Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

La Primera Guerra Carlina (1833-1840) i les Regències

Castellà2,58 KB

La primera guerra carlista 1833-1840: Se inicia al morir Fernando VII y al principio es favorable a los Carlistas que derrotaron en varias ocasiones a las tropas del gobierno. En Cataluña y en el Maestrazgo utilizaron la táctica de guerrilla lideradas por Cabrera, el Tigre del Maestrazgo En la zona vasca hay que destacar el Sitio de Bilbao que fue un fracaso y murió el general Zumalacárregui, su mejor estratega. También hay que destacar la Expedición Real en la cual los carlistas intenta sin éxito tomar Madrid. El resultado de la guerra no quedo Claró hasta 1837 en el que se vio que la balanza se inclinaba hacia el bandó Isabelino debido entre otros al apoyo de Francia e Inglaterra. La victoria liberal en la batalla del Puente de...

Continua llegint "La Primera Guerra Carlina (1833-1840) i les Regències" »

Guia Essencial de Lingüística Catalana: Bilingüisme, Estandardització i Gramàtica

Castellà3,89 KB

El Bilingüisme: Conceptes i Tipologies

Parlem de multilingüisme o plurilingüisme quan ens referim a l'ús de dues o més idiomes per part d'un individu o d'una comunitat, o a la comunicació entre parlants de diferents idiomes. El bilingüisme és un cas particular del multilingüisme, centrat en l'ús de dues llengües.

Bilingüisme Individual

És l'ús de dues llengües per part d'una persona. Pot ser simètric, quan es parlen dues llengües amb la mateixa fluïdesa, o asimètric, per raons pràctiques.

Bilingüisme Territorial

Aquell que es dona quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma.

Bilingüisme Social

Consisteix en la utilització, en un mateix territori, de dues llengües:...

Continua llegint "Guia Essencial de Lingüística Catalana: Bilingüisme, Estandardització i Gramàtica" »

Guia de pronoms febles, documents administratius i etimologia

Castellà3,8 KB

Pronoms febles

Els pronoms febles es refereixen a dos o més elements de l'oració:

  • Davant consonant: me'l quedo, te la prendré.
  • Davant vocal: me l'emporto, te l'han prestat.
  • Darrere consonant o diftong: ven-me'l, aprèn-te-la.
  • Darrere vocal: deixa-me'l, estudia-te-la.

Combinació de "li" amb "el, la, els, les"

Quan el pronom "li" es combina amb "el, la, els, les", canvia per la forma "hi" i es col·loca darrere:

  • li + el: l'hi
  • li + la: la-hi
  • li + els: ls-hi
  • li + les: les-hi

L'hi: el pronom "li/hi" es refereix a la 3a persona, diferent de la que fa de subjecte. Se'l: el pronom "es/se" és reflexiu (es refereix a la mateixa persona que fa de subjecte). Li: pronom que representa un sol complement. L'hi: pronom que representa dos complements.

Combinació d'

...
Continua llegint "Guia de pronoms febles, documents administratius i etimologia" »

Descartes: Déu, Ànima i Raó. Comparativa Filosòfica

Castellà2,65 KB

Proves de l'existència de Déu: Descartes vs. Tomàs d'Aquino

Semblances

Descartes demostra l'existència de Déu per mitjà de tres de les cinc proves que utilitza sant Tomàs d'Aquino. Aquestes són:

  • Prova de la causalitat: res no existeix sense una causa adequada, la meta de la qual és la causa incausada, que és Déu.
  • Prova de la perfecció: la meta de la qual és l'ésser perfectíssim, que és Déu.
  • Prova de la infinitud: ha d'existir un Déu que sigui infinit.

Diferències

Les proves de sant Tomàs d'Aquino són proves a posteriori, és a dir, procedeixen de l'efecte a la causa que es desitja conèixer. Parteixen d'un punt de partida (l'efecte), el món sensible, per arribar a una meta, que és l'existència de Déu.

En canvi, les proves de...

Continua llegint "Descartes: Déu, Ànima i Raó. Comparativa Filosòfica" »

Què és la sociolingüística? Conceptes clau i diversitat

Castellà2,78 KB

Què és la sociolingüística?

La sociolingüística és la disciplina que estudia tant els aspectes de variació lingüística com els de contacte entre llengües. Totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l'entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen. La diversitat de llengües és una riquesa que cal conservar.

Al món, el nombre d'estats no arriba a 220; en canvi, de llengües, n'hi ha entre 5.000 i 6.000. Totes les llengües tenen dret a existir, encara que la immensa majoria siguin les anomenades minoritàries. Més que parlar de llengua minoritària, és útil parlar de llengua minoritzada.

Multilingüisme i plurilingüisme

Quan parlem de multilingüisme o plurilingüisme, ens referim a l'ús de dos...

Continua llegint "Què és la sociolingüística? Conceptes clau i diversitat" »

Poemes d'A. M.: amor, dona i mort — caracterització i temes

Castellà2,62 KB

Caracterització i estructura dels poemes d'A. M.

Caracterització: Els poemes d'A. M. tenen una estructura bastant fixa:

  • 1a part: exposició del seu estat d'ànim;
  • 2a part: explicació mitjançant una situació de la vida real;
  • 3a part: conclusió, resum del que ha dit i demanda feta a la dona.

Temes: l'amor, la dona i la mort.

Amor

Amor: Personificat; l'amor el té presoner, li fa perdre la raó, el turmenta, el converteix en el seu servidor i el fa servir com a fletxa daurada. El poeta pateix per culpa de l'amor, però també rep tota mena de secrets i plaers. Això converteix el poeta en el més gran amador, ja que els altres amadors han estat ferits per fletxes de plata i de plom.

Per a ell, hi ha tres classes d'amor:

  1. Amor fi (honest i espiritual)
...
Continua llegint "Poemes d'A. M.: amor, dona i mort — caracterització i temes" »

Història i Característiques del Romanticisme i la Renaixença

Castellà3,48 KB

El Romanticisme: Origen i Característiques

El Romanticisme té el seu origen a Alemanya. Es defineix com un moviment estètic que s'inicia cap a mitjan segle XVIII, dura un segle i va condicionar l'art, la sensibilitat i l'actitud dels artistes europeus. Representa una nova manera de veure el món que dona preferència a la passió per damunt de la raó. L'actitud de revolta està sempre present en els artistes romàntics.

El terme romàntic prové de roman, referint-se a tot allò que recordava els romanços de l'Edat Mitjana.

Vessants i Estat d'Ànim

  • Vessants: Va tenir una vessant liberal i una de conservadora.
  • Esperit: L'esperit romàntic es defineix per la revolta.
  • Estat d'ànim: Insatisfacció, decepció i culte al "Jo".

Programa Literari i

...
Continua llegint "Història i Característiques del Romanticisme i la Renaixença" »

Les llengües del món, multilingüisme i l'art de narrar

Castellà2,48 KB

Les llengües del món

Actualment, hi ha més de 6.000 milions de persones al món i s'hi parlen més de 5.000 llengües. N'hi ha que tenen molts milions de parlants (llengües majoritàries) i d'altres amb un nombre més reduït de persones (llengües minoritàries); les unes i les altres tenen la mateixa dignitat i mereixen la mateixa consideració. A Europa, les llengües majoritàries són el rus, l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i l'espanyol. El català ocupa una posició intermèdia.

Les situacions de minorització lingüística

Hi ha llengües que han vist limitada la seva presència en determinats àmbits o situacions; es tracta de llengües minoritzades. Les causes d'una minorització lingüística poden ser diverses:

  • La imposició
...
Continua llegint "Les llengües del món, multilingüisme i l'art de narrar" »

La Il·lustració i la Crítica Feminista de Mary Wollstonecraft

Castellà5,35 KB

La Il·lustració: Raó i Transformació Social

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual i cultural que es va desenvolupar a Europa entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa de 1789. Conegut com el "Segle de les Llums", este moviment es caracteritzava per la defensa de la raó com a eina fonamental per comprendre el món i transformar la societat. Els il·lustrats promovien el coneixement científic, l'educació i la llibertat de pensament, rebutjant la ignorància, la superstició i el dogmatisme religiós. No obstant això, la Il·lustració no va ser igualitària per a tothom, i un dels col·lectius més marginats d'este ideal de progrés va ser el de les dones.

Kant i el Lema Il·lustrat

La Il·lustració va transformar...

Continua llegint "La Il·lustració i la Crítica Feminista de Mary Wollstonecraft" »

Conceptes Clau de Sociolingüística i Guia de Comentari Literari

Castellà8,65 KB

Conceptes Clau de Sociolingüística

Actitud lingüística

Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència. Les actituds lingüístiques són d’índole psicològica i/o ideològica i es refereixen als aspectes subjectius (prejudicis, concepcions,...) que se li suposen a una llengua i que en determinen l’ús i el prestigi.

Àmbit d’ús

L’àmbit d’ús d’una forma o varietat lingüística és el conjunt d’ocasions o situacions en què és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d'ús formals o públics (llenguatge més elaborat, més formal) i els àmbits d'ús informals o privats (llenguatge menys elaborat, col·loquial, més informal). Els àmbits els podem...

Continua llegint "Conceptes Clau de Sociolingüística i Guia de Comentari Literari" »