Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

¡Escribe tu texto aquí!

Semivocal: articulació intermèdia entre vocal i consonant que es produeix durant l'emissió de la vocal dèbil als diftongs decreixents. En aquests casos la vocal dèbil actua com una vocal.

Semiconsonant: articulació intermèdia entre consonant i vocal que es produeix durant l'emissió de la vocal dèbil als diftongs creixents. En aquests casos la vocal dèbil actua com una consonant.

Un diftong és un grup de dues vocals pronunciades dins d'una mateixa síl·laba.

Existeixen dos tipus:

• diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta →  i, u + a, e, o. Però a diferència del castellà, a català només es produeix en tres casos. Són els següents (fixa-

2.

Rancuniós : Persona que sent odi i malicia envers algú

Ancorat: Quedar atrapat o fixat en el passat

àdhuc: Fins i tot en els espais de convivència

Mena: Dona lloc

Antagònic: Contrari, estat d'oposició

4. A

Produït, produïda, produïts, produïes

mòlt, mòlta, mòlts, mòltes

viscut, viscuda, viscuts, viscudes

sigut, siguda, siguts, sigudes

cuit, cuita, cuis, cuites

b- transitiu

- CRV

-Transitiu

- Atribut

- Tramsitiu

5. Verbs : és i és Subjectes: que la tomba familiar no desdiu... La tomba familiar Funció sintactica CI antecedent de ella i la d) CCFinal

6. VALENCIÀ,

fonètic : 7 vocals tòniques i tres d'atones, la t dels grups finals normalment no es pronuncia i el so fricatiu  xeix tendeix a fer-se africat.

morfosintactic: La primera persona...

Concepte d'Integració: Regió i Regionalisme

Des de l’àmbit del dret internacional, el terme d’integració regional s'entén com el producte de la dinàmica de la construcció de l’ordre internacional. Ho assimilen al concepte d’OIG’s.

Organització internacional =/= Organitzacions Internacionals

Dinàmica de generar ordre. Generació d’asp.formals en la construcció

Tan antic com l'existència de l'home de l’ordre. Productes molt nous.

El Dret Internacional estudia la integració regional des de la concepció de les Organitzacions Internacionals. Des de quan es va assentar la disciplina nova.

En canvi, des de les RRII estudiem tant els aspectes formals com l’existència de cooperació abans que estiguessin formalitzats.

Quan en...

Delacroix

Característiques de la seva obra:

• Prima el color sobre el dibuix.
• Pincellada solta, lliure i poc definida.
• Composicions dinàmiques amb predomini de línies diagonals, corbes i ondulants.
• Moviment en les obres amb figures en contraposto o escorç.
• Rostres expressius, tràgics i teatrals.
• Personatges en postures inestables.
• Llum vibrant amb zones clares i fosques.
• Joc de llums i ombres amb zones en penombra i zones molt il·luminades.
• Profunditat notòria.
• Representació de la violència i el dramatisme de la tensió revolucionària del segle XIX.

Goya

Influència i Característiques:

• Referent dels segles XIX i XX.
• Transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme.
• Obra complexa que sintetitza diferents moviments artístics.
• Influència en el Romanticisme,

Romanticisme: Característiques Essencials

• Visió de la natura com la imatge del món espiritual.
• Afirma les forces irracionals de la vida a través de la imaginació poètica, la intuïció i el somni.
• La poesia com el gènere literari més sublim.
• El poeta, l'únic que posseeix la qualitat del geni.
• El geni és la força que dóna capacitat a l'artista de crear de manera lliure.
• S'exalta l'individualisme i la llibertat creadora: el subjectivisme.
• La creació artística és un producte del déu de l'irracional.
• Es valoren positivament les passions, els sentiments, la lletgesa, els aspectes grotescos i les situacions escabroses, així com el primitivisme.
• Desig de fugida o evasió davant la realitat.
• Art primitiu i popular, en el qual creuen descobrir

Calçades Romanes

L'Imperi Romà va arribar a tenir un sistema de carreteres de prop de 80.000 km, format per 29 vies. Les dues calçades més antigues d'Itàlia són la Via Àpia (312 a.C.) i la Via Aurèlia (segle III a.C.). A la península Ibèrica, la calçada més important era la Via Augusta, que connectava Cadis amb els Pirineus i s'enllaçava amb la Via Domícia, que arribava fins a Itàlia. De la construcció se n'encarregaven els legionaris, i del manteniment, els censors, els governadors provincials o els gestors de carreteres. Les despeses de manteniment es dividien entre el tresor públic, les autoritats locals i els propietaris dels terrenys per on passava la calçada. Els viatgers o les mercaderies transportades havien de pagar...

-Present sé saps sap sabem sabeu saben -Perfet he sabut has sabut- Imperfet sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien  -Plusquamperfet havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut Havíeu sabut havien sabut -Passat simple Sabí saberes sabé sabérem sabéreu Saberen -Passat anterior haguí sabut hagueres sabut hagué sabut haguérem Sabut haguéreu sabut hagueren sabut -Passat perifràstic vaig saber vas saber va Saber -Passat anterior perifràstic vaig haver sabut vas haver sabut

-Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu Sabran-Futur perfet hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut Haureu sabut hauran sabut-Condicional sabria sabries sabria sabríem Sabríeu sabrien -Condicional perfet hauria  sabut hauries

Esser

Ind present: sóc, ets, és, som, sou, són
Imperfect: era, eres, era, érem, éreu, eren
passat simple: fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren
Passat periphrastic: vaig ésser, vas.., va…
Future: seré, seràs, serà
perfet: he estat, has estat
Plusquamperfet: havia estat, havíem estat, havíeu estat
Passat anterior: haguí estat, hagué estat, haguérem estat, haguéreu estat
Passat anterior perifrastic: vaig haver estat, vas haver estat, va haver estat
Future perfet: hauré estat, hauràs.., haurà..,
Condicional: seria, seríem, seríeu
Condicional perfet: hauria estat, hauríem…, hauríeu…
SUBJ: present: sigui siguis, sigui,siguem, sigueu, siguin
Perfet: hagi estat, hàgim estat, hàgiu estat
Imperfet: fos, fossis, fóssim,...