Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Universitat

Tipus d'Evolució Biològica

• Evolució convergent: Grups d'origen diferent i esquemes estructurals diferents adquireixen la mateixa morfologia gràcies a l'adaptació (heteromorfia).
• Evolució paral·lela: Grups del mateix origen i esquema estructural arriben als mateixos canvis. Exemple: perissodàctils (hemisferi nord) i litopterns (sud-americà).
• Evolució repetitiva: Un tàxon en diferents moments dóna origen a tàxons diferents, però amb les mateixes característiques morfoadaptatives. Exemple: foraminífers del Paleogen i Neogen.

En alguns casos, els organismes es desplacen per l'H₂O de forma hidrostàtica.

Conceptes de Temps Evolutiu

• Isòcrona: Mateix temps evolutiu.
• Anisòcrona: Diferent temps evolutiu.

Radiacions Adaptatives

• Diferenciació

Proteïnes: Funcions i Estructura

Les proteïnes intervenen en la pràctica totalitat dels processos que tenen lloc a les cèl·lules. La importància del seu paper es posa de manifest pel fet que la informació genètica codifica per a proteïnes i no per a glúcids o lípids. Són les macromolècules més abundants i les més versàtils quant a les funcions que poden desenvolupar.

Estructura General dels Aminoàcids

Les proteïnes són polímers formats per la condensació d'aminoàcids (monòmers). Un cop els monòmers s'incorporen al polímer (macromolècula), solen rebre el nom de residu. Els aminoàcids tenen noms comuns que sovint deriven de la font a partir de la qual es van aïllar. Els 20 aminoàcids que s'incorporen a les proteïnes...

Reproducció Sexual i Asexual

Asexual: Que intervé un sol individu.

Sexual: Intervenen dos progenitors.

Reproducció Asexual

• Gemmació: Formació d'una gemma en el cos de l'animal. Es pot separar i originar un altre individu adult.
• Fragmentació: Trencament del progenitor en dues o més parts. Cadascuna origina un nou individu.

Reproducció Sexual

Poden ser:

• Unisexuals: Sexes separats, gàmeta masculí i gàmeta femení.
• Hermafrodites: Cada individu té els dos gàmetes. Es fecunden a si mateixos (autofecundació).

La Fecundació

És la unió d'un òvul i un espermatozoide, amb la fusió dels nuclis per formar la cèl·lula ou o zigot.

N'hi ha de dos tipus:

• Externa: Es realitza fora de l'organisme matern, en el medi extern, com en els peixos.
• Interna: Es

Paret Cel·lular

La paret cel·lular està composta per:

• Cel·lulosa: Glucosa.
• Hemicel·lulosa: Hexoses.
• Substàncies pèctiques: COOH, funció d'unió.
• Proteïnes: Extensina (estructural i control de l'extensió).
• Lignina: Estructures amorfes.

Característiques de la paret secundària enfront de la primària: Major quantitat de cel·lulosa, més proteïnes de paret, ordenació de microfibril·les ordenada i fixa.

Puntuació areolada: Quan una cèl·lula es destrueix, les veïnes no perden aigua (ΔP) gràcies a una vàlvula.

Aigua

L'aigua té les següents propietats:

• Adhesió
• Tensió superficial
• Cohesió (pH)
• Calor específic

Potencial hídric: Tendència de l'aigua a moure's = Potencial osmòtic + Potencial matricial + Potencial de pressió.

Factors que

Introducció a la Botànica

La botànica és la ciència que estudia les plantes. A continuació, es presenta una comparació entre plantes i animals:

Planta / Animal:

• Obtenció d'energia:
  • Plantes: Llum solar. Organismes autotròfics, productors. Clorofil·la dins de plasmidis.
  • Animals: Molècules orgàniques. Heterotròfics, consumidors, sense plasmidis.
• Mobilitat:
  • Plantes: Éssers fixos (excepte espores, gàmetes...).
  • Animals: Éssers lliures (excepte esponges...).
• Creixement:
  • Plantes: Continuïtat, il·limitat (sempre formen nous òrgans).
  • Animals: Limitat (formes tancades, nombre limitat d'òrgans).
• Superfície externa:
  • Plantes: Molt gran (captura d'energia lumínica).
  • Animals: Petita, gran superfície interna (absorció d'energia).
• Cèl·lules:
  • Plantes:

Sistema Endocri

El sistema endocrí realitza les mateixes funcions generals que el sistema nerviós: comunicació i control. Està format per glàndules endocrines.

Segrega hormones que regulen el metabolisme, el creixement, el desenvolupament, la reproducció i altres funcions vitals.

Organització i Components

• L'òrgan productor (glàndula endocrina) segrega hormones i les allibera a la sang.
• Les hormones actuaran només sobre les cèl·lules diana.
• S'uneixen a receptors específics.

Tipus d'Hormones

Existeixen dues classes principals:

• Esteroides: Deriven del colesterol.
• No esteroides: Deriven d'aminoàcids.

Control de la Secreció Hormonal

Les glàndules s'estimulen per:

• Estimulació hormonal: Hormones influeixen sobre altres glàndules.
• Estimulació

Característiques Generals

• Regne Protistes (grups eucariotes fotosintètics).
• Poden ser organismes unicel·lulars o pluricel·lulars (protòfits o tal·lòfits).
• Pel que fa a la reproducció, presenten de tot tipus (sexual, asexual, multiplicació vegetativa...).
• Presenten cicles biològics de tot tipus.
• Pel que fa a l'hàbitat, poden viure en aigües (dolces, salades...), sobre el sòl, sobre troncs, sobre la neu, sobre organismes (simbiosi amb líquens)... Creixen adherides a superfícies, però no hi penetren, només les usen de suport.
• S'alimenten per la seva superfície (tal·lus). Són indicadors de contaminació.

Tipus d'Algues Aquàtiques

Les algues aquàtiques poden ser:

• Planctòniques: organismes que viuen lliures sostinguts en l'aigua (plàncton)

Líquens: Fongs liquenitzats

Organismes simbionts formats per un fong (micobiont, component fúngic) i per una alga o cianòfit (fotobiont, component fotosintètic). Es classifiquen majoritàriament dins els Ascomicots, però també dins els Basidiomicots. Aquesta simbiosi possibilita que aquests organismes puguin viure en tota mena d'ambients, des d'extremadament freds a càlids (suporten molt bé la sequera). El fong pot viure a l'exterior, envolta l'alga aïllant-la i mantenint-la en condicions d'humitat. A més, com que fa hifes, permet la colonització dels territoris. D'altra banda, l'alga aporta a la simbiosi tot el que sintetitza. Pel que fa a la reproducció, l'únic individu que es reprodueix sexualment és el fong; l'alga té inhibida...

Senyalització Cel·lular

La senyalització cel·lular implica molècules senyalitzadores que s'uneixen als seus receptors, provocant reaccions a l'interior cel·lular. Aquestes reaccions regulen la funció i el comportament de la cèl·lula, incloent-hi el metabolisme i la proliferació.

Tipus de Senyalització entre Cèl·lules

1. Interacció directa cèl·lula-cèl·lula: Important per a la regulació del comportament en teixits animals. Les molècules senyal regulen per contacte la proliferació i presenten receptors a la superfície que interaccionen amb les molècules senyalitzadores de les cèl·lules veïnes.
2. Senyalització mitjançant molècules secretades:
   • Endocrina: Les molècules senyalitzadores (hormones) són secretades i transportades

Metabolisme Primari i Secundari de les Plantes

Tema 8. Metabolisme primari i secundari de les plantes:

• Metabolisme primari (o tronc del metabolisme): Inclou processos com la fermentació, la glucòlisi i el cicle de Krebs.
• Metabolisme secundari: Inclou la fotosíntesi i la síntesi de metabòlits secundaris (productes naturals).

Metabòlits Secundaris (Productes Naturals)

Grups principals:

Terpens

• Hemiterpens (5 carbonis): Formats per 1 cadena d'isoprè. Exemple: Cumarines (lignina).
• Monoterpens (10 carbonis): Formats per 2 cadenes d'isoprens. Exemple: Mentol.
• Sesquiterpens (15 carbonis): Formats per 3 cadenes d'isoprens. Exemple: Àcid abscísic (ABA), que regula el creixement.
• Diterpens (20 carbonis): Formats per 4 cadenes d'isoprens. Exemple: Fitol