Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Vicent Andrés Estellés: estil i temàtica de la seua poesia

CastellàActualitzat el 2,84 KB

Vicent Andrés Estellés: Anàlisi Poètica

La seua obra és un atles poètic de la geografia i cultura valenciana. Les seues característiques són:

  • La recerca de la singularitat poètica: Trenca amb els cànons establits i assumits pels seus coetanis. Finalitat de crear un estil propi en el qual abunden referències intertextuals a autors clàssics llatins i catalans.
  • La temàtica es divideix en tres eixos temàtics:
    • La poesia quotidiana, que retrata els petits plaers de la vida, els instants feliços.
    • La poesia amorosa, on l'amor es presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l'idil·li romàntic fins a l'arravatament eròtic i la sensualitat més instintiva.
    • La poesia cívica, fa que el poeta esdevinga portaveu de les reivindicacions
...
Continua llegint "Vicent Andrés Estellés: estil i temàtica de la seua poesia" »

El verí del teatre de Rodolf Sirera: autors del teatre català contemporani

CastellàActualitzat el 1,12 KB

Els actuals autors, no es limiten a escriure textos sinó que els dirigeixen i fins i tot fan d'intèrpetrets. El muntatge és una obra col·lectiva.  Molins ha escrit obres de tema històric, melodrames i comédies com els viatgers d'absenta(1989). A Rodolf Sirera li devem una obra molt coneguda El verí del teatre (1978) on hi ha una reflexió sobre el fet teatral. Pasqual Alapont, Enric Benavent o Ximo Vidal son mes autors valencians. També tenim series de televisió dirigides per Carles Alberola(1964). En Catalunya hi ha autors que recorren la ironia i la comicitat a l'hora d'enfrontar les desgràcies com Sergi Belbel(1963)

Ser Joan Fuster: resum i anàlisi de l'antologia de textos fusterians

CastellàActualitzat el 3,54 KB

El títol d’aquest text es “Ser Joan Fister. El autor es Joan Fuster. Està Publicat en l’edició Bromera a l’any 2007 i el preu ronda els Déu euros./Ser Joan Fuster, es un llibre de antologia de textos fusterians. Els textos no estan Ordenats cronològicament i estan agrupats en temes.  Es un llibre on es pot trobar tota classe de Reflexions de l'autor de temes tan diversos i difícils com pot ser el tema de l’adolescència. Així com també temes morals com la justícia, les guerres. També parla de les actituds O ideologies que s'han adoptat front la vida./Al primer bloc temàtic, fuster parla del que sempre fem, de les coses que tenim tots els dies enfront i no parem a Veure i curiositats. Fuster reflexiona sobre aquests temes
...
Continua llegint "Ser Joan Fuster: resum i anàlisi de l'antologia de textos fusterians" »

Poesia catalana de la postguerra als anys 70: tendències i autors

CastellàActualitzat el 7,34 KB

Poesia catalana: de la postguerra als anys 70

Introducció i context històric

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

El 1936, any de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la poesia catalana havia aconseguit uns nivells notables de qualitat literària. Els poetes de renom d'abans de la guerra —Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Carles Riba, Josep Vicenç Foix i Josep Maria de Sagarra— no constituïen cap escola o grup homogeni; al contrari, representaven corrents poètics divergents. El cop d'Estat del divuit de juliol d'aquest fatídic any 1936 va interrompre la producció literària. Quan ja, en la dècada dels quaranta, es va reprendre l'activitat...

Continua llegint "Poesia catalana de la postguerra als anys 70: tendències i autors" »

Renaixença i Romanticisme català: orígens, objectius i característiques

CastellàActualitzat el 5,07 KB

Renaixença

Comença el 1833 perquè es publica un poema anomenat L'Oda a la Pàtria, publicat per Bonaventura Carles Aribau, i acaba amb el Modernisme. Es caracteritza per un sentiment nacionalista impulsat per la burgesia, i la seva plenitud és al 1870, quan apareix el terme Renaixença.

Fets que marquen la Renaixença

  • Espanya arriba tard a la Revolució Industrial.
  • Es produeix un conflicte entre els sectors agraris catalans i els sectors castellans.
  • A Espanya es produeix la Revolució Liberal.
  • La Il·lustració provocarà la introducció del Romanticisme i el Positivisme.

La Renaixença recupera la consciència diferencial a Catalunya i es basa en el passat, perquè reivindica un passat gloriós.

Escriptors il·lustrats

Lingüistes

  • Ignasi Perreres
  • Josep
...
Continua llegint "Renaixença i Romanticisme català: orígens, objectius i característiques" »

Prosa humanística i narrativa catalana: Bernat Metge, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

CastellàActualitzat el 4,92 KB

Literatura Humanística i Narrativa Catalana

A partir del segle XIV, el sistema de valors medieval és qüestionat i comença a gestar-se la societat moderna. Això va produir lluites pel poder entre el monarca i els nobles; ruïna del camp a causa de les lluites; fam i epidèmies de pesta. Tot això va implicar la fugida a les ciutats, creixement de l'activitat mercantil i el naixement de l'economia de mercat. La burgesia progressa econòmicament i aviat ocupa parcel·les de poder en competència amb els nobles i els religiosos.

La Cancelleria Reial i el Prehumanisme

A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial amb les Ordinacions palatines i la dota de funcionaris cultes que van produir tota mena de documents administratius...

Continua llegint "Prosa humanística i narrativa catalana: Bernat Metge, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc" »

Joan Francesc Mira: l'assaig, la identitat i el nacionalisme

CastellàActualitzat el 2,53 KB

Joan Francesc Mira: L'assaig com a reflexió vital

Joan Francesc Mira és traductor, novel·lista i autor d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles d’opinió que després han sigut recollits en volums. En aquests assajos és on Mira ha reflexionat sobre la nostra realitat contemporània.

L'estil i la influència de Joan Fuster

Per fer-ho, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat. Els seus coneixements antropològics li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. A més, ha après de Fuster els...

Continua llegint "Joan Francesc Mira: l'assaig, la identitat i el nacionalisme" »

Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer: la difusió de la doctrina cristiana

CastellàActualitzat el 3,2 KB

Ramon Llull: L'Afany de Difondre la Doctrina Cristiana

Vida: Pertanyia a una família de cavallers establerta a Mallorca poc després de la conquesta de Jaume I. A partir dels 30 anys va sofrir un procés de conversió. La seua personalitat, que il·lustren les seues obres:

  • Idealista i utòpic: va escriure les seues idees en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí entre els cristians i en català per als compatriotes.
  • Tolerant i liberal.
  • El seu actiu temperament oscil·lava entre exaltació i depressió.

Obres Místiques

  • Llibre de Contemplació en Déu
  • Llibre d'Amic i Amat

Obres Didàctiques

  • Llibre de l'Ordre de Cavalleria: Autèntic llibre tractat per a la formació de cavallers. Aquesta obra va inspirar al segle XV els capítols que tracten
...
Continua llegint "Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer: la difusió de la doctrina cristiana" »

Jacint Verdaguer i el poema «Navegant»: anàlisi de l'enyor i la crisi espiritual

CastellàActualitzat el 3,79 KB

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer i Santaló (maig de 1845 – juny de 1902) és un dels poetes més grans que ha tingut Catalunya i, alhora, el màxim exponent de la Renaixença catalana. Fins i tot se'l va qualificar de Príncep dels Poetes Catalans. Verdaguer és també conegut com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

El Poema "Navegant" de Verdaguer

En el poema «Navegant», obviem la distinció de significat de contingut que hi ha entre els dos paràgrafs (les dues estrofes) que el componen. Verdaguer viatjà molt, realitzà excursions pels Pirineus, així com importants viatges a diferents continents. Verdaguer dedicà tres anys de la seva vida (des del 1871 fins al 1873) a la capellania del vaixell en els vapors...

Continua llegint "Jacint Verdaguer i el poema «Navegant»: anàlisi de l'enyor i la crisi espiritual" »

Comentari de poemes de Francesc Vicent Garcia: barroc català i neoclassicisme

CastellàActualitzat el 4,31 KB

Francesc Fontanella:Va neixer a Barcelona on es va doctorar en dret el 1641.es ba jaber d¡exoñoar a Perpinyà,ciutat on va entrar a l’ordre dels predicadors i on va morir.Els seus models de poesía van ser barrocs castelans,sobretot Gongora. Pel que fa als temes, recorre a Garcilaso de la Vega. Va escriure dues obras de teatre: Tragicomedia d’amor, firmesa i profia i Lo desengany.8 perque neix el neoclassicisme?El neoclassicisme va neixer a França al final del segle XVII, producte del cansament de les formes del barroc i de les descobertes de les ruines de Pompeia i Hercuñà; ideologicament el neoclacissisme va ser fruit d’una nova estética,defensada per la burgesia. 9 que domina en la epoca il.lustrada. a que s'oposa?Durant la época...

Continua llegint "Comentari de poemes de Francesc Vicent Garcia: barroc català i neoclassicisme" »