers vius

Nivells d'organització

Les unitats que formen un ésser viu presenten diferents graus de complexitat:

• Àtom: Oxigen
• Molècula inorgànica: Aigua
• Molècula orgànica: Lípid
• Cèl·lula: Eritròcit
• Teixit: Sang
• Òrgan: Pàncrees

Organuls cel·lulars

• Mitocondris: Organul ovalat amb una doble membrana. L'externa és llisa i la interna està plegada cap a dins. La major part de l'energia de la cèl·lula s'obté a través del procés de respiració.
• Vesícules: Sacs membranosos molt xicotets. Emmagatzenen substàncies per a la cèl·lula. El conjunt de vesícules s'anomena vacúols.
• Reticle endoplasmàtic: Conjunt de sacs i canals connectats entre si. Hi ha de dos tipus: el RE rugós i el RE llis.
• Ribosomes: Partícules no membranoses

El Sentit del Tacte i els Receptors Cutani

Quins tipus de receptors hi ha a la pell? Defineix-los.

• Termoreceptors: Capten la calor i el fred.
• Mecanoreceptors: Detecten el contacte i la pressió.
• Nociceptors: Perceben el dolor.

On es localitzen i com es distribueixen?

Es localitzen a la pell i no s'hi distribueixen de forma uniforme. Per això, no totes les parts del cos tenen la mateixa sensibilitat.

El Sistema Nerviós Central (SNC)

Què és el SNC?

El Sistema Nerviós Central (SNC) coordina les funcions de l'organisme. Està format per la medul·la espinal i l'encèfal.

Què és el bulb raquidi?

El bulb raquidi controla els moviments de la respiració i el ritme cardíac.

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

Quina diferència hi ha entre el SNP somàtic

Lesions Tèrmiques per Calor

El nostre organisme té la capacitat de mantenir constant la temperatura del cos al voltant dels 36-37ºC, mantenint l'equilibri entre subministrament i eliminació de calor. Tenim formes d'eliminar l'excés de temperatura:

• Vasodilatació perifèrica (la calor passa a les capes superficials a través de la sang).
• Producció i evaporació de suor.

Si l'exposició a la calor és perllongada i elevada, es poden produir trastorns (pèrdua de líquids i sals minerals) i la posterior deshidratació.

Rampes

És el trastorn per calor més lleu i sol ser el primer signe de manca d'adaptació a la temperatura ambiental. Amb la secreció de suor perdem aigua i sals, això fa que els nostres músculs perdin la capacitat de recuperar-...

Mitosi: Divisió Cel·lular

Durant la mitosi, no se sintetitza ADN al nucli. La síntesi de proteïnes citoplasmàtiques es redueix dràsticament. L'objectiu principal és repartir els cromosomes de manera equitativa entre les dues cèl·lules filla.

El cicle cel·lular està regulat per factors de creixement (proteïnes) que actuen en punts de control específics.

• És la divisió cel·lular que realitzen totes les cèl·lules de l'organisme excepte les que originen les cèl·lules reproductores (òvuls i espermatozoides, que es formen per meiosi).
• Es tracta de cèl·lules normals, anomenades cèl·lules somàtiques (que construeixen teixits, òrgans...).
• A partir d’una cèl·lula progenitora, es generen dues cèl·lules filla idèntiques a la

Àcids nucleics: DNA i RNA

Els àcids nucleics són macromolècules essencials per a la vida, encarregades d'emmagatzemar i transmetre la informació genètica. Els dos tipus principals són el DNA i el RNA.

DNA (Àcid desoxiribonucleic)

El DNA està format per nucleòtids, cadascun compost per:

• Un grup fosfat (PO₄)
• Una base nitrogenada: Timina (T), Guanina (G), Citosina (C), Adenina (A)
• Un sucre: la desoxiribosa

Les bases del DNA porten el missatge genètic. La informació hereditària està codificada en triplets de bases (per exemple, ATC, TAC, GCT). La complementarietat de bases (Adenina amb Timina, Guanina amb Citosina) manté l'estructura de doble hèlix del DNA unida i estable.

RNA (Àcid ribonucleic)

El RNA depèn del DNA i també està format...