Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Universitat

Fotosíntesi: Processos i Reaccions

Biologia6,59 KB

Fotosíntesi i Processos Relacionats

La fotosíntesi és la transformació de la matèria inorgànica en orgànica mitjançant l'energia de la llum. D'aquest procés, que es produeix als cloroplasts de les cèl·lules vegetals, en depenen tots els organismes de la Terra.

Cloroplast

Organització:

  • Té forma reticulada amb estructura granular i dues membranes que aïllen els sistemes interns de l'exterior. La membrana és molt més rica en sulfolípids que la membrana citoplasmàtica.
  • El cloroplast presenta autonomia genètica, fet que implica que la cèl·lula i aquest orgànul tinguin informació diferent. Per aquesta raó, es creu que l'origen del cloroplast prové d'una simbiosi entre un cianòfit i una cèl·lula, que amb el temps donarien lloc
...
Continua llegint "Fotosíntesi: Processos i Reaccions" »

El Sistema Nerviós Humà: Guia Completa de Funcions i Estructura

Biologia4,95 KB

El Sistema Nerviós: Funcions, Components i Funcionament

Funcions Principals del Sistema Nerviós

El sistema nerviós té dues funcions essencials:

  • Captar les sensacions del medi (intern o extern) i elaborar una resposta als estímuls.
  • Controlar i coordinar l'activitat de tots els òrgans del cos.

Components Bàsics de la Resposta Nerviosa

Per dur a terme les seves funcions, el sistema nerviós es basa en tres components principals:

  • Receptor: És l'òrgan o cèl·lula que capta els estímuls del medi intern o extern.
  • Centre Nerviós: Coordina els impulsos nerviosos que rep i elabora una resposta adequada.
  • Efector: Són els òrgans (músculs o glàndules) que executen la resposta elaborada pel centre nerviós.

Tipus de Neurones i Transmissió de l'Impuls

Les...

Continua llegint "El Sistema Nerviós Humà: Guia Completa de Funcions i Estructura" »

Anatomia i Funcions de la Pell: Epidermis, Dermis i Hipodermis

Biologia4,19 KB

Anatomia i Funcions de la Pell

Pell: Envolcall que limita el cos humà del medi ambient, és un conjunt de teixits molt organitzats, i que exerceix diverses funcions.

Epidermis

Capa més superficial de la pell, responsable de tota la seva capacitat protectora. Està constituïda per teixit epitelial. Cèl·lules: queratinòcits (cèl·lules estructurals de l'epidermis que es divideixen per mitosi. A mesura que pugen es transformen, s'aplanen i omplen el seu interior de queratina. Aquest procés de transformació cel·lular es denomina queratinització). Melanòcits (cèl·lules grans, que presenten prolongacions citoplasmàtiques que s'estenen entre les cèl·lules, són les cèl·lules encarregades de la fabricació de melanina). Estrats: Basal,...

Continua llegint "Anatomia i Funcions de la Pell: Epidermis, Dermis i Hipodermis" »

Productes exfoliants: tipus, beneficis i ús

Biologia3,05 KB

Productes exfoliants: què són i per a què serveixen?

Els productes exfoliants es poden definir com a preparats destinats a eliminar els corneòcits de les capes més superficials de l'estrat corni de l'epidermis.

Efectes dels exfoliants

Els exfoliants eliminen les impureses que es localitzen sobre la pell i les cèl·lules mortes. Potencien el procés de renovació cel·lular de l'epidermis, amb el que es millora la hidratació, es prevé l'envelliment (disminueixen el gruix de l'estrat corni), s'aconsegueix un cutis més clar, lluminós i suau, s'atenuen les arrugues i s'afavoreix la penetració de les substàncies actives dels cosmètics que s'apliquen a posteriori.

Classificació dels exfoliants

Peeling físic

En el peeling físic, s'eliminen...

Continua llegint "Productes exfoliants: tipus, beneficis i ús" »

Regulació de la Fotosíntesi i Cicle de Calvin en Plantes

Biologia4,81 KB

Regulació de la Fotosíntesi: Un Procés Complex

És un procés complex dut a terme a diferents nivells:

1. Regulació de l'arribada de llum als pigments

Actuen diferents components a curt i llarg termini: mida i forma de les fulles, composició de les cutícules, moviments de les fulles i dels cloroplasts (angle d’incidència de la llum).

2. Regulació del flux d'energia als centres de reacció

  • Dissipació tèrmica: Una proporció elevada d'energia captada pels pigments es dissipa en forma de calor, mentre que una proporció petita ho fa mitjançant l’emissió d’un fotó (fluorescència).
  • Regulació de la distribució de l’energia entre els dos fotosistemes: La fosforilació del LHCPII controla la distribució de l’energia entre els fotosistemes.
...
Continua llegint "Regulació de la Fotosíntesi i Cicle de Calvin en Plantes" »

Creixement Cel·lular i Resposta a la Sequera en Plantes: Mecanismes i Regulació

Biologia3,76 KB

Creixement Cel·lular en Plantes

El creixement cel·lular està regulat per factors interns i ambientals. El mecanisme més conegut és la teoria del creixement àcid, la qual involucra l'àcid indolacètic (AIA).

Mecanismes a Curt Termini

A curt termini (minuts), es produeix una modificació bioquímica dels components de la paret per iniciar el creixement. La unió de l'AIA al seu receptor activa les H+ ATPases de la plasma membrana, acidificant la paret cel·lular. La baixada del pH activa enzims presents a la paret sensibles al pH àcid: les expansines. Aquestes són proteïnes altament conservades i d’àmplia distribució als vegetals, i es considera que són les primeres a actuar. Separen les hemicel·luloses de les microfibrilles de forma...

Continua llegint "Creixement Cel·lular i Resposta a la Sequera en Plantes: Mecanismes i Regulació" »

Variacions Cromosòmiques: Tipus i Efectes

Biologia3,1 KB

Variació Cromosòmica

La font última de la variació cromosòmica són les mutacions, que són canvis estables, heretables i transmissibles del material hereditari. Aquests canvis afecten qualitativament o quantitativament la seqüència de l'àcid nucleic que porta la informació genètica. Segons els seus efectes, hi ha:

  • Mutacions germinals: Es donen en una cèl·lula germinal que dona lloc als gàmetes. Els gàmetes portadors poden intervenir en la fecundació dels descendents i transmetre la mutació. Els descendents amb la mutació la presenten en totes les cèl·lules.
  • Mutacions somàtiques: Es donen en una cèl·lula no reproductiva. Si no és letal, dona lloc a un clon amb les mateixes cèl·lules afectades.

Hi ha dos tipus principals...

Continua llegint "Variacions Cromosòmiques: Tipus i Efectes" »

Guia d'Hormones, Glàndules, Sistema Immunitari i Nerviós

Biologia4,74 KB

Hormones Adenohipofisiàries

  1. Somatotropina (GH) [Regulada per GHRH i GHIH]: Estimula el creixement i la reproducció cel·lular.
  2. Adrenocorticotropina (ACTH) [Regulada per CRH]: Estimula l'escorça suprarenal.
  3. Tirotropina (TSH) [Regulada per TRH]: Estimula la tiroide per alliberar hormones tiroidals.
  4. Hormona Fol·liculoestimulant (FSH) [Regulada per GnRH]: Estimula l'espermatogènesi i la maduració dels fol·licles ovàrics.
  5. Hormona Luteïnitzant (LH) [Regulada per GnRH]: Indueix l'ovulació, la formació del cos luti (cos groc) i la síntesi de testosterona.
  6. Prolactina (PRL) [Regulada per TRH i PIH/Dopamina]: Promou el comportament paternal, la síntesi i l'alliberament de llet.

Hormones Neurohipofisiàries (Sintetitzades a l'Hipotàlem)

  1. Vasopressina
...
Continua llegint "Guia d'Hormones, Glàndules, Sistema Immunitari i Nerviós" »

Control de l'Obertura Estomàtica i Activitat de la Rubisco

Biologia2,38 KB

El Control de l'Obertura Estomàtica

El factor que controla l'obertura dels estomes és la disponibilitat de CO2 a les cèl·lules del mesòfil. El mecanisme d'obertura i tancament és sensible als canvis de pH. Una possible seqüència de reaccions és:

Si la concentració de CO2 ([CO2]) a la cèl·lula és baixa, el pH citoplasmàtic augmenta, el que activa la degradació del midó, primer formant glucosa-6-P, que a través de la glucòlisi dóna fosfoenolpiruvat (PEP). La PEP carboxilasa, activada per l'augment de pH, catalitza la formació d'àcid oxalacètic a partir de PEP i bicarbonat. L'àcid oxalacètic es redueix, usant poder reductor del NADPH generat a la cadena transportadora d'electrons, formant àcid màlic. A pH bàsic, l'àcid...

Continua llegint "Control de l'Obertura Estomàtica i Activitat de la Rubisco" »

Factors biòtics: relacions entre éssers vius

Biologia3,27 KB

Què són els factors biòtics?

Els factors biòtics són les relacions que es produeixen entre els éssers vius d'un ecosistema.

Relacions intraespecífiques

Es produeixen entre individus de la mateixa espècie. La seva finalitat és la protecció de les cries, la cerca d'aliment i la defensa. Poden ser de diversos tipus:

  • Familiars: S'originen en un grup familiar constituït per un o dos progenitors i la seva descendència, amb l'objectiu d'alimentar i protegir els més febles.
  • Gregàries: Són associacions d'organismes que es desplacen junts, com per exemple els estols d'ocells.
  • Colonials: Són organismes que viuen íntimament units, com els coralls o les esponges.
  • Socials: S'hi estableix una jerarquia i una distribució de tasques, com en el cas
...
Continua llegint "Factors biòtics: relacions entre éssers vius" »