Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Evolució Biològica: Teories i Mecanismes

L'evolució biològica és la transformació gradual i progressiva de formes de vida primitives en altres de més diferenciades i complexes.

Teories Evolutives

• Teoria Fixista: Considerava que totes les espècies eren invariables (fixes) i que van ser creades al començament dels temps.
• Teoria Catastrofista: Va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils.

Teoria de Lamarck

Els éssers vius tenen tendència innata al perfeccionament, que els permet adaptar-se als ambients diversos.

• Llei de l'ús i el desús dels òrgans: Els canvis de l'ambient creen necessitats en els organismes. Per adaptar-se a les noves condicions de vida, això origina un augment o disminució en l'ús d'alguns òrgans,

La reproducció

La reproducció és la funció mitjançant la qual els organismes progenitors produeixen descendents semblants a si mateixos.

Tipus de reproducció

• Reproducció asexual: Un únic organisme genera còpies idèntiques a si mateix.
• Reproducció sexual: A partir de dos gàmetes que s'uneixen, produïts per dos progenitors. Els descendents tenen una combinació dels dos.

Reproducció i cicle biològic

El cicle biològic d'una espècie comprèn una sèrie de processos o etapes des que els individus neixen fins que es reprodueixen. Aquesta és la seqüència general del cicle biològic:

• Fase inicial: Consisteix en el desenvolupament d'un nou ésser.
• Fase de desenvolupament i creixement: Es produeixen canvis de grandària i forma. Una part

Els Sistemes d'Integració: Nerviós i Endocrí

Avitaminosi

L'avitaminosi és la carència de vitamines que l'organisme requereix normalment.

Proteïnes

Les proteïnes són imprescindibles per a la construcció de la matèria que forma les nostres cèl·lules. Poden ser d'origen animal o d'origen vegetal.

Glúcids

Els glúcids proporcionen energia a l'organisme. Es troben als llegums, patates i els sucres simples com la glucosa. La fibra també és un glúcid.

Excés de sucre

L'excés de sucre pot provocar diabetis, càries i colesterol.

Vitamines

Les vitamines són els micronutrients més coneguts. En necessitem en quantitats petitíssimes, però la seva falta provoca greus malalties. Són essencials per al funcionament correcte de l'organisme. Per exemple, la pastanaga conté vitamina A (retinol)...

Receptors sensorials i òrgans dels sentits

1. Els receptors sensorials són estructures que contenen cèl·lules especialitzades en detectar variacions del medi ambient. Quan aquestes variacions superen un llindar, originen un impuls nerviós que es transmet a través de les neurones. Aquestes variacions són els anomenats "estímuls".

Els receptors sensorials poden estar dispersos pel cos, com els de temperatura, o agrupats en els òrgans dels sentits, com els ulls o l'oïda.

Tipus de receptors sensorials

2. Els receptors sensorials es classifiquen segons el tipus d'estímul que capten en:

• Mecanoreceptors: capten efectes mecànics, com els receptors del tacte de la pell, els de l'equilibri de l'oïda interna i els de l'audició del caragol de

Òrgans Excretors i Funció d'Excreció

L'excreció és el procés per mitjà del qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars. L’acumulació d’aquests residus resultaria tòxica per a les cèl·lules.

• Ronyons: Són els òrgans excretors més importants. Eliminen de la sang els residus produïts per les cèl·lules, principalment la urea i l’àcid úric. Són òrgans reguladors, ja que eliminen a través de l’orina l’excés d’aigua del cos i la concentració salina del plasma.
• Pulmons: Expulsen el diòxid de carboni produït en la respiració cel·lular.
• Glàndules sudorípares: Tenen com a funció principal regular la temperatura corporal, tot i que també excreten prop del

La Cèl·lula: Unitat Fonamental de la Vida

La cèl·lula és la unitat estructural i funcional de tots els éssers vius. Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent i conté el material genètic (ADN).

Característiques Generals de les Cèl·lules

• Totes les cèl·lules contenen ADN (àcid desoxiribonucleic) com a material genètic.
• Totes les cèl·lules tenen una membrana plasmàtica que envolta el contingut cel·lular.
• Totes les cèl·lules tenen un citoplasma.

Tipus de Cèl·lules

Podem classificar les cèl·lules en dos grans grups:

Cèl·lula Procariota

• No tenen un nucli definit per protegir el seu ADN.
• No tenen orgànuls, a excepció dels ribosomes.
• Tots els organismes procariotes són unicel·lulars.
• Generalment són més petites

Conceptes Clau de la Reproducció Biològica

Tipus de Reproducció Asexual

• Bipartició
• Gemmació
• Esporulació

Escissió i Gemmació: Mètodes Reproductius

Escissió: L'animal es divideix en dos o més fragments pluricel·lulars, cadascun dels quals regenera un individu complet.

Gemmació: La multiplicació d'un petit grup de cèl·lules de la superfície del cos genera una gemma pluricel·lular que es desprèn i origina un nou individu.

La Fecundació: Tipus i Procés Biològic

La fecundació és la unió d'un òvul i un espermatozoide per originar un individu fill. Hi ha dos tipus de fecundació:

• Interna: Es produeix a l'interior del cos de la femella.
• Externa: Els gàmetes s'alliberen al medi extern i és aquí on es produeix la fecundació.

Desenvolupament

La Salut de l'Aparell Locomotor

La pràctica d'exercici físic té efectes beneficiosos sobre l'aparell locomotor. L'exercici físic desenvolupa la musculatura, de manera que constitueix una capa protectora d'elements com les articulacions, els lligaments i els ossos. Hi ha tres tipus de trastorns:

• Ossis, com les fractures.
• Articulars, com els esquinços.
• Musculars, com les contractures.

Fractures

Són lesions que consisteixen en la ruptura parcial o total d'un os.

Símptomes: dolor intens.

Tractament: evitar complicacions, reduir la inflamació i el dolor a través dels medicaments i afavorir la consolidació de l'os fracturat per mitjà de la immobilització de la part lesionada.

Esquinços

Consisteixen en la ruptura o en una excessiva distensió dels...

Hemorràgies:

Classificació de les Hemorràgies

• Interna: És la ruptura d'algun vaso sanguini en el interior del cos.
• Externa: És la hemorràgia produïda per la ruptura de vasos sanguinis a través de la pell o a través d'orificis naturals del cos, com el recte, la boca (vomitant - hematemesi) o tosi, uretra, nas, ull.
• Capil·lar: Més freqüent i la menys greu, ja que els capil·lars sanguinis són els vasos més abundants i que menys pressió de sang tenen.
• Venosa: La sang surt de forma contínua però sense força.
• Arterial: És la més greu si no es tracta a temps, amb alguna arteria lesionada i la sang surt en forma de xorro intermitent.

Classificació segons la Pèrdua de Sang

• Leu: Pèrdua de sang < 20%.
• Moderada: 20-40%.
• Grave: > 40%